Pepe Castellanos – Veladures de realitat
Pepe Castellanos, nascut a Barcelona el 1969.
Avui us vull parlar d’un artista sensible i profund. Un pintor que fa de la creació artística una experiència totalment vivencial.
Pepe Castellanos ens presenta enigmes que ni ell mateix no pot resoldre. Els seus quadres acumulen capes de realitat, veladures que elaboren una atmosfera, i aturen el temps per deixar-nos suspesos en la més absoluta incertesa.
La seva inspiració
Castellanos es declara seguidor dels grans mestres el Renaixement i del Barroc, amb una tècnica precisa i elaborada. Em parla dels flamencs, de Zurbarán i també de Georges de La Tour. I sobretot em parla de la llum, el veritable element estructurador dels seus quadres. És una llum íntima, càlida, que t’envolta i t’atrapa.
Jo penso en Rembrandt quan miro els seus quadres, en la qualitat dels seus matisos, en la màgia de les seves atmosferes, i a la vegada també penso en Velàzquez, en l’autonomia de la pinzellada, i la captació de la llum com un element configurador de realisme i immediatesa.
Estil propi
Pepe Castellanos lluita constantment amb si mateix, amb el seu propi estil, cercant noves vies d’expressió, cercant el veritable estil. Aquesta lluita de vegades l’atrapa, i no el deixa avançar, el bloqueja, el paralitza, però quan al final troba el camí, el resultat és fascinant, és màgic, és eloqüent.
La seva sensibilitat és intimidant, aconsegueix emocionar a l’espectador captivant-lo amb la bellesa de les petites coses, dels petits detalls i efectes de llum, del subtil relat, de gestos insignificants carregats de contingut.
És interessant veure el seu treball de reflexes a miralls i finestres, creant realitats que sorprenen a l’observador, realitats que es confonen i barregen, i que a la vegada saben mantenir els espais propis.
La intimitat
Els seus personatges estan sols, en un moment d’intimitat, i l’artista ens descobreix aquest instant, el roba als seus protagonistes i ens l’ofereix. És un moment insignificant però es torna valuosíssim perquè passa a ser també nostre. Fugaçment descobrim una realitat aliena a nosaltres, una realitat plena d’incògnites que ens qüestiona les nostres pròpies preguntes sense resposta. Una intimitat que ens fa sentir més vius que mai.
Poètica de l’espai
Pepe em parla de la poètica de l’espai, que juntament amb la llum, configuren una determinada composició. Vol atrapar la realitat, però és important com es mira aquesta realitat, a on es posa el focus d’atenció per aconseguir la visió pròpia, única i determinant.
No és fàcil trobar artistes que aconsegueixin emocionar-te de tal manera que quan mires els seus quadres sents una profunda joia dins teu. Pepe Castellanos ho aconsegueix, i això és el que el fa ser tan especial i preuat.
Gaudiu de la seva obra i seguiu-lo a allà on vagi, no us decebrà.
Vídeo de l’artista treballant
El pintor Pepe Castellanos va fer una sessió de pintura, oberta al públic, a la Galeria Jordi Barnadas de Barcelona el passat 21 de febrer.
Climent Vilella Capallera ens el presenta dins del seu canal de YouTube.
Un artista realmente sorprendente, fascinante e inquietante. Sus pinturas me obligan a mirarlas una y otra vez; descubro momentos delicadamente íntimos, en habitaciones que, en ocasiones contrastan por su atmósfera fría. En fin, un artista que no deja indiferente.
Gracias, Mireia, por ese magnifico artículo de introducción.
Rosa, veo que tu sensibilidad cada vez se agudiza más, bravo por tus palabras. Me alegro que las pinturas de Pepe Castellanos te hayan llegado tan dentro como a mi. Un abrazo,