EL KITSCH – “No significa res i significa moltes coses”

Antonio Miralda: “No significa res i significa moltes coses”

Un dels grans representants del Kistch a casa nostra és l’artista català Antoni Miralda (Nascut el 1942). Els conceptes d’acumulació i barreja són fonamentals per comprendre la seva obra, per això amb freqüència se’l considera kitsch, una cosa amb la qual no està totalment d’acord. Ell mateix ens diu:

“M’identifico amb totes les diferències i amb la manca d’informació pròpia del kitsch, que no significa res però que significa moltes coses alhora. Arribes a unes barreges i unes simbiosis impressionants, i aquí és on sóc jo”

 

Certament, l’obra d’Antonio Miralda és sovint difícil d’explicar i de classificar. Ha treballat a partir de l’objecte, el ritual, les intervencions i performance, i també ha desenvolupat el concepte de “Food Cultura”, un projecte que centra la seva atenció en relació a l’estudi del menjar i les seves múltiples implicacions artístiques, socials i econòmiques dins d’una cultura.

Què és el KITSCH?

La paraula “kitsch” servei per designar un tipus d’art considerat inferior, de mala qualitat, pretensiós, de mal gust i vulgar. S’associa també a un tipus d’art que pot caure en el sentimentalisme exagerat. Un producte convencional, sense creativitat ni originalitat.

El Kitsch va trobar la seva raó de ser com a producte comercial de la societat industrial, que creava productes comercials reproduïts mecànicament i que amenaçaven el “veritable art”.

Més tard es va relacionar amb l’estètica del mal gust.

D’altra banda, tot i que inicialment s’havia considerat el Kitsch com el pol oposat a l’art genuí, actualment s’han elaborat profundes reflexions en relació a aquest tema. Es pot pensar que en una societat en la que l’únic llenguatge estètic que reben les masses està modulat en “clau kitsch”, potser se’l pot entendre com un moviment artístic en si mateix, d’aquesta manera l’Art i el Kitsch deixarien de ser antagònics.

Actualment s’ha posat de moda i s’ha reivindicat per ser divertit, retro i irònic. El Kitsch ja no és només sinònim de mal gust i passat de moda, sinó també s’inclou dins d’un discurs que fa paròdia de les ideologies imperants.

De fet, el Kitsch està condicionat pel gust i pel seu “momentum” cultural, posseeix valors que no són immutables i que varien amb el pas del temps: el que en el passat no es va considerar kitsch, posteriorment sí; i, en el mateix sentit, el que en el present es consideri kitsch pot ser que en el futur no ho sigui. El que contribueix a la dificultat de definir el kitsch és probablement també aquesta propietat temporal. Cal tenir també en compte que una cosa mai és kitsch en si mateix, només és vista com a kistch per algú.

L’origen etimològic del KITSCH

Encara que la seva etimologia és incerta, està àmpliament acceptat que la paraula es va originar en l’art de la ciutat de Munic (Alemanya) entre els anys 1860 i 1870, per descriure dibuixos i esbossos barats o fàcilment comercialitzables. El terme procedeix de l’alemany meridional (kitschen significa ‘fer un nyap’, també ‘escombrar mugre del carrer’).

El kitsch apel·lava a un gust vulgar de la nova i adinerada burgesia de Munic que pensava, com molts nous rics, que podia arribar l’estatus que envejaven de les elits copiant simplement les característiques més evidents dels seus hàbits culturals.

Alguns exemples de KITSCH

Voleu exemples, per acabar d’entendre el terme?

“Budes de guix, nuvis de porcellana, “souvenirs” enormes coixins de vellut fals, carrosseria descarada i vistosa dels cotxes, l’horror inhumà de les platges d’estiu, els “resorts” hivernals d’esquí, les cuines americanes, els gnoms de jardí, els personatges de Disneyland…” Anna Pujadas

 

Però no patiu, perquè tots en algun moment o altre hem caigut a la temptació del kitsch!. Potser que en siguem conscients redimeix una mica el pecat 😉

Alguns exemples de pintura KITSCH

Voleu exemples de pintura Kitsch?

Alguns exemples de KITSCH a Barcelona

La nostra ciutat està carregada d’elements kitsch, us poso alguns exemples que tots coneixem, i d’altres més desconeguts. Em puc referir a edificis o elements arquitectònics emblemàtics de la nostra ciutat, però també a la decoració d’alguns espais públics, com bar o botigues, o fins i tot usos i costums. Només un tastet!!!

(Faig referència a un llibre publicat per l’Ajuntament de Barcelona: “Kitsch Barcelona” d’Anna Pujadas)

 

PONT DEL CARRER DEL BISBE

Realitzada per Joan Rubió el 1928. El pont neogòtic que uneix el Palau de la Generalitat amb les Cases dels Canonges, és d’estil gòtic florit, contradint la sobrietat de l’arquitectura gòtica catalana dels edificis referenciats, produint un efecte dissonant i postís.

“FONT MÀGICA DE MONTJUÏC”. DE NIT, IL·LUMINADA DE COLORS.

Apoteosi del Kitsch, amb el cromatisme pastel i coronada per l’edicifi Neobarroc i de cartró pedra del MNAC.

LES QUATRES COLUMNE JÒNIQUES INSTAL·LADES DAVANT LA FONT DE MONTJUÏC

Còpies de les originals fetes per Puig i Cadafalch l’any 1919, falsejant la història real.

“SOR RITA BAR”

Al carrer de la Mercè del Gòtic.

Decoració amb flors de plàstic, retrats de dives del paper cuixé de cinema, molts topos i faralaes i un sostre ple de sabates de taló.

“SOUVENIR” ESTIL GAUDÍ AMB TRENCADÍS

A Barcelona tenim el Kitsch Gaudí, a Viena el Kitsch Klimt, i a Glasgow el Kitsch Mackintosh.

DECORACIÓ DE NADAL

Tota la decoració de Nadal pot incloure’s en l’univers kitsch pel seu caràcter genèric, mediàtic i sentimental.

Us he de dir que m’encanta el KITSCH, tot i que paradoxalment, en el moment que jo l’accepto i el reconec, crec que la meva consciència ja li treu la seva autèntica conotació kitsch, perquè de fet deixa de ser quelcom que es vol fer passar per allò que no és. No creieu?