Saura. “Tragèdia – Creació”
La Galeria MAYORAL presenta quinze olis d’ANTONIO SAURA, un dels mestres de l’Informalisme dels anys 50 i 60. Mostra una època dominada pel blanc i el negre, un element molt caraterístic i únic de l’artista, que troba les seves referències a les “pintures negres” de Goya. Són obres que ens parlen de la recerca de noves maneres de representar i expressar la realitat, movent-se entre la figuració i l’abstracció.
La mostra inclou una selecció de “Dames”, la seva personal representació de la figura femenina i “Salvatierra“, exhibida el 1958 a la 29a Biennal de Venècia, considerada una de les seves obres mestres. Mayoral ha confeccionat un catàleg extraordinari amb la col·laboració de Luca Massimo Barber.
L’artista va dir en una ocasió:
“Mi pintura surge de una imperiosa necesidad de gritar” Antonio Saura
Dades útils de l’exposició
Fins al 27 de juliol.
Galeria Mayoral: Consell de Cent, 286 (Balmes/Rambla Catalunya)
Horari: De dilluns a divendre, de 10 a 14h i de 16 a 20h. Dissabtes, d’11 a 14h.
Entrada lliure
Fem una mica d’Història..
Informalisme
L’Informalisme és un moviment pictòric que apareix abans del final de la Segona Guerra Mundial. El terme fou definit pel crític Michel Tapié per designar un tipus de pintura majoritàriament abstracta o millor dit que creava un nou concepte de la representació de la figura i de la forma. Fou vigent a les dècades de 1940 i 1950.
L’obra barrejava gran quantitat de pigment amb materials diversos, com vidres, sorra, carbó…, per donar relleu a les obres.
Cada pintor tenia la seva empremta personal (collage, grattage, frottage o dripping).
En el cas de Saura, la deformació de la figura humana i la violència gestual eren les seves característiques, pintures que plasmaven el crit, el dolor i la ràbia.
Altres artistes informalistes foren: Jean FAUTRIER, Jean Dubuffet, Manolo MILLARES o Antoni TÀPIES.
“El Paso”
“El Paso” fou el nom que designà un grup madrileny d’artistes que sorgiren com a reacció al pobre ambient avantguardista de la capital.
En realitat, es podria dir que l’art dels membres del grup, igual que el de molts altres artistes d’avantguarda de llavors, no es corresponia amb les condicions reals i històriques del país. La seva activitat va ser una tasca que va tendir un pont, un pas, entre una modernitat invertebrada i una avantguarda radical.
Els integrants del grup en el moment de la signatura del manifest i en les seves primeres exposicions com a col·lectiu van ser els pintors Rafael Canogar, Luis Feito, Juana Francès, Manolo Millares, Manuel Rivera, Antonio Suárez, el mateix Antonio Saura il’escultor Pablo Serrano.
“Dau al Set”
En paralel a aquest moviment, també a Catalunya es crea “Dau al Set” un grup format el 1948 per un conjunt d’artistes i intel·lectuals contraris al franquisme, propers a l’estètica del surrealisme i l’existencialisme com a filosofia. Els precursors foren el poeta Joan Brossa i el pintor Joan Ponç. Hi destaquen Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Josep Tharrats.
Deixa un comentari