Dadaisme – L’absurd, l’atzar i la provocació

Parlem del “Dadaisme”, un moviment intel·lectual, literari i estètic ubicat entre 1916 i 1924 a Zurich, Suïssa. Hugo Ball fou l’escriptor dels primers textos dadaistes, i més tard s’hi afegiria el romanès Tristan Tzara, el qual esdevingué el veritable emblema dels ideals.

“La font” de Marcel Duchamp

Històricament, quan esclatà la Primera Guerra Mundial, la major part dels artistes es refugiaren a la Suïssa neutral. El “Dadaisme” fou una resposta a la destrucció de la guerra, pretenia destruir també tots els significats artístics per aixecar quelcom nou. Establiren la base d’una nova manera de pensar, d’entendre el fet artístic, i moviments com el “Surrealisme” o fins i tot el “Pop Art” no s’haguessin esdevingut sense la seva influència. Treballaren nous conceptes com els “Happenings” (inaugurats ja pel “Futurisme”), els “Ready-mades”, o fins i tot la idea de l’absurd i de l’atzar aplicat per primera vegada en l’art.

“LHOOQ” (retrat de la Giocoonda amb bigotis) de Marcel Duchamp

El “Dadaisme” va tenir la seva raó de ser mentre fou transgressor, en el moment que va començar a ser acceptat pels cercles artístics va deixar de tenir sentit pels seus creadors. Es tractava d’un grup d’intel·lectuals que volien anar justament contra tot allò que significava l’art, volien ser antiart: no els interessava l’estètica, ni el missatge implícit de l’obra, no pretenien apel·lar a la sensibilitat sinó ofendre-la, volien en definitiva PROVOCAR. Malgrat tot, sense ells voler van acabar esdevenint art en si mateix, i també sense saber-ho van acabar inspirant a l’art modern.

“El nen carburador” de Francis Picabia

La idea de l’absurd, obrint el camí a l’art irracional i de l’insconscient, esdevingué un punt clau de les seves obres o actuacions, i sota aquesta premissa nasqué la idea dels “Ready-mades”: Marcel Duchamp, un dels màxims representants d’aquest moviment, feia les seves creacions a partir de l’acceptacció de qualsevol objecte quotidià, amb algun petit canvi o simplement tret de context, com per exemple la seva famosa roda de bicicleta fixada a un tamboret. Es tracta del seu primer “Ready-made”, i exemplifica perfectament com dos objectes quotidians, al ser descontextualitzats  i vinculats entre si esdevenen del tot absurds, perden el seu valor intrínsec i funcional, i just en el aquell moment esdevenen Art. De fet és evident que pretén ser una dura crítica a l’Art i la seva dubtosa, controvertida i mil vegades analitzada, funció dins de la societat.

“Roda de bicicleta fixada a un taburet” de Marcel Duchamp

Francis Picabia fou l’altre gran representant del “Dadaisme”. Però el moviment s’extengué també a altres artistes com Man Ray o Hans Arp, entre d’altres, i geogràficament a Nova York o Alemanya.

Els seus “Happenings” (esdeveniments), realitzats al mateix Cabaret Volaire, tenien com a premises la provocació, la participació i la improvització, donant com a resultat un art efímer. Posteriorment, als anys 50 aquests “happenings” van anar evolucionant cap a les anomenades “Performance art” (o accions artístiques), que tot i mantenir el principal element constituent, la provocació, es diferenciaven d’aquests en ser actes organitzats i sense la intervenció del públic.Us poso l’exemple d’un dels “happenings” més coneguts del moviment, el que va dur a terme Hugo Ball al 1916 al mateix Cabaret Voltaire: vestit com es pot veure a la foto que us adjunto va recitar un poema fonètic, escrit per ell, provocant una reflexió sobre el llenguatge i les seves possibilitats sonores, alliberant-se del significat i les seves limitacions.

Us animo a descobrir aquest moviment artístic bastant desconegut, però certament pertorbador.