Accedeix al Show Room M’agrada
Francesc Puig és un artista fet a si mateix, un enamorat de la fusta que a través de la seva escultura dóna un nou valor al concepte d’artesà. Treballa curosament per aconseguir formes i acabats, però no pot evitar fer un pas més enllà i abandonar-se a la necessitat de cercar l’ambigüitat del missatge artístic, la descontextualització dels objectes i el seu valor ocult. Estableix noves relacions i veritats que sorgeixen de manera sorprenent. Puig explora els camins de l’art conceptual, i troba en els seus marges la seva pròpia identitat.
De vegades, els mateixos artistes fan un esforç de posar sobre el paper algunes reflexions al voltant del seu procés creatiu, o les seves motivacions artístiques. Això és certament un regal pels que observem la seva obra perquè ens ajuda a entendre-la millor. Francesc Puig em va facilitar un petit text escrit per ell, i el vull compartir amb tots vosaltres:
“Després de molt de temps investigant amb diferents materials com a mitjà d ‘expressió artística, ja fa uns anys vaig començar a aprendre la tècnica de la torneria de fusta.
Això m’ha permès aplicar aquest coneixement al procés creatiu, però en aquest cas fent servir el valor de la fusta prèviament tornejada com a escultura o objecta d’art.
M’agraden els arbres, m‘encanta la fusta i m’inspiren el color, forma i textura que apareixen quan la gúbia penetra la fibra.
El que resta amagat darrera la simplicitat aparent dels arbres del nostra entorn, com l’olivera, l’alzina el roure o la freixe no em deixa mai de sorprendre.
Tot i que actualment molta de la meva obra té a veure amb la fusta i les grans possibilitats que m’ofereix la calidesa d’aquest material tant noble, segueixo creant obra conceptual en format gran on utilitzo tant elements naturals i vegetals, com diversitat de materials que en la seva repetició i seriació ens mostren un altre significat.
Em faig, doncs meves les paraules de MICHAEL JOHANSSON, que expressen a la perfecció el sentit del que em fa gaudir quan em sento juganer i creatiu:
“Els objectes guanyen el seu valor mitjançant la situació en el que estan col·locats, -en altres paraules, el que defineix el valor d’un objecta no és el material del que està fet, o la funció pel que va ser creat, sinó la seva posició en un context determinat”
M’agrada veure com Puig juga amb els elements, experimentant constantment amb els límits, no només tècnics, sinó també conceptuals. Em fascinen algunes de les seves associacions, com desmembra els propis objectes per treure’ls el sentit original i generar l’objecte artístic. Els paral·lelismes amb el Dadaisme i els fantàstics “ready-mades” de Duchamp és evident. Doblega l’objecte quotidià per transgredir-lo i donar-li una nova vida, una nova dimensió, una nova lectura, en definitiva, una nova presència.
L’obra de Francesc Puig és enigmàtica i profunda, evocadora i reflexiva, i per sobre de tot emotiva.
Francesc, gràcies per compartir amb nosaltres la teva obra.
Deixa un comentari