“Impressió: sol naixent” – Impressionisme (1era part)

La seva fama és merescuda, sobretot per la seva transcendència dins de la revolució pictòrica de la segona meitat del segle XIX. Fou un moviment inicialment pictòric, però també tingué la seva expressió en d’altres arts com la música, la literatura, o fins i tot l’escultura. Nasqué a França i es va manifestar sobretot de 1874 a 1886. Significà la ruptura de l’art modern amb l’academicisme, i això li va suposar una total incomprensió del públic més convencional del moment, i fins i tot de part de la crítica. El nom del moviment sorgí precisament com a motiu de burla i escepticisme respecte del quadre de Claude Monet: “Impressió: sol naixent” 

“Impressió: sol naixent” de Claude Monet

Resulta complicat explicar-vos en poques paraules tota la magnitud del moviment, els seus motius de ser, les seves característiques i fins i tot les repercussions, però si més no ho intentaré.

Comencem amb els antecedents. Per això caldrà recuperar figures com Velàzquez i Goya, segles XVII i XVIII, pintors que van començar a interessar-se per la captació de la impressió d’un moment, no només a través de la espontaneïtat d’una acció, sinó també amb l’atmosfera exacta d’un instant. Tant Velàzquez com Goya intentaven pintar no només els personatges i els objectes d’un espai, sinó també l’atmosfera que omplia aquell espai, una atmosfera carregada de llum i presència. Us poso dos imatges perquè ho veieu més clar:

 

“Las hilanderas” de Diego Rodríguez de Silva Velázquez

“Los fusilamientos del 3 de mayo” de Francisco de Goya y Lucientes

Com podeu comprovar si mireu atentament, l’espai sembla que es pugui tocar, és real, i tant l’un com l’altre comencen a fer ús d’una pinzellada molt més solta i expressiva en detriment del dibuix i la línia.

Al segle XVII també podríem trobar Rembrandt, pintor i gravador neerlandès del s.XVII.

 

“La núvia jueva” de Rembrandt van Rijn

A la primera meitat del s.XIX moviments com el paisatgisme romàntic anglès de Turner i Constable, el Realisme, l’Escola de Barbizon o Corot esdevenen claus en el camí cap a una nova manera d’entendre la realitat:

 

“Rain, steam and speed – The great western railway” de Joseph Mallord William Turner

“El Gran Canal” de Félix Ziem (Escola de Barbizon)

Els condicionants que  porten a l’Impressionisme a presentar-se definitivament tal i com el coneixem, i també les característiques que el defineixen són el nostre següent punt d’anàlisi:

Els factors històrics i socials del moment són fonamentals, i el naixement d’una vida moderna, d’un procés industrial, d’una nova classe social treballadora ubicada a les ciutats, amb la conseqüent necessitat de nous barris i serveis esdevé un element esencial. Amb les noves construccions el paisatge de la ciutat es tenyeix de noves estructures i materials arquitectònics, com el ferro i el vidre, que captiven als joves pintors. Però si hi ha un descobriment de l’era moderna que fa capgirar la pintura es la Fotografia.

 

“Boulevard Montmartre” de Camille Pissarro

 

“La gare Saint-Lazare” de Claude Monet

Amb l’existència de la fotografia els artistes per fi es treuen de sobre la necessitat de documentar la realitat que els envolta. Significa un nou replantejament a on la pintura ha de buscar de nou la seva raó de ser i centrar-se en la seva essència més intrínseca.

Però per l’altra banda també ens trobem amb uns pintors fascinats per les possibilitats que ofereix la fotografia en quan a captació de la realitat, la possibilitat de copsar un instant, tant en el moviment com en la llum. La pintura impressionista consisteix sobretot a representar la naturalesa des del punt de vista òptic, intentant fer una total “mímesi” (imitació de la realitat) de la realitat estrictament vinculada a l’aparença, més enllà de la imaginació o de la raó. I és per això que imposen una manera de pintar anomenada a “Plein-air” (pintar a l’aire lliure), a on els artistes intenten ser el màxim fidels a l’experiència visual i traslladar-la ràpidament a la tela, forçant-los a utilitzar una pinzellada solta i esquemàtica amb un us primari del color:
llum + circumstàncies atmosfèriques + color = relativitat de l’experiència visual.

 

“L’Estaque” de Pierre Auguste Renoir

Més raons que impulsen a l’Impressionisme a aquesta nova visió de la pintura són la influència del Positivisme filosòfic d’Auguste Comte i també les teories òptiques del Divisionisme del color i l’estructura de la llum de Michel-Eugène Chevreul. 

Per últim em vull referir al Japonisme com un condicionant i/o influència clau en l’estètica impressionista. Es defineix com a Japonisme la influència de l’Art japonès a l’Art occidental a la segona meitat el segle XIX després que Japó acabés amb un llarg període d’aïllament nacional i s’obrís a exportacions cap a Occident. L’exotisme d’aquest país llunyà capta l’atenció de la societat occidental del moment i esdevé tota una moda.

 

Els impressionistes veuen en l’art japonès un camí ple de possibilitats i recursos per aconseguir una pintura més sintètica i directa. El primer exemple és l’ús d’una perspectiva aconseguida a partir de juxtaposicions, i una conseqüent visió més plana de la composició. També s’elimina el clarobscur, amb una conseqüent anul·lació total del sentit dramàtic que fins ara imperava en l’art i del que tant havia abusat la pintura immediatament anterior. Les ombres ja no són negres, sinó que exhibeixen un ampli ventall de tonalitats. Els temes també canvien, i al igual que en les pintures japoneses, els artistes prefereixen pintar la realitat del seu entorn, defugint d’escenes mitològiques o bé de grans gestes.

 

“Chez le père Lathuilla” de Edouard Manet

 

“Bal du Moulin de la Galette” de Pierre-Auguste Renoir

Després d’analitzar què porta a l’Impressionisme a ser com és i les seves característiques, m’agradaria presentar-vos a quatre artistes representatius del moviment i que expliquen diferents vessants i/o visions del mateix moviment. Però no ho farem avui, ho deixo per la setmana que ve i així  podrem analitzar amb més deteniment artistes com Manet, Monet, Renoir o Degas.
Per accedir a la segona part: http://bit.ly/impressionisme2

El que us vull proposar finalment és que durant aquesta setmana entreu a internet i busqueu imatges de quadres de l’Impressionisme. M’interessa que feu una lectura atenta de les obres que més us cridin l’atenció, intenteu buscar en aquestes pintures les característiques que hem desglossat. Comproveu com coneixent algunes claus és més fàcil entendre el moviment, i de passada us acostumeu a fer una lectura activa i crítica de l’Art.