Avui és Sant Jordi, i volia fer una entrada diferent, fer quelcom per afegir-me a la celebració. Vaig estar pensant què podia explicar-vos que lligués Sant Jordi amb el món de l’Art, i el resultat va ser obvi: Art floral.Primer de tot explicaré breument als que em llegiu fora de Catalunya el motiu d’aquesta celebració. Des de 1456 Sant Jordi és el patró de Catalunya, per altres raons que no venen al cas, però de llavors ençà es van multiplicar les històries que parlaven d’aquest cavaller i les seves gestes. Explica una de les llegendes que el noble Jordi l’any 303 després d’un combat aferrissat amb un drac, la bèstia va caure travessada pel ferro esmolat i que dels degotalls de sang que arribaven a terra en va néixer un roser que floria amb profusió cada mes d’abril. Del lligam de Sant Jordi amb el món de la cavalleria i l’amor cortès en va néixer una altra llegenda que explica com el citat cavaller va combatre i abatre el drac per salvar una princesa, i que la sang que li brollava de la ferida es es transformà en precioses roses vermelles, una de les quals el cavaller va regalar a la innocent princesa.
Però si retornem al tema de l’Art floral us puc explicar que hi ha hagut dos moments històrics en els que l’element floral ha esdevingut un referent importantíssim en els gustos artístics de l’època, i ens els quals aquest Art ha estat estretament lligat a l’arquitectura i l’urbanisme. Estic parlant de la jardineria al període artístic del Barroc a França, i durant el Romanticisme a Anglaterra. Justament aquests dos períodes i ubicacions van crear dues tendències radicalment oposades, dues maneres de concebre els jardins.Al Barroc francès els jardins eren dissenyats de manera racional i geomètrica, on es valorava l’intervenció que l’home exercia sobre la naturalesa, com per exemple els famosos Jardins de Versalles. Posteriorment, les grans corts monàrquiques europees van copiar el model en els jardins dels seus palaus.
Per contra, durant el Romanticisme anglès els jardins atorgaven més llibertat a la naturalesa salvatge, amb petites intervencions per accentuar l’aire bucòlic del paisatge.
I dins la línia dels jardins romàntics anglesos, us vull presentar les creacions de Celi Comas, una artista que ens els seus muntatges aconsegueix capturar petits trocets de natura, ens fa creure que els seus rams són fruit del caos i la casualitat, com si fossin el resultat d’una natura esplèndida i generosa, però res més lluny de la realitat, ja que és en aquesta visió aparentment fortuïta a on hi ha un veritable treball de depuració i d’harmonització dels elements.Com sempre, i com també passa en qualsevol creació artística, aconseguir la simplicitat és quelcom molt complex, i cercar l’essència d’allò que es vol transmetre, respectant el propi element i defugint d’artificis superflus esdevé un veritable acte d’honestadat creativa.
Deixa un comentari