Arteràpia – Nous camins de descoberta

Què és l’Arteràpia?

Es tracta d’un tipus de teràpia artística que utilitza l’art com a via terapèutica per curar trastorns psicològics, com ara un bloqueig personal, o determinades pors.

També es pot utilitzar com una tècnica de desenvolupament personal, d’autoconeixement i d’expressió emocional. Una manera d’explorar-nos a través de l’art.

Com funciona l’Arteràpia?

Es pot dur a terme per mitjà de totes les manifestacions artístiques: pintura, escultura, collage, teatre, dansa, escriptura, música, etc.

Tot i que el terapeuta ofereix instruccions o exercicis a realitzar, és només l’individu qui exerceix la voluntat plena del que farà, només ell pot saber el significat de tot plegat. Posteriorment pot compartir els resultats amb el seu terapeuta, o bé amb un grup de treball. És mitjançant l’activitat creativa com la persona arriba a la realització conscient de l’exercici, el qual manifesta la part més inconscient.

L’objectiu no és fer una obra que ofereixi un acabat de gran valor artístic. El més important és fer quelcom sincer, espontani i responsable perquè pugui reflectir el món interior d’un mateix i establir a on està el desequilibri a tractar.

Xerrada amb Javier Melguizo

Havia sentit a parlar d’aquests tipus de teràpia, però vaig pensar que el millor era fer una visita a un terapeuta que m’ho pogués explicar personalment. Vaig quedar amb Javier Melguizo, artista, Terapeuta Gestalt, Formador en Arteràpia i director de “Escuela Hephaisto”.

El Javier va tenir l’amabilitat de rebre’m a la seva escola, i vam xerrar durant una bona estona. Vaig treure les meves conclusions, i intentaré explicar-vos-les:

Tots tenim quelcom que explicar a través de l’art, fins i tot de vegades sentim una necessitat que ens evoca a un determinat canal d’expressió, permetent-nos exorcitar allò més íntim i personal. Però  de fet qualsevol manifestació artística ens pot ajudar a fer un treball terapèutic, perquè no es tracta de fer només art, es tracta en aquest cas d’expressar-nos sense filtres, de deixar que flueixi el nostre jo més íntim i profund.  Tenir l’oportunitat de connectar amb el nostre jo més espiritual, més pur, és una experiència sempre positiva.

El procés de curació implica quatre nivells:

• Un primer nivell en el que la curació es produeix pel camí de la pròpia expressió. En el moment en que un comença a plasmar amb formes i colors allò més profund evoca una catarsi personal que produeix l’aflorament dels sentiments i per tant una certa alliberació dels mateixos.
• Un segon nivell de curació es produeix amb la simbolització: allò que dibuixem, en el cas de la pintura, produeix una simbolització. Es genera una imatge inconscient que agafa forma, la qual pot ser un símbol arquetípic, amb un contingut psíquic col·lectiu, o bé un símbol individual de la història de la persona. Es genera al final l’expressió d’una realitat.
• El tercer nivell de curació sorgeix del fet de compartir l’experiència amb l’element col·lectiu, amb un grup de treball o bé amb el terapeuta. Això fa que el teu jo connecti amb la societat, i la teva experiència i vivència es faci part d’una emoció compartida.
• El darrer nivell de curació té a veure amb l’elaboració de la image simbòlica: és la interpretació d’allò expressat, la comprensió sobre continguts interns. És la pròpia persona la que elabora aquesta interpretació, buscant en els seus propis referents per obtenir les respostes. El conscient intenta entendre allò que l’inconscient ens està intentant fer veure. El terapeuta t’ajuda en tot el procés, acompanyant-hi i ajudant-te a veure allò que el teu mateix jo moltes vegades es nega a veure, fins i tot quan ho tenim al davant mateix.

Tot aquest procés ha de començar amb una primera fase de preparació on, amb l’ajuda del terapeuta, es realitzen una sèrie d’exercicis de relaxació que propicien un estat idoni per iniciar la curació (són exercicis corporals, grupals, etc).

El més important és tenir l’oportunitat de tenir un espai a on poder obrir-se amb llibertat, a on podem sentir que tenim el permís explícit de ser un mateix sense haver-nos de justificar davant dels altres, i ni tant sol davant de nosaltres mateixos.

L’art és el mitjà, però avui no és la finalitat.