Mercè Pla – “el pols de les emocions”

 Accedeix al Show Room    M’agrada

Mercè Pla – “el pols de les emocions”

La ceràmica és per a mi l’eina d’expressió artística dels meus pensaments i sentiments.

Aquestes escultures porten les meves emprentes i m’emociona veure com es transformen amb el pols de les meves emocions.

Mercè Pla

La ceràmica escultòrica

Mercè Pla es va iniciar en el món de la ceràmica als 16 anys, i vencent tota mena d’obstacles va aconseguir dedicar-se a la seva passió. Per a ella, l’art és la prolongació de la seva manera de sentir i viure. Tot el seu univers l’explica a través de la ceràmica escultòrica.

És una enamorada de la ceràmica, i la defensa tant des de la seva pròpia activitat creativa, com des de la seva condició de Vicepresidenta de l’Associació de Ceramistes de Catalunya (ACC).

Ella mateixa explica la seva trajectòria com un camí de constant experimentació, iniciant-se com a una artesana, però mica a mica buscant un segell propi.

La ceràmica és una tècnica escultòrica que sorgeix de manera orgànica. Des dels temps més primitius fins a l’actualitat l’home ha tingut la necessitat de modelar el fang i crear utensilis, inicialment funcionals, però que ràpidament han portat implícits la voluntat de decoració i expressió artística. La ceràmica es modela bàsicament amb les mans, el treball de l’artista és directe sobre la matèria, es tracta d’una acció quasi coreogràfica, com un “pas a deux” perfectament harmonitzat.

Pla treballa amb el sistema de xurros, i la cuita a 1.240 graus. Incorpora esmalts de creació pròpia i dóna especial atenció a la gamma de colors.

La tècnica dels xurros

Els xurros o bobines és un dels mètodes més antics de fer ceràmica.

Es col·loquen un damunt de l’altre i pressionant-los junts es crean les formes desitjades. Després cal allisar-los o pentinar-los.

Evolució de la seva obra

Inicialment, la Mercè treballava amb les formes clàssiques i tradicionals de la ceràmica, el gerro. Eren gerros decorats amb formes geomètriques, una barreja fascinant d’elements ètnics, barrocs i mediterranis (com descriu Claudi Puchades al seu blog).

Però Pla necessitava sortir de l’estereotip del gerro, i decidí transcendir la pròpia forma a través de la geometrització compositiva de la peça. El gerro es convertí en la superposició de diferents planxes geomètriques. El gerro passava a ser de fet un suport a on la Mercè Pla bolcaria tota la seva expressivitat.

 

El silenci

Per mitjà de la meva feina he anat trobant el camí que m’ha portat a buscar en l’interior de les meves escultures. Vaig necessitar obrir espais per entrar en el seu interior.

M’inquietava el silenci i l’oblit d’aquells espais tancats als ulls de la gent.

Més tard vaig fer els camins que portaven a ell

En aquest moment estil treballant els interiors.

Emocions tancades a les presons que nosaltres mateixos ens creem.

L’art es doncs una recerca interna.

Mercè Pla

 

Què hi ha a l’interior d’aquests gerros que no podem veure? Què hi ha en aquests silencis?

Potser hi trobaríem aquelles emocions que nosaltres mateixos tanquem i encapsulem per evitar que ens facin més mal.

Però en va ens esforcem a oprimir-les, perquè tard o d’hora hauran de sortir, perquè als interiors s’obriran finestres, i la llum hi penetrarà. A la fi, les pors sortiran.

Ànimes

Hi va haver un moment màgic en el qual la Mercè Pla va decidir donar la volta al gerro, i tancar-lo del tot. En aquell instant van sorgir les “Ànimes”, caps, sentiments empresonats: dolor, angoixa, injustícia, impotència…

Aquí sorgiren també els “Cridaners”, caps que exigeixen una solució. Són caps que criden al món culpabilitzant-lo de les seves desgràcies o mancances, o bé també per exigir un canvi de rumb perquè el que està passa no els hi agrada.

Aquí les emocions estan a flor de pell, i l’artista depura un procés personal que comparteix amb tots nosaltres.

Trencant el crit

Després de la tempesta ve la calma, la serenitat, i el renaixement d’un nou dia. Així és com la Mercè Pla trenca el crit i arriba a la pau interior, conscient per fi que la realitat de cadascú depèn només de nosaltres mateixos, i és així com podem influir en la realitat global del món. Un canvi que neix de molt endins, petit, insignificant fins i tot, però que es pot amplificar, és pot expandir, i miraculosament pot arribar més enllà, capaç de canvis poderosos.

Un nou començament

En el renaixement d’una nova esperança els caps surten de l’ou, disposats a dialogar, a compartir i a comunicar.

Què ens voldran explicar? Què els hi podrem explicar nosaltres? Potser només xerrarem una estona, però segur que ens sortiran coses interessants, fins i tot potser coses boniques.

És per tot això que demano a la Mercè Pla que no deixi mai d’expressar-nos “el pols de les seves emocions”.

El vídeo del Mural “La Gran Onada”