Cicle de fotografia (I): Lluís Olivé, una mirada fidel

Avui inicio un cicle de fotografia. No és la primera vegada que parlem d’aquesta disciplina, però sí que volia que ARTxTu hi dediqués una especial atenció amb aquesta sèrie d’articles que us presentaré. Es tractarà concretament de quatre posts, a on parlarem de diferents maneres d’entendre la fotografia actual, tot i que ni de bon tros les úniques, òbviament. Farem només un tastet, però espero que sigui suficient perquè a partir d’ara us mireu la fotografia amb un altres ulls, més atents i més crítics, i fins i tot us engresqueu a fer de les vostres fotos no només un record, sinó també una mirada pròpia. Actualment tots anem amb el mòbil i qualsevol moment és bo per fer una foto, fins i tot pengem les nostres imatges a les xarxes socials. Per tant, ara més que mai, tenim l’oportunitat de fer d’aquests actes quotidians, un veritable exercici artístic.

Sovint penso que la fotografia ha sofert una evolució paral·lela a la història de la pintura: la pintura va néixer amb l’afany de deixar constància del nostre entorn i realitat, però amb el temps va adquirir importància per si sola. De fet, quan es va inventar la fotografia, aquesta es va alliberar d’aquesta responsabilitat implícita, i va iniciar un inevitable camí cap a l’abstracció. De la mateixa manera,  tot i que aparentment la fotografia té a la seva essència la captació exclusiva de la realitat, s’ha esforçat per adquirir una mirada pròpia d’aquesta, i fins i tot ha aconseguit assolir l’abstracció. Us recomano la lectura del primer post que vaig escriure de fotografia amb l’obra de Josep Mª March, a on vaig parlar d’aquest procés: 

 

Començo parlant d’un fotògraf singular, Lluís Olivé:Olivé és aficionat a la fotografia des de molt jove, el seu avi el va introduir i als 15 o 16 anys li van regalar la seva primera càmera, una “Foca Leica” de segona mà. De llavors ençà la fotografia ha format part de la seva vida. A partir de l’any 2000 va iniciar, primer de manera més esporàdica, però després, i sobretot des de que es va jubilar, amb una plena dedicació, a fotografiar tots els graffitis que es va trobant al seu pas. De fet, actualment visita a diari els emplaçaments més habituals de la ciutat de Barcelona i rodalies, per així documentar de manera sistemàtica totes les pintures murals que de manera frenètica apareixen als seus murs. També ha documentat alguns graffitis d’arreu del món. De tot plegat en deixa constància al seu blog: sisdeu.blogspot.com.es

Grafit d’ARSEN

Grafit d’ERRE

 

Grafit de KEIS & NACHO ETERNO

 

Grafit de PAT BRAZILL

 

Grafit de PAU LOPEZ VILA

La seva feina és d’un valor incalculable, a més d’un acte de generositat, posant al servei de l’art la seva lent. El graffiti és un art efímer, destinat a desaparèixer tard o d’hora, i només les fotografies en poden perpetuar el record. Lluís Olivé té molta cura de prendre una bona imatge, intentant ser el més fidel possible a l’objecte de retrat, i aquesta és una feina minuciosa que requereix ofici i paciència. En aquest cas, la fotografia es posa al servei d’un fi més gran, és l’afany de documentar quelcom que el fotògraf decideix perpetuar, quelcom que l’atrapa i ell ho fa seu. Com que vol que quedi només la seva fidel mirada de la realitat que ha fotografiat, intenta manipular el mínim imprescindible la imatge amb el Photoshop.

A través de la seva obra podem observar l’evolució del graffiti. La permisivitat per part dels ajuntaments de l’existència d’associacions  que gestionen alguns espais de la ciutat destinats exclusivament a aquest fi ha permès una obra més elaborada i estructurada, pintures murals de grans dimensions que fascinen als atzarosos espectadors que se’ls troben. Aprofitant l’avinentesa deixo aquest tema dels grafits per més endavant, ja que ARTxTu us està preparant una publicació amb dos dels grans muralistes del panorama actual: Mina Hamada i Zosen.

Actualment, Lluís Olivé està centrat en un projecte ambiciós: “52 setmanes fent fotos als grafits de la Plaça de les 3 Xemeneies”. El ritme en aquesta plaça és vertiginós, i documentar la gran quantitat de graffitis és quasi impossible. Són uns 12 fotògrafs aproximadament que es dediquen a realitzar aquesta tasca a la ciutat de Barcelona, i la col·laboració entre ells és important, fins i tot la dels mateixos artistes, que també els avisen de les seves futures accions.

Gràcies Lluís per la gran tasca de documentació que estàs realitzant i la meravella de les teves fotografies. Ens retrobem gaudint del proper graffiti!.

Per continuar llegint el cicle de fotografia d’ARTxTu, cliqueu al següent link: