La mostra estructura la visita en cinc espais, cadascun dels quals presenta una de les regions que l’artista va conèixer i fotografiar durant vuit anys, en trenta-dos viatges a indrets remots de la Terra.
El fet d’escollir el blanc i negre fa que els colors no ens distreguin de les formes, contundents i explícites, que Salgado plasma amb tant mestratge. El blanc i negre també emfatitza els clarobscurs i atorga a les imatges un evident dramatisme (entenent com a dramatisme un alt grau d’expressivitat). La homogeneïtat de colors fa més explícits els volums, i les imatges es revelen inusualment escultòriques.
La llum d’aquestes fotografies és realment exquisida, flueix entremig de les formes, llisca amb rapidesa i s’atura quan convé per donar més relleu o bé més profunditat. Quan veig aquestes imatges penso més en alguna escultura de Rodin, en la seva tensió lumínica plenament impressionista.
L’home, els animals i la natura es fonen en un mateix pla, l’absència de color promou aquesta confusió, i emfatitza la idea d’unitat, de comunió volguda i desitjada per l’artista.<
Plàsticament, en algunes fotografies podem intuir una visió plenament abstracta de la imatge, i més enllà del seu discurs, podem perdre’ns en la seva vessant més lliure i visceral.
És, sense cap mena de dubte, una gran exposició que no us podeu perdre, un petit tresor que no ens deixa indiferents, tant en el contingut com en el seu aspecte més formal i artístic. Gràcies Sebastião Salgado.
http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona/genesis_ca.html
Deixa un comentari