Sovint penso que la fotografia ha sofert una evolució paral·lela a la història de la pintura: la pintura va néixer amb l’afany de deixar constància del nostre entorn i realitat, però amb el temps va adquirir importància per si sola. De fet, quan es va inventar la fotografia, aquesta es va alliberar d’aquesta responsabilitat implícita, i va iniciar un inevitable camí cap a l’abstracció. De la mateixa manera, tot i que aparentment la fotografia té a la seva essència la captació exclusiva de la realitat, s’ha esforçat per adquirir una mirada pròpia d’aquesta, i fins i tot ha aconseguit assolir l’abstracció. Us recomano la lectura del primer post que vaig escriure de fotografia amb l’obra de Josep Mª March, a on vaig parlar d’aquest procés:
![]() |
Grafit d’ARSEN |
![]() |
Grafit d’ERRE |
![]() |
Grafit de KEIS & NACHO ETERNO |
![]() |
Grafit de PAT BRAZILL |
![]() |
Grafit de PAU LOPEZ VILA |
La seva feina és d’un valor incalculable, a més d’un acte de generositat, posant al servei de l’art la seva lent. El graffiti és un art efímer, destinat a desaparèixer tard o d’hora, i només les fotografies en poden perpetuar el record. Lluís Olivé té molta cura de prendre una bona imatge, intentant ser el més fidel possible a l’objecte de retrat, i aquesta és una feina minuciosa que requereix ofici i paciència. En aquest cas, la fotografia es posa al servei d’un fi més gran, és l’afany de documentar quelcom que el fotògraf decideix perpetuar, quelcom que l’atrapa i ell ho fa seu. Com que vol que quedi només la seva fidel mirada de la realitat que ha fotografiat, intenta manipular el mínim imprescindible la imatge amb el Photoshop.
A través de la seva obra podem observar l’evolució del graffiti. La permisivitat per part dels ajuntaments de l’existència d’associacions que gestionen alguns espais de la ciutat destinats exclusivament a aquest fi ha permès una obra més elaborada i estructurada, pintures murals de grans dimensions que fascinen als atzarosos espectadors que se’ls troben. Aprofitant l’avinentesa deixo aquest tema dels grafits per més endavant, ja que ARTxTu us està preparant una publicació amb dos dels grans muralistes del panorama actual: Mina Hamada i Zosen.
Actualment, Lluís Olivé està centrat en un projecte ambiciós: “52 setmanes fent fotos als grafits de la Plaça de les 3 Xemeneies”. El ritme en aquesta plaça és vertiginós, i documentar la gran quantitat de graffitis és quasi impossible. Són uns 12 fotògrafs aproximadament que es dediquen a realitzar aquesta tasca a la ciutat de Barcelona, i la col·laboració entre ells és important, fins i tot la dels mateixos artistes, que també els avisen de les seves futures accions.
Gràcies Lluís per la gran tasca de documentació que estàs realitzant i la meravella de les teves fotografies. Ens retrobem gaudint del proper graffiti!.
Per continuar llegint el cicle de fotografia d’ARTxTu, cliqueu al següent link:
Deixa un comentari