Villiam Morris al MNAC – L’exposició
L’exposició “William Morris i el moviment Arts and Crafts a Gran Bretanya”, produïda pel Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Fundación Juan March, es proposa explorar en profunditat les múltiples facetes del dissenyador, artesà, empresari, poeta, assagista i agitador social William Morris (1834-1896), així com de les principals figures del moviment britànic Arts and Crafts. El projecte tracta de mostrar no només la figura històrica de Morris, sinó també la vigència de la seva obra i les seves idees.
Del 22 de febrer al 21 de maig de 2018
- Entrada general: 6 €, Dissabtes a partir de les 15,00 h Gratuït
Abonament bàsic: 18 € (1 any) - Horari: de dimarts a dissabte, de 10 a 20 h; diumenges i festius, de 10 a 15 h
Dilluns tancat, excepte festius. - Visites Comentades: cada dissabte, incloses en l’entrada.
A les 11 h (castellà) ia les 12.30 h (català).
Reservar: 93 622 03 75 - http://www.museunacional.cat/ca
William Morris i les “Arts and Crafts”
William Morris (1834-1896) és una de les figures més rellevants de les arts, les lletres i la cultura britànica de finals del segle XIX. En vida, va ser conegut sobre tot com a escriptor, poeta, dissenyador i fundador de la companyia Morris, Marshall, Faulkner & Co. –a partir de 1875 anomenada Morris & Co.– dedicada a les arts decoratives i la decoració d’interiors. També és conegut per ser el fundador i líder indiscutible del moviment que avui dia coneixem pel nom, simple i compost a la vegada, d’Arts and Crafts –les arts i oficis tradicionals–.
El moviment Arts and Crafts va sorgir al voltant de 1880 i es va convertir en el corrent dominant en l’artesania i el disseny britànics fins aproximadament 1914; malgrat la seva influència va persistir en algunes zones fins ben entrat el segle XX.
L’ideari del moviment, basat en les propostes de William Morris sobre el procés de treball, el disseny i la vida en general, no va trigar a traspassar les fronteres de Gran Bretanya, i es va estendre per Europa, Estats Units i la resta del món. Al seu moment àlgid, entre 1890 i 1910, va ser considerada com el corrent estètic més influent i de major abast sorgit a Gran Bretanya a l’era moderna.
Una nova generació d’arquitectes, dissenyadors, artistes i artesans –entre els quals podríem destacar Charles Robert Ashbee, Mackay Hugh Baillie Scott, Ernest William Gimson, William Richard Lethaby i Charles F. A. Voysey– van compartir la seva fe en el treball col·laboratiu i la germanor, a més d’una visió moral de la vida.
L’ideari bàsic, comú a tots ells, va ser la defensa d’un estil de vida senzill i inspirat en la natura, que va donar lloc a la creació d’objectes domèstics caracteritzats per la seva qualitat, el seu caràcter funcional i el respecte a l’autenticitat de les tècniques i els materials utilitzats. Tal com el propi Morris va afirmar a “The Beauty of life”, la seva cèlebre conferència de 1880: “No tinguis res a casa teva que no sapigues que és útil o que no consideris bell”.
Relació amb el Modernism i l’Art Déco
Estèticament estava proper al que Gaudí o Puig i Cadafalch tramaven en el mateix moment, també a la valoració de l’artesà i en el seu ecologisme incipient. Però mentre aquests assumien que el seu treball només estava a l’abast de privilegiats (el park Güell per exemple), el component polític i social de Morris era determinant: l’Art havia d’estar a l’abast de tots i no només d’una elit.
Això també li diferència de l’art déco: en el focus de Morris estan les classes populars que alimenten la revolució industrial.
Per aquestes classes socials va confeccionar elements d’una bellesa delicadíssima, l’Art per combatre la desesperança i els ombrívols dolors existencials.
Això sí que va ser una revolució: art lliure i per a tots.
“No vull art per a uns pocs,
de la mateixa manera que no vull educació per a uns pocs
o llibertat per a uns pocs”.
William Morris
x
Deixa un comentari