Sabeu que he posat a la vostra disposició una pàgina a on deixar-me “Els vostres suggeriments”, i responent a les vostres peticions, començo parlant del Pop Art.
![]() |
“Marilyn” Andy Warhol |
El Pop Art fou un corrent artístic que va sorgir a Anglaterra a mitjans del segle passat, i tingué la seva màxima transcendència al llarg dels anys 50 i 60, estenent-se als Estats Units, on hi troba grans dels seus adeptes. D’altra banda, va esdevenir un moviment tant fort que encara avui dia influeix i marca tot un estil propi.
Enmig d’un ambient elitista i intel·lectual dels corrents artístics imperants del moment, amb l’Informalisme i l’Expressionisme Abstracte al capdavant, el Pop Art pretenia reaccionar-hi i donar a la cultura popular el seu dret a consumir i entendre l’Art. Els artistes pops volien arribar a un gran públic de manera ràpida, i per tant, optaren per utilitzar una iconografia ja sobradament coneguda: anuncis publicitaris, fotogrames de pel·lícules, fotografies o dibuixos de còmics.
Us poso dues imatges, una d’Expressionisme Abstracte i una altra de Pop Art, perquè veieu la diferència i evolució:
![]() |
“Convergence” Jackson Pollock |
![]() |
“Sopa Campbell’s” Andy Warhol |
A la primera imatge, cal fer un procés intel·lectual inicial, i això fa que el gran públic ho rebutgi i abandoni la contemplació de l’obra; però a la segona imatge la reacció és instantània, ràpidament reconeixem el que veiem, el dibuix és clar i els colors plans i homogenis ens permeten una lectura inequívoca del quadre. Però atenció, perquè el Pop Art també ofereix una segona lectura més intel·lectual, en la qual cal analitzar el rerefons de les imatges i del discurs.
Per tant, el Pop Art tenia una doble intenció. Per una banda pretenia acostar-se a un públic més popular, utilitzant els seus propis referents iconogràfics. I d’altra banda, reciclava aquelles imatges tant conegudes, les descontextualitzava, i assolia així una nova estètica i alhora una postura crítica d’aquesta mateixa societat. Els seus temes eren justament aquells més contaminaven la societat del moment: fama, sexe, societat de consum i industrialització social.
La primera obra Pop de la història fou el quadre de Richard Hamilton, titulat: “Exactament, ¿Què és el que fa que les cases d’avui dia siguin tan diferents, tan atractives?”.
![]() |
“Exactament, ¿Què és el que fa que les cases d’avui dia siguin tan diferents, tan atractives?”, Richard Hamilton. |
Crec que aquest quadre fou realment una declaració d’intencions, començant ja pel seu propi títol. Més enllà del que veiem podríem fer una àmplia reflexió crítica i ironia de tots els tòpics d’una societat de consum presa dels seus propis prejudicis i falses necessitats.
Els principals artistes Pop van ser Andy Warhol, àmpliament conegut per tothom, Richard Hamilton, Roy Lichtenstein, Tom Wesselmann, David Hockney, Jasper Jones o George Segal, entre d’altres.
![]() |
“Ens aixequem lentament” Roy Lichtenstein |
![]() |
“Piscina” David Hockney |
És evident que el Pop Art és encara un corrent artístic molt actual, tant per les seves bases ideològiques, com pel seu llenguatge, i curiosament la seva reflexió es podria aplicar encara a la nostra societat. S’ha avançat molt tecnològicament, però potser seguim encara amb les mateixes mancances socials i prejudicis de fa més de mig segle.
![]() |
“Nu” Tom Wesselmann |
Us animo a deixar les vostres suggerències, m’agrada parlar d’allò que us interessa. Moltes gràcies per la vostra col·laboració.
Moltes gràcies per escriure sobre el meu suggeriment! Trobo que l'article és molt entenedor i seguiré endinsant-me en el món del pop-art!
Molt interessant Mireia.
Justament aquests dies i fins al 18 de Juny hi ha una exposició de Warhol molt a prop d’on jo visc.
Deixo un enllaç per qui pugui estar interessat:
http://www.lhdistrictecultural.cat/silver-songs-la-musica-andy-warhol/
Moltíssimes gràcies Xavier pe la informació!!
M’encanta que el blog sigui un punt de trobada per tots aquells que ens agrada l’art, i a on poguem compartir idees, notícies o qualsevol informació relacionat en l’àmbit cultural.
Bona recomanació!!