“Land Art Andorra 2015” – On Art i Natura es donen la mà

Què és el “Land Art”? És l’art de la terra, un moviment artístic sorgit a finals del anys 60 i principis dels 70, que pretén relacionar el paisatge natural amb l’obra artística, és el resultat de la interacció entre l’home i la terra. Land Art dóna un valor artístic a quelcom produït per l’home a la natura, barrejant dos conceptes inicialment oposats, l’efecte de l’home i la naturalesa en estat salvatge.

L’art de la terra agafa els propis elements del seu entorn, o bé en crea de nous, però la fi és el mateix paisatge, és el mitjà de la seva creació. 

Xavier Puente

Un dels artistes convidats aquesta Biennal ha estat XAVIER PUENTE, un dels nostres escultors.

L’obra de Xavier la trobareu ubicada al mateix claustre del Santuari de Meritxell, a la parròquia de Canillo: “Into the Wood”. 

Aquest indret és un espai privilegiat, primer perquè acull la patrona del país, però també per la vinculació personal de l’artista amb la reconstrucció del nou santuari després de l’incendi que va patir l’antiga seu romànica el 1972, obra de l’arquitecte Ricard Bofill, i en la qual hi va participar el seu pare com a enginyer.

Puente ha creat una peça central de connotacions antropomòrfiques, de dos metres d’altura, i amb un interior de fusta cremada, homenatjant l’incendi de l’antic Santuari. 

M’agradaria seguir comentant-vos tots i cadascun dels artistes que s’han presentat en aquest gran esdeveniment artístic, però resultaria massa llarg, així que m’estimo més fer una selecció, conscient que em deixo moltes obres interessants, però que si més no us servirà per fer un tast.

Toni Cruz

Continuem amb TONI CRUZ, “Vaques”.Cruz ha ubicat les seves vaques, a mida real, al voltant de la capella romànica de Sant Joan de Caselles (Canillo). És una obra que s’integra subtilment amb el paisatge, amplificant la seva bellesa, i homenatjant la ramaderia andorrana, antigament tan important en l’economia del país i actualment en clara regressió.

La dotzena d’escultures que integren la instal·lació són fetes amb centenars de rodones petites de ferro, similars a les arandeles, dibuixant el contorn, i conformant una visió etèria. Són imatges fantasmagòriques, reminiscències d’un passat que resta més com un record que com una realitat al país.

Zona Ras

Podem seguir la nostra ruta accedint a la ZONA RAS, un espai ubicat al llac d’Engolasters, al límit de les parròquies d’Encamp i d’Escaldes-Engordany, amb una doble funcionalitat per part de l’organització: pedagògica i artística.

En aquest espai escolars de la zona gaudiran d’un seguit d’activitats que la Biennal té previst oferir de la mà de l’artista Eudald Alabau.

També hi trobareu les instal.lacions Rafel Contreras, Susanna Ferran, Sara Valls, Frédéric Hoffmann, Jordi Casamajor, Mònica Armengol, Nerea Aixàs, i del mateix d’Eudald Alabau. 

Destaco l’obra de:

JORDI CASAMAJOR amb “Cèrvol Blau”, una imatge icònica, símbol de regeneració constant amb la seva cornamenta que es renova cíclicament.

El color blau és un element característic de l’obra de l’artista. Per la cornamenta del cèrvol usa el brancatge d’un arbre mort. El contrast de colors de la instal·lació és punyent, el blau del cèrvol, amb el verd dels arbres i el gris del fang i les pedres que ha deixat el llac pràcticament sec.

La seva obra és clarament simbòlica, amb el cicle vital de la natura com a eix vertebrador. 

Seguim vorejant el llac i trobem “Espai origen” de SUSANNA FERRAN, FRÉDÉRIC HOFFMANN i SARA VALLS. 

És un espai de reflexió, on l’home crea el seu propi cobert per retrobar-se justament amb una natura que se li ha fet estranya, una natura que és a voltes el seu origen i a qui necessita entendre per acabar entenent-se a si mateix. Fantàstic!!

David Vanorbeek

No molt lluny de la “Zona Ras” hi podreu visitar “Praying Mantis” de DAVID VANORBEEK, davant de la capella de Sant Jaume dels Cortals (Encamp). És certament un lloc idoni, ja que es relaciona el nom de l’escultura amb la finalitat de pregar d’una capella.

L’escultura és de filferro galvanitzat, reciclat de les vinyes del sud de França, un material que s’oxida amb els pesticides emprats.

L’artista ens proposa un joc de volum que sorprèn i captiva, l’insecte s’imposa a l’arquitectura que l’acompanya, i un cop més la natura es fa forta, fins i tot en els seus elements més ínfims, davant de l’acció de l’home.

Demo

Marxem cap a l’altra vall, al carrer major, nucli antic de la parròquia d’Ordino, on DEMO ens presenta “Gallo”. Aquest artista, originari de Toledo, és conegut per les seves obres d’estètica pop, elevant a icones elements quotidians. En aquesta ocasió aposta pel gall, símbol de valor i resistència davant de l’adversitat, mostrant-lo amb una pàtina daurada de connotacions pròximes a l’exaltació divina.

 

Punt d’Informació

I acabem al “Punt d’Informació”, allà a on justament hauríeu de començar vosaltres la visita de la Biennal, a on us informaran de totes les ubicacions, i de com arribar-hi (situat al Passeig de l’Arnaldeta amb Consell de la Terra, Andorra la Vella).

És justament allà a on també hi podreu trobar una altra obra de DEMO, el “Burro”, que ha esdevingut el símbol adoptat per l’organització per les seves característiques: constància, força, resistència i tenacitat, sota un aspecte de línies depurades, de color pur i aspecte delicat. Un contrast que un cop més ens permet jugar amb el quotidià elevat a quelcom superior, quasi espiritual.

Allà mateix també podreu gaudir de l’obra d’EUDALD ALABAU, “Cub de vidre” o “Llit natural”.

Per concloure, us animo a visitar aquesta extraordinària Biennal única al món, a més d’aprofitar per descobrir un país d’extraordinari valor paisatgístic i arquitectònic.

És emocionant quan Natura i Art es fonen en un tot, el sentiment és tant potent que no es pot descriure, només ho podeu viure i guardar al record per sempre més. 

Podeu consultar el dia a dia de la meva visita a #artxtudirect

Per més informació: andorralandart.com