Article d’opinió: És possible la creativitat artificial?

Article d’opinió

Durant aquests quasi tres anys de vida del blog us he presentat a diferents artistes de totes les disciplines artístiques. Hem fet entrevistes i també hem parlat dels grans moviments i estils de la Història de l’Art. A l’apartat de “Vivint l’Art” us he suggerit un munt d’activitats i esdeveniments artístics i culturals interessants per fer el cap de setmana o qualsevol dia de l’any, sols o acompanyats de la família.

Sempre us he donat la meva opinió, d’una o altra manera, però avui vull fer un pas més, i vull estrenar una nova modalitat a les publicacions d’ARTxTu: articles d’opinió sobre l’actualitat i les seves repercussions dins del món de l’art i de la nostra societat.

Tecnologia, Filosofia i Art

Tecnologia

Em ve molt de gust iniciar aquest cicle amb una reflexió sobre un tema que fa temps que hi penso recurrentment: el paper actual de la tecnologia, la filosofia i l’art en la nostra societat i la seva vinculació en el futur.

Fa uns dies, mirant el telenotícies migdia em va cridar l’atenció una breu entrevista que van fer a Genís Roca,  expert en com la transformació digital està alterant els entorns personals, professionals i empresarials. Es un reconegut especialista en estratègia digital, anàlisi de l’entorn i models de presència. En la seva activitat ajuda a les empreses a entendre els canvis tecnològics en clau de negoci i les acompanya a explorar noves oportunitats empresarials.

Genís Roca feia una reflexió molt encertada en aquesta entrevista, i aquelles paraules em van anar rondant pel cap tota la tarda, fins que em vaig decidir a escriure aquest article.

Quan parlava òbviament de les NOVES TECNOLOGIES, feia una reflexió sobre l’ús que en fem d’elles en l’actualitat, i argumentava que, com també ha passat amb d’altres avenços tecnològics que s’han produït al llarg de la Història, el mateix pas del temps  acaba aplicant un correctiu als usos inadequats. Jo sempre he mirat el progrés tecnològic amb optimisme, i l’estudi de la Història m’ha demostrat que talment opina Genís Roca, el temps acaba posant les coses al seu lloc. El progrés, com totes les coses de la vida, sempre té una part positiva i una negativa, el més important és agafar el que el progrés ens dóna de bo, i corregir o minimitzar la part negativa.

Filosofia

D’altra banda, el gran pas tecnològic que s’està vivint actualment modificarà tota la manera d’entendre el nostre dia a dia, i això acabarà modificant la nostra societat tal i com l’entenem actualment. Aquesta nova manera de pensar i entendre el nostre entorn caldrà analitzar-ho amb profunditat, i valorar totes les seves repercussions. Roca deia, i això em va fer pensar profundament, que ara era un moment en el qual ens feia molta falta la FILOSOFIA i l’ÈTICA per analitzar i dimensionar l’abast del canvi.

De fet, actualment s’està observant com la nostra societat cada cop demana més filosofia, justament quan els governs volen treure aquesta assignatura dels programes educatius. Tot plegat és sense cap mena de dubte una gran paradoxa.

Art

L’ART també ens ajuda a reflexionar sobre el que som i el que fem, i  és un element indispensable per acompanyar-nos a elaborar el mapa existencial en el qual ens trobem.

I el futur? És possible la creativitat artificial?

Però si analitzem més enllà, en un món a on la tecnologia està assolint fites inimaginables, podem preveure un futur dominat per les màquines, amb robots fent tota mena de feines, i substituint en definitiva la presència humana en tots els processos ocupacionals. I és aquí a on jo em pregunto: Quin lloc ocuparan les persones? Com podran els humans competir amb la perfecció tecnològica?.

I és aquí també a on jo veig un canvi de mentalitat radical, una nova societat volcada en un nou model de competències, especialitzant-se justament en allò en que les màquines mai podran superar-nos. Una societat, en definitiva, més centrada que mai en aquelles qualitats més humanes, com per exemple les emocions, els sentiments, la creativitat i la improvisació. 

Crec sincerament que aquestes qualitats seran els nostre valor afegit, i caldrà començar a potenciar-ho i desenvolupar-ho des d’ara mateix si volem estar preparats pel futur. Aquí ens trobem de nou amb una altra paradoxa, quan les humanitats estan tan poc valorades, relegades a ser assignatures de segon rang, és precisament quan més caldria fomentar-les per assegurar-nos un lloc important i diria imprescindible en el futur tecnològic.

I vosaltres, què n’opineu?

Us animo a deixar la vostra opinió. M’agradaria molt iniciar un debat al voltant d’aquest tema amb els seguidors d’ARTxTu.

Al final de la publicació trobareu un espai destinat a deixar tots els vostres comentaris. En parlem??