Hipermerc’Art

Avui us vull parlar de l’Hipermerc’art, una exposició col·lectiva d’art contemporani d’obres originals en petit format, la qual la Galeria Safia organitza cada any des de 1990 per les festes nadalenques. La finalitat és la d’estimular al públic a adquirir obres d’art a preus molt assequibles, i així apropar-lo al circuits galerístics.

Aquesta exposició la trobareu dins d’un dels espais de Vinçon, una de les botigues més emblemàtiques de Barcelona, a la qual també us recomano una visita, no només pels seus productes, tota mena d’objectes de decoració i de regal de disseny, sinó també per l’edifici a on està immers, l’antiga casa del famós pintor modernista Ramon Casas, obra de l’arquitecte Antoni Rovira i Rabassa, projectada a l’any 1899.

L’exposició, justament ubicada a l’antic taller de Ramon Casas, presenta obra d’una gran diversitat d’artistes, amb estils molt diferents, tant de pintura com d’escultura. Alguns artistes són més coneguts en els àmbits galerístics, i d’altres no tant, però tots ofereixen preus que oscil·len entre els 50€ i 250€ en pintura, i al voltant dels 300€ en escultura. És realment una oportunitat per adquirir art a preus molt ajustats.

Jo hi vaig anar aquest diumenge passat, i us puc
explicar la meva experiència. Us vull destacar breument a 3 artistes:

D’aquest pintor n’estic plenament enamorada, i evidentment no em vaig poder estar d’adquirir una peça seva, la que us poso a continuació. Em va costar 89€ (per 89€ podeu començar a fer la vostra petita col·lecció d’art).

Vall Kansunke treballa predominantment amb la tècnica del collage, donant-li un ús peculiar, ja que l’utilitza per donar textura a la seva obra, pintant i dibuixant a sobre la figura amb un traç contundent.

Pròxim al món del còmic en els seus temes (la peça que he comprat és el famós Mickey Mouse, un personatge molt recurrent en la seva obra), agafa els estereotips de la societat actual i els hi atorga una personalitat pròpia.

És òbviament una pintura optimista que ens dibuixa un somriure a la cara, i només per això ja em fa el pes penjar-ho a les parets de casa meva.

És una artista de gran sensibilitat. El seu art, fragmentari, juga amb la geometria per amagar-nos petits tresors de figura i matèria. El contrast entre l’abstracció més estètica, la seriació, i un gust
pell detall i la particularitat, fan de la seva obra un treball exquisit.

Les escultures de Mireia Serra són plenament poètiques, t’atrapen per la seva senzillesa i autenticitat. Reflecteixen escenes quotidianes, darrera de les quals s’amaguen els estats d’ànim del món interior de l’artista, exterioritzant els seus anhels, dubtes o satisfaccions. Els seus personatges es situen en espais inversemblants establint relacions úniques.

Els títols de les obres complementen la peça, són una reflexió més de l’artista envers la societat actual.

També vull esmentar a Agustí
Hontangas, on el collage es depura per adquirir més lirisme; a Jordi Gispert, un artista plenament polifacètic que sap renovar-se constantment; i la pintura de Branda, una obra fresca, actual i amb un gran sentit del humor.