Per aquesta tasca he escollit una exposició que properament faran al Caixa Forum de Barcelona del 5 de febrer al 3 de maig: “Pixar 25 anys d’animació”. Aquesta exposició es va presentar per primer cop al MoMA de Nova York, i després d’una itinerància internacional i d’haver recollit molt èxits arreu, arriba a Barcelona. John Lasseter, director creatiu de Pixar Animation Studios diu: “Els ordinadors no creen l’animació per ordinador, de la mateixa manera que el llapis no crea l’animació a llapis”. Crec que aquestes paraules fan prou palès l’interès d’aquesta mostra.
Per què he escollit aquesta exposició per anar a veure amb els més petits? Doncs sembla evident, però el que més m’interessa és explicar-vos la importància d’escollir bé les temàtiques de les exposicions que anem a veure amb nens petits d’entre 3 i 7 anys, aproximadament. Cal escollir exposicions que ens ofereixin un cromatisme viu, intens i definit. És importantíssim que siguin peces figuratives, de traç simple i contundent. Es tracta de que els nens puguin fer una lectura ràpida del que veuen, i així puguin també desxifrar més ràpidament els significats de l’obra.
Vull insistir amb el tema de la figuració, ja que els nens quan pinten o dibuixen, tendeixen més a l’abstracció que a la figuració. És òbviament per manca d’habilitat que obtenen aquell resultat, però quan ells estan creant, a la seva ment no hi ha res abstracte, el seu objectiu és crear quelcom real i plenament definit. Per tant, no oblidem que el món dels petits és predominantment figuratiu, i és això el que ells entenen i volen veure quan miren art. L’abstracció és un procés molt més intel·lectual, producte d’una voluntat explícita, i resultat d’una experiència artística, tot i que molts pensen que els dibuixos dels seus fills podrien estar als museus, al costat d’obres d’Art Contemporani.
En una exposició com Pixar, és fàcil captar l’atenció dels nens, però per mantenir l’interès dels infants, cal marcar objectius, i a través del joc aconseguir-los. Recordo que, com ja us vaig dir a la primera part d’aquest tema, cal jugar-hi tota la família en igualtat de condicions, només així farem que allò tingui validesa. Els adults podem fer una ullada ràpida del que hi ha al nostre voltant, i si veiem quelcom en les imatges que pugui resultar atractiu pels nens/es que ens acompanyen, els hi proposem buscar-ho, i el que ho vegi primer té un punt. Però, com ja us he dit, cal jugar en igualtat de condicions, així que al proper quadre, ho fem a la inversa, és el nen/a el que ens proposa a nosaltres cercar quelcom dins de la pintura, fotografia, etc. El que tingui més punts serà el guanyador, i aquest pot proposar una activitat per fer tots junts més endavant, per exemple.
Per acabar, us vull fer una petita reflexió sobre la importància d’educar als nostres fills en el gust per l’Art. Quan anem a veure una exposició, anem donant als infants punts de referència, acumulant “hores de vol”, i sense necessitat de gran explicacions ni dissertacions d’Art, anem fent que agafin criteri sobre el món de l’estètica.
Us proposo un paral·lelisme al món de la Gastronomia. Quan nosaltres tastem quelcom de menjar, diem si està bo o no en funció de la nostra experiència; si hem tastat altres similars, comparem i decidim si allò és millor o pitjor, i si ho tastem per primer cop, diem si ens agrada o no, però sempre condicionats per el coneixement adquirit. Sempre ens serà més fàcil reconèixer sabors i textures, i les assimilarem amb més rapidesa i profunditat si ens hem educat en la cultura culinària. De la mateixa manera, sempre ens serà més fàcil entendre i gaudir de l’Art si ens hem educat en la cultura de la imatge. I encara us diré més, us recordo que per menjar bé i gaudir-ne, no cal saber cuinar, de mateixa manera que quan anem a un restaurant no ens preguntem que ens ha volgut transmetre el cuiner quan estava fent la seva creació, només ho tastem i ens delectem.
Així doncs, us animo un cop més a anar d’exposició, i anar-hi amb els més petits.
Deixa un comentari