Agustí Vidal, l’art del perfum

Visito el seu taller de creació a Bigues i Riells (Barcelona), i xerrem una bona estona d’aquest art tan fascinant, l’art del perfumista. Agustí Vidal és un gran comunicador, realitza tota mena de xerrades i cursos a on no només parla de l’arquitectura del perfum, sinó també de la seva particular aproximació al món musical. La seva tasca divulgadora és àmplia i us convido a fer-li una ullada a través del seu web: www.agustividal.com

M’explica que els primers ungüents dels que tenim coneixement daten de l’Antic Egipte. Aquests primers perfums (Egipte, Grècia i Roma), tenien una finalitat marcadament religiosa. Amb la caiguda de l’Imperi Romà també decau la costum del perfum a Occident. La tradició només roman a Aràbia. Durant l’Edat Mitjana, i gràcies a les Creuades, el perfum es redescobreix. Al Renaixement Itàlia es transforma amb la capital de la perfumeria, amb nous descobriments químics que permeten perfeccionar las tècniques de destil·lación y d’extracció per millorar la qualitat dels olis essencials. Més endavant la moda agafa importància a França, on l’elaboració de perfums esdevé una indústria a gran escala fins al segle XVIII, exportant a altres països europeus, i utilitzat sobretot per la noblesa. Amb la Revolució Industrial, el perfum es comença a comercialitzar de manera massiva deixant de ser un element exclusiu de les classes altes.

El perfum s’elabora a partir d’extractes naturals, i l’Agustí no pot evitar de sortir del taller i guiar-me pel seu jardí olorant les plantes i flors que hi té per explicar-me les diferents essències que se’n poden extraure i així acabar creant una fragància. Aquest procediment és complex, i al llarg del temps ha anat evolucionant. No totes les plantes permeten el mateix tractament, per exemple la lavanda, el romaní o les roses es poden destil·lar, però hi ha d’altres com el gessamí que es malmet amb l’aigua a punt d’ebullició. Per aquestes flors o plantes que no permeten tant temperatura s’utilitza la tècnica d'”enfleurage“, la qual consisteix a impregnar les substàncies aromàtiques amb greix (el greix absorbeix l’olor). Posteriorment amb l’alcohol etílic s’arrossega l’olor del greix perfumat, i aquest alcohol també queda perfumat, procedint a la destil·lació. Des de la segona meitat del segle XIX,  també es fan servir dissolvents que fan bullir la planta a menys temperatura, i per tant no la malmeten. Finalment els fixadors aglutinen les diverses fragàncies.

 

Parlem dels efectes del perfum, i em confirma que actualment es poden recuperar químicament determinades essències, sobretot per aïllar components que s’ha comprovat que juguen amb les emocions, creant per exemple una atracció innata que no podem detectar de manera conscient, però a les quals responem amb la nostra part més visceral.

Un cop tenim la fragància, li pregunto a Agustí Vidal com es crea el disseny de l’ampolla que l’ha d’acompanyar i presentar. Em comenta que quan li fan un encàrrec es coordina  amb l’equip de disseny i marketing de la marca. Cal elaborar un projecte comú, i transmetre un missatge.

Si voleu veure l’evolució de les ampolles i recipients per a perfums a través de la història i la geografia podeu visitar el “Museu del Perfum” de Barcelona (Passeig de Gràcia, 39).

La feina d’un perfumista és subtil, intentant crear màscares, suggerències, emocions, apel·lant a la nostra part més primària. L’art del perfum és una eina sensorial de comunicació efectiva, i que s’entén com a qualsevol expressió artística.

 

Us recomano la visita a “La Basílica” . És un espai únic, on hi podreu trobar perfumeria d’autor, petites joies enmig d’un espai evocador.Aquest local ja us el vaig recomanar fa temps a l’apartat de: “Vivint l’art”

 

Agraeixo moltíssim a Agustí Vidal la seva col·laboració i amabilitat. Ha estat un honor aprendre d’un dels millors.