Brassaï – Fundacio Mapfre

Fundació Mapfre

La Sala Fundació MAPFRE Casa Garriga Nogués va obrir les seves portes a la tardar de 2015.

Des d’un inici ARTxTu us ha anat fent referència a les exposicions que s’hi han anat programant (pintura, fotografia i escultura):

1. EL COLOR QUE FA VIBRAR BARCELONA: FUNDACIÓ MAPFRE “El triomf del color”
2. DUANE MICHALS – SALA FUNDACIÓ MAPFRE
3. AUGUSTE RODIN – “Les passions humanes”

La tarifa genera són 3€ i està obert de dimarts a dissabte de 10 a 20h. Els diumenges de’11 a 19h i els dilluns de 14 a 20h (els dilluns a la tarda és gratuït).

Fan visites guiades de dilluns a dijous a les 17:30h (català) i a les 18:30h (castellà).

L’exposició que en aquesta ocasió us vull recomanar és de fotografia: “BRASSAÏ”

“Brassaï”

Del 20/02/2018 al 13/05/2018 podreu contemplar l’obra d’un dels mestres de la fotografia del s.XX: Brassaï.

Bassaï (1899-1984), de nom real Gyula Halász, de la regió de transsilvana de l’Imperi austrohongarès, va acabar residint a París a partir de 1924, on es guanyà la vida amb treballas periodístics.

És a París a on va entrar a formar part d’un grup de fotògrafs que als anys 20 i 30, a Europa i Amèrica, van iniciar una nova tradició basada en el reconeixement del potencial artístic de les fotografies corrents i descriptives. Van descobrir que aquelles imarges senzilles podien articular una relació entre una persona i el món.

El van fascinar sobretot les imatges que obtenia de la vida nocturna de París, especialment els baixos fons “les bas-fonds”. Eren imatges que creaven una pàtina alhora de realitat i mite.

A la planta baixa de l’edifici podreu veure les fotografies el París nocturn, i potser les més icòniques de l’artista. Però a la planta superior s’hi exhibeixen altres registres de l’artista on més es veu la seva vessant experimental i transgressora a nivell estructural i de composició,  flirtegant fins i tot amb l’abstracció. També, i trobareu un recull de fotografies que Brassaï va realitzar a manera documental dels primers graffitis del París de l’època.

Una exposició que cal no perdre’s 🙂