Joan Ponç - Diàbolo

Joan Ponç. Diàbolo

L’exposició dedicada a l’obra de l’artista Joan Ponç a la Fundació Catalunya La Pedrera de Barcelona estarà oberta fins el 4 de febrer de 2018.

L’entrada costa 4 eur. Podeu adquirir-la al següent enllaç: COMPRAR ENTRADA

L’exposició, comissariada per la historiadora i crítica d’art Pilar Parcerisas, presenta una nova interpretació antològica de l’obra i la figura del pintor Joan Ponç, des dels seus inicis a mitjan anys 40 i l’època del grup Dau al Set, fins a les darreres obres de mitjan anys 80. Amb el títol de «Diàbolo», vol fer referència al sentit lúdic de Joan Ponç, amb l’ambivalència que el nom d’aquest joc malabar xinès té amb el del diable.

Estem parlant de l’antològica més gran que ha acollit la ciutat de Barcelona sobre l’obra de l’artista: 150 obres provinents de col·leccions privades, museus i família de l’artista.

L’obra de Joan Ponç

Joan Ponç (Barcelona, 1928 – Sant Pau, 1984) fou un artista de l’època de postguerra, i un dels impulsors de la renovació plàstica d’avantguarda després de la Guerra Civil. La seva obra no va ser entesa ni pels crítics ni pels intel·lectuals del moment, titllant-lo de grotesc, torturat, diabòlic, premonitori, al·lucinant, màgic, carnavalesc, infernal. Ponç no s’assemblava a ningú, i va elaborar un univers propi, totalment únic que explorava els racons més foscos i amagats de l’ésser humà.

Un dels qualificatius amb els que s’ha intentat etiquetar la delirant obra de Joan Ponç ha estat amb la de “realisme màgic”. En qualsevol cas, la seva obra va ser fruit d’una creativitat única totalment allunyada de tots els cànons estètics que van marcar la història dels “ismes” i les tendències artístiques del segle XX.

El que sí és ben cert és que va formar part d’un grup de visionaris que van saber situar l’art en una nova esfera de modernitat i transgressió. Destaca la seva pertinença al famós grup d’avantguarda “Dau al Set” als anys 40, al costat d’altres artistes com Antoni Tàpies, Modest Cuixar i Joan-Josep Tharrats, a més del poeta Joan Brossa i el filòsof Arnau Puig o fins i tot el poeta, crític d’art i músic Juan-Eduardo Cirlot. El moviment, es va moure entre el dadaisme, el surrealisme i l’existencialisme, integrant un caràcter propi.