Accedeix al Show Room M’agrada
Àlex Prunés
Fa temps que ens coneixem amb l’Àlex Prunés, és un d’aquests artistes que es fan estimar, per la seva humilitat i bon caràcter. La seva obra és el reflex de la seva personalitat, equilibrada i formalment realista, però carregada de misteri i de màgia.
Tesi doctoral
Àlex Prunés és un artista que reflexiona profundament sobre la seva obra i sobre el paper de la pintura en la Història de l’Art i també la societat actual. És per això que va decidir-se a elaborar la seva tesi doctoral a la facultat de Belles Arts sobre la teoria de la pintura, concretament sobre el paisatge: “Praxis de la pintura de paisaje Símbolo y emoción, en el umbral entre lo visible y lo espiritual”. Actualment és Doctor “cum laude” en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.
La seva obra
Prunés fa molts anys que es dedica a la pintura, i és coneixedor dels grans mestres del passat, barrejant de manera personal influències com les de Magritte amb analogies inesperades, o fins i tot Friedrich de paisatges metafísics que ens conviden a la introspecció.
També coneix la tradició del realisme màgic a Catalunya del qual n’és un clar exemple.
Prunés pinta essencialment paisatges, i defensa aquest gènere com a una eina valuosíssima d’expressió artística. És per això que va decidir-se a elaborar la seva tesi doctoral sobre aquest tema.
Per ell, pintar és donar la seva visió del món, la seva interpretació personal, busca els referents a la naturalesa, fins i tot pintant “a plein air”, tot i que després busqui la manera de depurar aquella realitat per una altra més emotiva i introspectiva. Els seus paisatges tenen una poètica intimista, espais suspesos en el temps que s’intensifiquen per un record llunyà. Busca en la realitat que l’envolta aquells elements simbòlics que la faran transcendir i dotar d’ànima.
El sedueixen constantment els contrastos lumínics, per després copsar les subtileses cromàtiques que d’aquests contrastos s’en deriven. Amb el temps en la seva pintura ha anat guanyant importància el tractament del color, elegant i ponderat.
Qualsevol artista tendeix a fer un camí de simplificació de la realitat al llarg de la seva carrera. La part més racional va evolucionant cap a una part més emocional. L’Àlex Prunés ha experimentat aquesta evolució i cada cop necessita menys per explicar-ho tot.
L’actual situació de la pintura
A la nostra trobada, tant l’Àlex com jo mateixa no vam podem evitar preguntar-nos que està passant actualment amb la pintura. Ens preguntàvem per què vivim actualment aquest d’encís amb tot el que té a veure amb l’art, en general?.
Prunés em dèia com n’és de paradigmàtic que en una societat tant estructurada al voltant de la imatge, sigui la pintura una activitat tan poc valorada. Vivim una sobresaturació d’imatges, fins al punt que aquesta ha perdut el seu valor. La pintura NO s’entén com un fet diferencial, com una visió que va més enllà d’un consum ràpid i irreflexiu de la imatge. Ell creu que justament la pintura i l’art poden salvar-nos d’aquest ús abusiu de la imatge, que cal entendre la transcendència de la pintura per poder tornar donar valor a la imatge NO com una mera representació o mímesis de la realitat, sinó com una via de reflexió i d’anàlisi dels nostre jo enfront d’aquesta realitat.
Per què pintar?
Crec que la millor manera d’explicar-vos per què pinta és deixar-vos un fragment que ell mateix va escriure el 2004:
La realitat que podem conèixer només és una petita part de la que existeix i, a més, tenim un temps i un espai limitats per observar-la, però almenys tenim la llibertat de dirigir la nostra mirada allà on ens dicta la nostra voluntat i els nostres sentiments, i podem intentar no perdre’ns amb el que no és essencial i no ens commou.
I si cada perspectiva sobre el que podem conèixer és sempre parcial, en interpretar-la i reflexionar sobre ella pintant-la, sembla que llavors aquesta imatge es pugui convertir en una resposta a l’universal, en una visió on s’hi pugui reconèixer la visió dels altres.
Però el que debò crec que li dóna sentit a imaginar, buscar o bé trobar cada objecte, i a dedicar-se a pensar en com representar-lo en una tela, és tenir una excusa on refugiar-se, somiant que estàs delimitant un fragment del que és infinit i etern, projectant una llum sobre aquest paisatge.
Àlex Prunés
De vegades vas de viatge, però de fet no vas enlloc, i és així com l’Àlex busca la felicitat a través de la seva pintura, i és en els seus paisatges on la resta tenim l’oportunitat de trobar-hi la pau.
Deixa un comentari