Jordi Costa – “Amagar-se de tot, de vegades”

 Accedeix al Show Room    M’agrada

Els mots de l’artista

“Estimar llocs i moments, i adonar-te que l’enyor t’envaeix, quan recordes que el temps, com mars negres que s’engullen felicitats, se’ls enduran.

Ràbia per no gaudir d’un món infinit, i no tenir la clau per guarir el dolor la mort i la buidor.

Odi als que desfan vides, als que jutgen i sentencien cegament, per la gracia d’algú.

Plor, per l’innocent, blanc com la neu, que passa la por final, aquella que et fa creure que el demà no existirà.

Somnis, desitjos i passions, que tracten d’obrir-se camí, des de molt a dins, i exposar-ho a l’aparador.

Normes de moda, que marquen tendència, creant universos petits.

Amagar-se de tot, de vegades.”  Jordi Costa

 

Els altres mots….

els que pretenen explicar allò que és justament inexplicable

De vegades penso de quin material serien algunes persones, associat a la seva personalitat; sí ja sé que pot ser és una bajanada, però em resulta estimulant i divertit. En el cas de Jordi Costa el seu material tinc clar que seria el cristall: elegant, transparent, d’aparença sensible i delicada, fins i tot vulnerable, però amb la increïble capacitat de permetre que la llum que ell pot copsar el travessi i ens arribi als que estem al seu voltant, fins i tot transformat en múltiples tonalitats.

L’obra de Jordi Costa és el resultat de la seva experiència vital, i els diferents cicles relaten diferents etapes de la seva vida, amb moments pel patiment i també per la felicitat, o perquè no per la passió.

Artista autodidacta, amb clares capacitats creatives, Costa ha fet de l’experimentació el seu leitmotiv. La seva voluntat sempre ha estat parlar dels sentiments en primera persona, aconseguint una gran honestedat i autenticitat. Són peces que surten de molt endins, amb una forta càrrega emotiva.

Dos dels seus grans referent pictòrics són Antoni Tàpies i Alberto Burri, molt evidents en la seva obra, tant per la tècnica com pels acabats, tot i que òbviament l’artista sap atorgar a les seves creacions un segell propi.

Definiria el treball de Jordi Costa com elegant, de simplicitat volguda i honesta, terriblement intensa, i per sobre de tot existencialista.

La tècnica que ho fa possible

Treballa tant sobre tela com sobre fusta, depenent dels materials pictòrics escollits per l’obra. Quan treballa amb molta textura agafa la fusta que li dóna més resistència.

Utilitza tècniques pictòriques pròpies de l’obra dels expressionistes abstractes o informalisme abstracte: pintura matèrica, grattage, intervencions al suport, gestualitat, inclusió de nous materials i/o objectes. També fa ús de l’assemblage, sobretot en les seves últimes creacions, on introdueix mitges de niló antigues, sabates, guants o tot allò que el pot ajudar a crear l’atmosfera desitjada.

L’etapa actual: l’erotisme

Actualment Jordi Costa ens parla de feminitat, de fetitxisme, sensualitat, erotisme, de vegades fins i tot introdueix el tema del grotesc o l’agressivitat.

La dona de Costa és polièdrica, complexa, glamurosa, delicada i resistent a la vegada. Una dona potser imaginada o potser real, tant se val, un dona.

“Amagar-se de tot, de vegades”

Jordi Costa s’amaga darrera dels seus quadres, però no per ocultar-nos les seves inquietuds, sinó per expressar allò que no pot explicar amb paraules, allò que només es pot explicar amb el llenguatge de l’ànima, el més pur, el més autèntic, el més universal: l’Art.