 |
| Mural de Sol LeWitt, situat al hall del recinte |
Aquest dissabte passat vaig anar d’exposició amb la Julia i la Mariona, dues nenes d’onze anys. Vam triar el “Caixa Forum”, un espai cultural que dóna molt joc als que anem amb nens, ja que ofereixen tallers relacionats amb les mostres que hi exhibeixen.
En aquesta ocasió teníem dues exposicions molt recomanables: “La bellesa captiva” (petits tresors del Museu del Prado) que va ser la nostra primera opció, i “Gènesi” de Sebastiao Salgado, que vam decidir deixar per després, en cas de tenir ganes i forces.
 |
| “Els fills del pintor en un saló japonés” de Marià Fortuny |
El primer a tenir en compte quan es va amb nens a una exposició és ser molt conscient que caldrà adaptar-se al ritme de l’infant, saber afluixar o accelerar segons ells vagin reaccionant, i sobretot fer d’aquella experiència quelcom divertit, a on tota la família juga amb les mateixes cartes, és a dir, que si es proposa un joc hi jugarem tots, no s’hi val donar objectius als nens per tenir-los entretinguts i després nosaltres anar a la nostra.
– Cal parlar fluix
– Cal respectar el torn (no ens podem creuar o posar davant d’algú que està mirant un quadre o escultura, i tampoc pressionar-lo per fer-nos un lloc; esperarem en nostre torn, i si l’espera ens inquieta, passarem a una altra peça i ja tornarem més tard).
Dit això, i un cop a dins, vaig explicar breument i amb paraules senzilles l’eix central de l’exposició, i els hi vaig proposar fer un joc entre tots: caldria que a la sortida cadascú digués tres peces que més li haguessin agradat i tres motius. Començava el joc!. Portava una llibreta i vam anar apuntant o desapuntant aquelles obres d’art que més ens feien el pes, i també ens les mirarem bé per poder trobar tres raons per justificar la nostra elecció.
Durant l’exposició no és necessari explicar moltes coses del que veiem, potser és millor esperar que ells s’interessin per algunes peces, i llavors acostar-nos i aprofitar per comentar algunes característiques del moviment artístic que estan mirant. Així els hi donem informació del que prèviament a ells ja els hi ha cridat l’atenció, i sempre seran més receptius a les nostres explicacions. A cada sala hi ha panells amb indicacions tècniques i històriques per entendre millor el recorregut, això també ens ajudarà a assessorar-los quan faci falta.
Quan ja tenen una edat poden circular sols per l’exposició, anant i venint, i donant una mica més de marge als grans per gaudir també de la mostra. A l’interior acostuma a haver-hi un espai familiar amb tallers per petits, és un moment de lleure per a ells, i també per a nosaltres si aprofitem per fer alguna escapada amb una mirada més profunda i relaxada.
 |
| “Els tres viatgers aeris preferits” de Hyacinthe Rigaud |
Els tres motius (paraules textuals en boca d’elles):
No es tracta d’aprendre Història de l’Art, ni molt menys, sinó introduir als infants en el gust per l’art, en acostumar-los a veure pintura, escultura o qualsevol de les moltes disciplines artístiques, i sobretot a impulsar-los a qüestionar-se el per què del que veuen i/o senten. Es tracta de passar una bona estona i tenir ganes de repetir més endavant. De passada, ells ens ensenyen a nosaltres que per gaudir de l’Art només cal deixar-se portar pel que sentim, sense tants prejudicis, ni intencionalitats.
Accedir a la segona part: http://bit.ly/expopetits2
Deixa un comentari