Josep Bertran (joieria): “Harmonia de contrastos”

Avui em referirè a la seva obra. Analitzarem el seu treball a partir de les diferents col·leccions que ha dissenyat recentment:“Mecànica (no quàntica)”

Les seves peces no són gens convencionals, li agrada jugar amb analogies sorprenents, introduir peces destinades a la indústria, i fins i tot combinar-les amb d’altres materials preciosos com la perla.

Reflexiona sobre totes aquelles coses que la tecnologia ha deixat en segon terme, com els mecanismes, els cargols o les màquines, i com aquests elements es poden reutilitzar buscant inspirar un sentiment paradoxalment romàntic.

“Entre línies”

“Joies amb dues cares, l’exterior que es mostra amb arestes agudes, sense formes que s’identifiquin objectes concrets i l’íntima i personal que és la reproducció d’una petita medalla que portava sempre la meva mare com a representació dels sentiments més pròxims que ens acompanyen al llarg de la vida”. Així descriu l’artista aquesta col·lecció.

Treballa amb textures i formes, emfatitzant l’abstracció pròpia de la peça, sense introduir referents figuratius, i amb una forta càrrega simbòlica.

Aquesta col·lecció és fonamentalment masculina.

(Fotografia de Manel Sanz)

“Ulls”

Qui et mira? De qui vols portar a sobre la seva mirada?.
En aquesta col·lecció, Bertran crea joies que, un cop més, s’impregnen de simbologia.

La seva obra busca de manera recurrent recuperar la joia com a objecte fetitxe amb poders protectors i espirituals, funcionant com un amulet, creant una vinculació molt potent de la peça amb el portador de la joia.

“Objectes de la platja”

Peces úniques que tenen com a protagonista un objecte trobat a la platja i que inspira a l’artista una petita història que l’acompanya.

Un altre element recurrent de la seva obra, com heu pogut comprovar, és el reciclatge, el fet de recuperar quelcom en desús i donar-li una segona vida. El resultat són joies de gran modernitat i bellesa.

(Fotografia de Manel Sanz)

(Fotografia de Manel Sanz)

(Fotografia de Manel Sanz)

Estretament vinculat al barri a on viu i treballa, acaba de crear una col·lecció d’anells i arracades que porten en el seu interior sorra de la platja del Poblenou.

Josep Bertran dóna a tota la seva obra una forta dimensió emotiva. Personalitza cada element i aconsegueix recuperar el valor més artesanal de la joieria. 

Cada peça té una història, una raó, un somni, una esperança, un sentiment, quelcom que les fa úniques i eternes.

Actualment ha inciat un projecte que resumeix perfectament tota la seva filosofia de creació: recupera joies antigues i les integra dins de la joieria contemporània, aconseguint una total harmonia de contrastos. Fabulós!