Cicle de fotografia (IV): Jordi Flores, “Street photography”

“Cada foto es como un breve entreacto. Pequeños relatos de la vida de los otros, de esos otros que a veces somos nosotros mismos y que imagen tras imagen van conformando un universo que vamos moldeando a nuestro antojo. Descubrimos la grandiosidad de los pequeños gestos, la sublimación de esas pequeñas cosas que componen la existencia, la desesperanza de la vida humana, la alegría y la tristeza, la complicidad y la rabia, la fluidez y el palpitar de la propia existencia en una sola mirada, en una caricia, en un abrazo, en un beso congelado para toda la eternidad o en la soledad de una figura que se desvanece a lo lejos hasta desaparecer en la oscuridad de la noche…Movimiento, quietud, algarabía, serenidad y la infinita paz de un anciano que se funde con el atardecer, sentado plácidamente en un banco del parque leyendo las últimas páginas de su libro, tocando a su fin. La magia de la vida está en cada momento, la calle es un pálpito de emociones y nosotros, observadores emocionados de lo cotidiano.” Jordi Flores

Aquesta serà la darrera publicació del cicle que ARTxTu us ha ofert sobre fotografia (cicle de fotografia) Volia acabar parlant-vos d’un moviment que, tot i que fa molts  anys que té molts adeptes, actualment està esdevenint una tendència que es manifesta amb contundència, sobretot per la difusió que a través de les xarxes socials es fa de la mateixa. La “Street photography”, o fotografia de carrer, és un dels gèneres més populars de la fotografia. Es tracta de passejar per les grans ciutats intentant captar aquells moments espontanis, curiosos i divertits, però que a la vegada reflecteixen l’època i la ciutat en que vivim. A diferència de la fotografia documental, la fotografia de carrer no pretén tenir un missatge premeditat, ni pretén registrar els esdeveniments particulars de la història com a objectiu primordial, més aviat acaba tenint un valor circumstancial.

Jordi Flores m’explica: “La meva percepció de la foto de carrer consisteix en combinar els elements de la fotografia clàssica de carrer i nous elements estètics, creativitat i una cuidada composició i edició de les imatges utilitzant recursos atractius com les ombres, els reflexes, perspectives forçades, o la combinació de varis elements d’una forma plàstica.”

Si voleu fer fotografia de carrer heu de barrejar-vos amb la gent, fusionar-vos amb ells i fer fotografia amb ànima i amb l’ànima, que us permeti transmetre emocions i aconseguir que el món empatitzi al veure-les. Quan ho aconseguiu estareu pròxims a l’art.

Aquí acabaria el cicle de fotografia, però no sense abans fer-vos una darrera reflexió al voltant de la controversia en editar les fotos amb programes com pugui ser el “Photoshop”. En aquest cicle hem parlat de fotografia digital, i també hem comentat com alguns artistes utilitzen els programes d’edició d’imatges per retocar i/o potenciar les seves fotografies, sense que això tregui valor a la mirada única de l’artista, ni tan sols al seu missatge final. Però encara podem anar una mica més enllà i veure com alguns artistes busquen en el fotografia digital un punt de sortida a partir del qual crear un producte que transcendeix la mateixa fotografia inicial. El “Photoshop” és una eina d’expressió que deixa llibertat a l’artista per recrear noves realitats. Per entendre aquest procés us recomano la lectura d’una publicació que ARTxTu ja us va presentar fa un temps al voltant de l’obra de Leo Filipaz:  
“Leo Filipaz – Fotografía artística – Una perla inesperada“Espero que us hagi agradat aquest cicle de fotografia i que a partir d’ara us mireu aquesta disciplina artística amb uns altres ulls. Gràcies a tots els que hi heu col·laborat!.Us recomano una altra publicació d’ARTxTu a on també podreu gaudir de la fotografia de naturalesa o paisatge:

Xavier Manrique – Somnis ocults