Passejo per Barcelona i començo a veure la ciutat amb els primers indicis del Nadal. Els carrers s’engalanen amb les típiques llums nadalenques. Pràcticament tothom decora casa seva amb llums i llumetes que fan aquestes festes una mica més màgiques.
Penso que és un bon moment per explicar la gran simbologia de la llum dins del món de l’Art quan aquest està justament al servei de la religió. Aquest gran símbol actua en la majoria de les religions conegudes, tot i que jo em centraré en la Religió Cristiana, que per tradició històrico-geogràfica és la que més ens afecta.
És ben sabut que la llum és el símbol de Déu, però anem a desglossar-ne el per què. La llum en si mateixa té dues grans qualitats que l’agermanen amb l’essència divina, omnipresència i omnipotència:
Omnipresència: La llum és present a tot arreu, es filtra per tots els racons, ho banya tot i amb la seva escalfor dóna vida i confort a qui la rep. Tothom necessita la llum per viure, tothom la percep, però ningú la pot tocar, és allò més present i imprescindible, però d’altra banda, més inabastable.
Omnipotència: Gràcies a la llum podem veure les coses, existeixen en tant que les veiem, és ella la que les fa reals o les deixa a l’oblit de la foscor.
En l’Art la llum té dos grans vessants:
Una part més tècnica, on els artistes durant gran part de la Història de l’Art, i de manera quasi obsessiva, han intentant captar aquest afecte atmosfèric en les seves representacions per donar-li un efecte més veraç. Però aquesta és una altra història que potser un altre dia podrem analitzar (si voleu podeu consultar el post sobre l’Impressionisme)
Una part més simbòlica, que és la part que avui ens interessa, la qual ha predominat en aquells moment històrics a on l’Art ha estat més al servei de la Religió, predominantment durant tota l’Edat Mitjana, el Romànic i el Gòtic.
A l’arquitectura la llum es filtra per finestres i vitralls, i donen aquest caràcter espiritual a l’espai que ocupen.
 |
| “Sainte-Chapelle”, Sur l’Ile de la Cité, París, 1242-48 |
A la pintura els fons es banyen de daurats, el color més pròxim a la llum, i atorguen una atmosfera totalment irreal a les representacions.
 |
| Detall del Retaule de la “Virgen de la Corona”, Erla, Saragossa, Tomas Giner, 1466 |
A l’escultura els artistes també utilitzen el daurat per pintar les imatges i desmaterialitzar-les intentant donar-li un aspecte més eteri.
 |
| “Virgen de las Batallas”, Tallers de Limoge, Escola Francesa, Anònim, coure esmaltat, 1225-35 |
Suposo que és per això que quan arriba el Nadal, posem una mica més de llum a la nostra vida, intentant fer l’espai més irreal, eteri i espiritual.
Magnifica exposició d'un fet que el gaudim cada dia sense adonar-nos de la seva existència, sense la llum no existiria res del mon que coneixem i totes les arts que l'embelleixen als nostres ulls, no servirien per res, per tant la nostres vides serian tristes i patètiques.