Per què Anna Pàvlova?
Fa un temps una bona amiga i companya d’escenari em va regalar una postal amb un dibuix d’Anna Pàvlova. En aquells moments vaig recordar que en el primer article del blog dedicat a la dansa us havia promès parlar-vos d’algunes de les grans figures de la dansa: “Ballant amb l’art”. Pàvlova havia de ser doncs l’escollida per ser presentada als seguidors d’ARTxTu.
La gran dama dels ballets romàntics
Pàvlova fou una de les grans ballarines del segle XX. Va néixer a Sant Petersburg el 1881 al si d’una família humil, i va arribar a ser primera ballarina del Teatre Marinsky, i també dels famosos ballets russos de Diaghilev. Anna era una jove de salut dèbil i malaltissa, però la seva determinació la va portar a ser una de les millors ballarines del moment. De fet ella va trencar en aquell moment amb l’estereotip o ideal de ballarina forta i robusta, qualitats necessàries per poder excel·lir tècnicament. Anna era una dona prima, d’aparença delicada, fet que donava a les seves interpretacions un aspecte eteri que va fascinar als amants de la dansa. Anna Pàvlova fou la gran ballarina dels ballets romàntics, com per exemple “Giselle” o “El llac dels cignes”.
Al 1905 Michel Fokine va crear per ella el ballet “La Mort del Cigne”, amb música de “El cigne” de l’obra “El Carnaval dels animals” de Camille Saint-Saëns. Aquesta coreografia és una de les interpretacions més sensibles i emotives que pot fer una ballarina. Ha esdevingut un mite dins de la dansa clàssica.
Al 1910 va formar la seva pròpia companyia, a on va posar de manifest el seu gust per la interpretació dels ballets romàntics. Destacà per ser una ballarina amb grans dots d’actriu, atorgant a les seves interpretacions una gran expressivitat i emoció.
“Toqueu aquell últim compàs molt suaument”
El 1931 va morir de pleuresia a La Haia, als Països Baixos, als 50 anys d’edat, en una de les seves gires. Va manifestar en vida que volia ser enterrada amb el seu vestit de cigne que tantes vegades havia ballat, i així va ser. Les seves últimes paraules van ser: “Toqueu aquell últim compàs molt suaument”.
“La Mort del Cigne”
Us deixo un dels pocs enregistraments que hi ha de la ballarina en el paper que la va immortalitzar: “La Mort del Cigne”. Gaudiu de l’autèntica expressió de l’emoció:
I també us vull presentar una versió més actual de la mateixa coreografia, aquest cop amb la ballarina Uliana Lopatkina, a on podreu veure la diferència i els matisos d’ambdues interpretacions.
Lopatkina ens regala una posta en escena més mesurada, tècnicament impecable, i de gran elegància. És una interpretació més ajustada als gustos moderns, d’una expressivitat més continguda i menys ampul·losa. Vosaltres mateixos jutjareu quina de les dues versions us toca més la fibra, i potser fins i tot us treu una llagrimeta d’emoció.
I per què no? Una mica d’humor? Doncs us presento una tercera versió de “Les Ballets Trockadero de Monte Carlo”, una companyia de dansa interpretada només per homes que s’atreveixen a introduir la paròdia a la dansa clàssica. Us deixo amb la seva interpretació de “La Mort del Cigne”, i prepareu-vos a riure una miqueta 😉
Una maravilla las dos interpretaciones!! Gracias por darnos a conocer todas estas facetas del arte.
Gracias a ti Rosa por seguirme y por haber compartido tu impresión con nosotros.