Alvar Aalto i l’Arquitectura Orgànica

L’exposició fa una gran retrospectiva de l’arquitecte finlandès, ens presenta algunes de les seves obres més representatives, i també mostra la seva faceta de dissenyador d’objectes i mobiliari. Inicialment, Aalto dissenyava de manera global els interiors dels edificis que projectava, com la il·luminació, el mobiliari, buscant crear un espai perfectament harmonitzat, coherent i funcional. A finals dels anys 20 va començar a dissenyar peces destinades a la producció en sèrie. Encara avui dia podem trobar algunes de les seves creacions a moltes de les botigues de disseny més prestigioses del món. El seu gran èxit fou degut a la magistral combinació d’art i tècnica per aconseguir objectes quotidians fabricats de forma industrial, però carregats de valor artístic.

Tauleta auxiliar “Fulla de nenúfar” De la Maison Louis Carré (1959) Fusta de bedoll massissa i corbada, i teca

El tamboret 60 que Aalto va crear el 1933.

El gerro Savoy que Aalto va crear el 1936.

El motlle per fer el gerro Savoy

Per parlar de la seva vessant arquitectònica, l’exposició del Caixa Forum mostra alguns exemples de la seva producció, tot i que potser no els més significatius. Alvar Aalto va incloure’s en un moviment més ampli que s’anomenarà arquitectura orgànica, que juntament amb Frank Lloyd Wright, un dels seu màxims representants, ha esdevingut fins i tot un moviment ideològic. 

Per parlar d’arquitectura orgànica cal remetre’s a determinats valors:

Humanitzar l’arquitectura fent un estudi exhaustiu de la ubicació de l’edifici, el seu clima, els materials propis de la zona, el paisatge predominant, i fer que tot això s’integri en el projecte, establint una fluïda relació entre l’interior i l’exterior. Això fa que cada construcció desenvolupi una solució particular, única per a cada client.

Defensen una total honestedat en l’ús dels materials, eliminant tota la decoració que no sigui suggerida pel propi material, emfatitzant les seves pròpies qualitats i atorgant-li l’eix vertebrador.

Marcada influència de l’arquitectura japonesa la qual també es fon amb plena comunió amb l’entorn.Us poso dos exemples, el primer d’Alvar Aalto, i el segon de Frank Lloyd Wright, concretament l’anomenada “Casa de la Cascada”, que és sense cap mena de dubte, el paradigma de l’arquitectura orgànica, una construcció integrada amb l’entorn fins a tal punt que sembla talment que la mateixa cascada brolli de la casa.

Biblioteca de Viipuri (Víborg) a Rússia que Aalto va construir del 1927 al 1935.

Casa de la Cascada (Pennsylvania) a Estats Units que Frank Lloyd Wright va construir del 1935 al 1939.

Per acabar, ressaltar Aalto com a un gran mestre en el treball de la fusta i les noves tècniques de l’encorbament, tant en el disseny de mobiliari com en la creació d’espais interiors únics, sinuosos i envoltants que evidencien una modernitat sorprenent.

Biblioteca de Viipuri (Víborg) a Rússia que Aalto va construir del 1927 al 1935.

Per a més informació: http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona/alvaraalto_ca.html