Accedeix al Show Room M’agrada
Els orígens
Enric Vall Karsunke sempre havia sabut que era essencialment pintor. De petit somiava amb colors.
Formava part d’una família de pintors: el seu pare, Franciscu Vall Mundó era germà i nebot de pintors; la seva mare, Anna, era germana de la pintora Griselda Karsunke.
L’ambient familiar, sense cap mena de dubte el va condicionar. Finalment va prendre la decisió de portar a terme allò que era tant inevitable: PINTAR.
De fet no és la primera vegada que us parlo d’aquest artista en el blog, ja fa molt de temps us el vaig presentar a l’article: HIPERMERC’ART.
El còmic
Vall Karsunke presenta una pintura pròxima a l’estètica del còmic: Els seus personatges estan dibuixats amb un traç gruixut i definit; trets caricaturitzats i escenes eminentment planes. Colors vius i volgudament aleatoris en relació a la realitat representada.
Recurrentment pinta un personatge ben conegut i famós per tots nosaltres: “Mickey Mouse”. Karsunke el recrea i en fa la seva personal interpretació.
Naïf
He de confessar que m’encanta la pintura Naïf, i potser per això m’agrada tant l’obra de Vall Karsunke.
Sí, i tant que podem situar l’obra d’aquest artista dins dels cànons establerts del moviment o estil pictòric: ingenuïtat i espontaneïtat, colors saturats, escenes sense perspectives naturalistes, simplificació del traç i la composició.
Em fascina quan un artista com Vall Karsunke es capaç de copsar tant magistralment la complexitat de la creació en una obra d’aparença tant depurada.
El retrat
La seva obra s’estructura bàsicament al voltant del retrat, personatges solitaris que deambulen pel seu univers, estereotips que ens interpel·len, imatges aïllades que s’expressen amb contundència.
La simplicitat del seu traç entra en contradicció amb la profunditat dels seus retrats. És simplement meravellós veure com un artista s’expressa amb tanta seguretat darrera d’una aparença d’ingenuïtat.
Dubuffet i Cesc
No puc evitar veure en l’obra de Vall Karsunke la influència de DUBUFFET (1901 – 1985), artista creador del moviment anomenat “ART BRUT”, un estil que defensava treballar fora de les normes estètiques, igual que l’art dels pacients mentals, nens, o qualsevol persona aliena a una formació artística. Buscava un art primitiu de gran potència creativa, un art molt emocional que pretenia mostrar-se lliure i directe. Les seves obres eren pertorbadores.
Enric Vall Kasunke recull aquesta força creativa i ho porta al seu terreny. El resultat és una obra de gran efectivitat, que contràriament a Dubuffet gaudeix en un constant joc intel·lectual de tocs humorístics i caricaturescs que ens recorden a un altre gran artista, el famós dibuixant català CESC (Francesc Vila i Rufas 1927-2006). Sense cap mena de dubte, una barreja fascinant!.
Exposició actual
Deixa un comentari