“New Media Art” o Art dels Nous Mitjans fa referència a totes aquelles obres creades o que incorporen l’ús de les noves tecnologies, servint-se d’aquestes per explorar les seves possibilitats estètiques, i també les seves repercussions culturals i polítiques. Estem parlant de vídeoart, instal·lacions multimèdia, art interactiu, net.art (internet art o art en xarxa), fotomuntatge digital, realitat virtual, mediaperformance, intel·ligència artificial i moltes més possibilitats. Els artistes utilitzen les noves tecnologies amb una intenció crítica o experimental i és en aquest procés a on les redefineixen com a mitjans artístics.
Per buscar els seus antecedents podríem remetre’ns al Dadaisme, el Futurisme, el Pop Art, o l’Art Conceptual. En aquests moviments del s.XX hi trobem un denominador comú que coincideix amb la idea del “New Media Art”: és més important la idea que l’objecte en si mateix.Recentment es va celebrar a Barcelona la “II Mostra simultània d’Art Digital” (MAD Barcelona 2015) del 8 al 19 de juliol. Aquest festival intentava donar l’oportunitat d’experimental i descobrir un art molt desconegut, i treure’l dels circuits habituals per fer-lo més accessible al públic en general.
Dins d’aquesta mostra us presento l’exposició que es va poder visitar a NauART (espai d’Art ja referenciat en d’altres ocasions en aquest blog), amb l’obra de tres artistes i amb Pere Cañada com a comissari:
Anna Carreras, és la creadora de “My City, my Playground”, una plataforma de joc. L’observador pot dibuixar sobre de la imatge d’un entorn urbà, donant la possibilitat de deformar els objectes, o bé fer volar formes geomètriques. El resultat és un vídeo únic que l’espectador crea conjuntament amb l’artista.
Cal enregistrar un vídeo amb una webcam de l’espai escollit, després resseguir la silueta dels edificis o altres elements que es vulguin afegir al joc, i amb un clic del ratolí es pot començar a jugar.
Us deixo un muntatge a on podreu veure el procediment per enregistrar les imatges, i els resultats obtinguts quan es procedeix a interactuar amb el joc:
Quelic Berga presenta “iAm”, una instal·lació generativa d’interacció englobada dins del que anomenem “net.art”. És un prototip que explora les possibilitats de generar narratives audiovisuals lineals, partint d’una base de dades d’imatges capturades d’internet, combinades aleatòriament, amb una certa estructura definida per l’artista però que l’atzar acaba determinant el muntatge final.
Vicenç Vacca presenta dos propostes:
“Gran Hall”, una aplicació per a smartphones que explora l’art sonor a partir d’una sèrie de pistes de so de forma aleatòria i continua, en seqüències sempre diferents en cada aparell de reproducció. Si s’escolta amb més d’un aparell alhora, entren en sintonia i s’esdevé una harmonia.
Us deixo el codi QR per accedir a l’aplicació per si us ho voleu descarregar (és gratuït) i descobrir-ho per vosaltres mateixos. Animeu-vos:
“Erratum conceptual”, la darrera proposta que us comento, versa sobre l’atzar, la sort i la desgràcia. Una imatge presenta xifres en paral·lel a un àudio que recita altres xifres, però aquestes no coincideixen entre si. Es tracta d’un absurd o un elogi a l’equivocació, una idea que ens fa referència a un moviment artístic del s.XX, el Dadaïsme amb Marcel Duchamp com a màxim exponent.
“New Media Art” és un concepte molt ampli que engloba actualment a molts artistes amb un denominador comú, l’afany incasable d’explorar nous camins i donar resposta a una societat governada per la tecnologia. L’Art no és aliè al que passa al seu voltant, i sembla lògic que introdueixi en el seu llenguatge nous codis i canals d’expressió.
Deixa un comentari