Oriol Sàbat – “…el foc, l’espai i el temps fet a miques”

Per desglossar curosament el seu art he de començar parlant-vos de la seva impactant honestedat i llibertat creativa, exhibida sense pudor i amb una naturalitat desconcertant.

L’Oriol parteix de la natura per trobar la seva font d’inspiració, passeja durant hores per camins muntanyosos i cerca allò més essencial, sintetitzant els elements: foc, aigua, terra i aire.Però el seu procés de maduració és complex, personal, visceral, i la seva obra acaba brollant lliure, esplèndida, i fogosa. Els seus quadres són tan intensos, tan autèntics, que és impossible quedar indiferent, és impossible no deixar-te emportar per la seva força.

Treballa recuperant antigues tècniques pictòriques i també d’estampació (com la xil·lografia), elabora personalment els pigments i fa de les seves creacions un ritual sagrat, quelcom que li atorga un segell inconfusible.

Els seus colors són càlids i de matisos infinits, harmònics amb una naturalesa que els hi dóna la seva raó de ser, fluint amb energia i llibertat, vibrant i emocionant.

Les composicions són atrevides, i de l’aparent caos sorgeixen les harmonies. Amb un traç contundent i expressiu l’artista no oblida el dibuix, un element que per a ell és essencial i que precisament al final del procés ens fa constatar l’equilibri dels elements.Els seu llenguatge és directe i poderós, però els significats són infinits. Només quan cerquem molt dins de nosaltres i ens exposem a les nostres emocions amb fortalesa som capaços de copsar la grandesa i espiritualitat d’un procés purificador.

 

És un llenguatge que va més enllà dels mitjans, i Sàbat, en la solitud del seu taller, ens parla a través de l’escultura, amb fusta o ceràmica, el gravat o fins i tot l’escriptura. Us en deixo un tastet:

 

“Entra en erupció
i revela el teu misteri
violent i fort
contra la runa de l’home
que lluita per no sentir,
que lluita per no veure-hi,
que lluita per estar distret
com lluiten els mesquins 
quan no mouen un dit.


Senyal, creu, pedra, rastre, esquerda, tot això he trobat sobre aquesta puresa. 
La dolçor de la tarda m’ha fet somiar en la violència del matí. He trobat la felicitat com una pedra clavada al fang, i un àngel i un dimoni i una serp cargolada.
I el foc, l’espai i el temps fet a miques”.

Del llibre “Frontera amb el verd mentider”, 2002

Per concloure vull destacar la subtilesa que destil·la per oferir-nos una obra tant elaborada que altrament no perd res de la seva espontaneïtat. Certament, en el procés passen coses, l’artista es deixa sorprendre i fidel als elements en respecta la seva llibertat i fins i tot la seva “olor”; però al final del procés l’obra s’impregna de la voluntat de l’artista i és així com n’adquireix el ple significat.

Gràcies Oriol pel teu temps, per compartir amb mi la teva mirada del món i de l’art, i espero retrobar-nos aviat contemplant plegats la teva obra.

 

 

Aprofitant l’avinentesa, us informo que justament el proper 5 de setembre Oriol Sàbat inaugura exposició a Sant Sadurní d’Anoia. No us ho podeu perdre 🙂