César Ordóñez – La fragilitat de l’existència

 Accedeix al Show Room    M’agrada

Una nova mirada: la fragilitat de l’existència

Tornem a parlar de fotografia, i descobrim un nova mirada de les moltes que existeixen, tantes com persones, tantes com vides viscudes. Però nosaltres ens aturarem a observar de prop l’enfocament de César Ordóñez, un fotògraf enamorat del Japó i de les petites coses, dels detalls, aquells que deixen entreveure la més absoluta fragilitat de l’existència humana. La seva lent vol aturar el temps, vol copsar la intimitat enmig de la multitud, vol obrir la mirada atrevint-se a no trobar sempre respostes, vol en definitiva parlar-nos d’allò  que no sempre és tan evident.

César Ordóñez i el Japó

“Estic a Tokyo. És de nit i està plovent. Tot es difumina al meu voltant. Els rostres, els llums, els moments viscuts. Jo mateix sento que m’esvaeixo, que perdo el control. Lluny d’inquietar-me, m’inunda una sensació de quietud, de reconeixement i de renovació. Més enllà de les primeres boires que dificultaven la meva visió, tot es presenta ara amb una claredat diàfana, cristal·lina. Començo a embastar la meva vida per intentar comprendre per què he vingut fins aquí “.

César Ordónez

 

Us presento una selecció d’obres de tres de les seves sèries: “Ashimoto” (2007-13), “La intimidad” (2010-11) y “Tokyo Blur” (2013). Totes elles realitzades a la capital japonesa, ciutat que durant temps ha inspirat al fotògraf. Al Japó César troba l’escenari ideal per transmetre allò que realment vol dir. De fet, l’artista m’explica que mai busca res en concret, prefereix esperar que les idees el trobin a ell.

La metodologia

Ordóñez copsa retalls, moments sense transcendència d’una vida qualsevol, però aquests instants són autèntics. Utilitza fotos robades als seus protagonistes, imatges viscudes, que només així pensa que podran ser veraç.

Treballa amb fotografia a color i també en blanc i negre, indistintament, però en qualsevol cas prefereix el contrast, colors significatius, o bé blancs i negres potenciats.

Acostuma a fotografiar de prop, buscant l’anècdota, allò que en la seva insignificança ens pot acabar explicant o transportant a una profunda reflexió o introspecció.

Ashimoto (al voltant dels peus)

Aquesta sèrie retalla i concentra la lent del fotògraf en els peus, una de les obsessions de l’artista. Després dels peus venen les cames. És una sèries atrevida, descarada, misteriosa i sensual, un bon còctel per obligar a l’espectador a imaginar mil històries i finals.

Kagami (mirall)

César Ordónez es qüestiona la identitat, sobretot quan la traiem de context. Qui som? Som per nosaltres mateixos o en funció de l’entorn? Quan sortim del nostre context i referents podem tenir por a perdre’ns. És just en aquest moment quan necessitem tornar a qüestionar-nos qui som en realitat, quan tornem a establir els paràmetres de la nostra existència. Potser per això l’artista visita sovint la contradictòria i fascinant ciutat de Tòquio,  per sortir de la seva àrea de control i tornar a trobar-se a si mateix.

¿Què és més real: el que vivim, el que somiem, o el que creiem haver viscut?

¿Qui és més real: el “jo” que som, el “jo” que ens agradaria ser, o el “jo” que creiem ser?

Aquest “jo”, la nostra “identitat”, és immutable, o per contra, canvia segons el lloc i el moment en el qual ens trobem?.

César Ordóñez

 

En aquestes fotografies es fàcil identificar l’estètica del famós pintor Eduard Hopper, tot i que l’artista no s’hi reconeix.

Intimitat

Una reflexió sobre l’espai privat de cada persona, tan físic com emocional. A la cultura japonesa sorprèn el valor i respecte a la intimitat, i enmig de a megalòpolis es possible manteir intacta la teva privacitat. L’artista reflexiona i genera un debat sobre aquest tema, com la nostra societat, a diferència de japonesa, interfereix diàriament a la nostra intimitat, sensorial  i emocional.

Tokyo Blur

Fotos de nit i pluja, amb imatges desenfocades. La vida es descontrola i és en aquest entorn a on hem d’acceptar la nostra vulnerabilitat, la nostra fragilitat, però a la vegada la nostra capacitat de supervivència i adaptació al medi.

Per què endinsar-me en la seva mirada?

Davant les fotografies de César Ordónez tinc la necessitat d’aturar-me, de respirar profundament i deixar-me emportar pel silenci d’un mateix. És només així quan puc veure més enllà, quan puc veure que en les coses és petites hi pots trobar lliçons de vida, i que en la més absoluta confusió hi pots veure clar.

 

CÉSAR ORDÓÑEZ

www.cesarordonez.com

629355665

[email protected]

César Ordóñez en directe

Si voleu veure l’obra de César Ordóñez en directe, ara en teniu  l’oportunitat:

• A la “Sala Canal de Isabel II” de Madrid amb l’exposició “Un cierto panorama. Reciente fotografia de autor en España”. Comisariada per Jesús Micó. Amb l’obra de 56 autors.
• A “Bodegas Roda” a la La Rioja amb l’exposició “Tipologías” organitzada per Fotocolectania i comisariada per Irene Mendoza. Amb l’obra de Joan Fontcuberta, Chema Madoz, Joan Colom, Manel Armengol, Rafael Navarro, Jorge Ribalta, Miguel Trillo i César Ordóñez.

“Tokyo Blur” el llibre

César Ordóñez ha editat un llibre amb les fotografies de la sèrie “Tokyo Blur”.

Ara si ho desitgeu, el podeu consultar i/o comprar al següent link: EL LLIBRE