Litografia Artística
La litografia és una tècnica artística d’impressió inventada a finals del segle XVIII per Alois Senefelder.
Etimològicament la paraula prové dels termes grecs “lithos” (pedra) i “graphe” (dibuix).
Actualment es parla de litografia artística per diferenciar-se de la litografia realitzada de manera industrial (la litografia offset – descoberta al 1904) que parteix d’una base fotogràfica, i que desenvolupa màquines capaces d’imprimr grans tirades en diversos colors. La litografia artística manté la mà directa de l’artista i té un tiratge d’exemplars limitat.
Per què parlar de la Litografia Artística
Sempre he percebut el gran desconeixement que existeix en el veritable procés d’elaboració d’aquesta tècnica artística, i la confusió que sorgeix per diferenciar-la de la seva versió més industrial. Aquest desconeixement i confusió fan que el gran públic no doni a aquest procediment artístic el valor que mereix.
Per aquesta raó he pensat que seria molt interessant explicar al blog, de la manera més gràfica i senzilla que pugui, el procediment i la complexitat de la litografia artística.
Per les meves explicacions he utilitzat part del text i les imatges d’un petit però extraordinari manual que fa anys fa publicar l’artista ARNAU ALEMANY amb col·laboració d’un dels grans litògrafs de la nostra ciutat, FULVIO LOURENÇO.
Procés d’elaboració d’una Litografia Artística.
El suport
El primer que cal deixar clar és el suport.
La litografia es realitza sobre d’una pedra amb la superfície pulida.
Actualment també es fa servir una planxa de zinc que és més manejable i dóna resultats similars.
Els materials de dibuix
Els materials per gravar són la tinta litogràfica i el llapis litogràfic, que estan elaborats amb matèries grasses.
La tinta dóna el color ple i el llapis els matisos.
Per passar-ho al paper
Un cop fet e dibuix, el mulla la superfície. La part treballada amb la tinta o el llapis, que estan composats de matèries grasses, escupen l’aigua, mentre que la resta de la superfície, la que no s’ha treballat, l’absorbeix i queda mullada.
Es passa un corró amb tinta, que és grassa també, i aquesta només es dipositarà sobre la part dibuixada, ja que la resta de la superfície, al estar mullada, la repel·leix.
A continuació es col·loca un paper sobre i es passa un corró sec per sobre per fer pressió.
El resultat és una fidel reproducció del que s’ha dibuixat i amb el color que hem escollit.
Litografies amb més d’un color
Quan es vol realitzar una litografia on intervenen diversos colors, caldrà elaborar tantes planxes com colors estiguin previstos.
El primer pas és calcar l’original sobre un paper vegetal. Una vegada estan calcats tots els perfils, cal passar-ho a una planxa mare, i a tantes planxes com colors estiguin previstos.
La manera de passar-ho a aquestes planxes és col·locant un paper carbó gras entremig del paper vegetal i la planxa, repassant les línies amb un bolígraf.
Aquest procés està elaborat pel mateix artista que revisa curosament els petits detalls i sobre la marxa pot afegir i treure coses. Cada planxa és un original en si mateix.
Després es realitza el procés abans explicat amb cadascun dels colors escollits. Actualment existeixen algunes màquines que ajuden a que tota l’elaboració sigui més àgil.
El paper va adquirint l’aspecte final amb la suma de les diverses planxes que intervenen:
Un cop acabada l’estampació de l’última planxa es fan correccions sobre la mateixa planxa (com baixar o pujar la intensitat d’un color o rascar sobre una planxa alguna part que s’ha d’eliminar) i també anotacions el tiratge final.
Acabes aquestes correccions l’autor firma una prova posant “Bon à tirer” que significa que dóna la seva aprovació perquè es procedeixi al tiratge.
Un cop fet el tiratge es repassen tots els exemplars i es destrueixen les planxes perquè no es puguin utilitzar mai més.
L’artista firma i numera manualment cadascun dels exemplars.
La numeració
Com entendre els símbols que tota litografia porta en algun racó de l’obra d’art? Caldrà que us faci un petit esquema.
- 1/75 Això vol dir que es la còpia número 1 d’un total de 75
- P.A. o E.A. Prova d’artista o “Epreuve d’Artiste”, representa un 10% de l’edició i són els exemplars que l’autor disposa pel seu us particular.
- H.C. “Hors Commerce”, fora de comerç. Aquest terme s’acostuma a posar a les escasses còpies que s’utilitzen per mostres de comerciants i que no tenen valor econòmic.
- E.C. “Ejemplar de Colaborador”. Destinat als treballadors del taller. L’artista les acostuma a dedicar.
Espero i desitjo que a partir d’ara, gaudiu del plaer de comprar i disposar d’una fantàstica litografia artística d’alguns dels vostres artistes preferits, si teniu la sort que practica aquesta tècnica artística. 😉
Deixa un comentari