Carlos Puyol - La contemplació

Carlos Puyol, mosaic vital

Carlos Puyol és un artista plàstic, nascut a l’Argentina el 1966, i que actualment resideix a Barcelona.

Es va llicenciar en Belles Arts a Buenos Aires i posteriorment ha viatjat i treballat per tot el món, impregnant-se de cada cultura i elaborant un mosaic vital propi i personal.

Declaració d’intencions de l’artista

L’artista fa una declaració d’intencions en un fragment escrit per ell mateix.

Penso que llegir-lo ens pot ajudar a entendre la seva obra, i també ens pot donar una visió molt interessant sobre la “interpretació” de l’art contemporani. L’artista es vol deslliurar justament d’aquest concepte per oferir-nos una mirada més pura, més emotiva, i que ens impulsa a l’acte contemplatiu com una nova actitud davant de la vida i la societat actual, recuperant en definitiva un valor en extinció: LA HUMANITZACIÓ.

La seva obra

L’obra de Carlos Puyol treballa principalment en base al concepte de la INTERRUPCIÓ. Com si es tractés d’un mantra mostra des de diferents punts de vista la seva particular visió d’allò que tot i quedar interromput, pot tornar a funcionar dins d’un altre context. Reestructura diferents patrons, articula diferents dinàmiques, les integra dins d’un nou tot i fa que aconsegueixin entendre’s. Ell mateix m’explica que després de molt de temps treballant amb aquest concepte, un dia va entendre que era una manera d’explicar la seva experiència vital, els diferents canvis i contrastos que al llarg de la seva vida ha viscut, tant a nivell personal com social i cultural, i que potser encara ara necessita integrar i articular.

Estilísticament, parteix del cubisme, i ens explica com la realitat que ens envolta pot descomposar-se per formar una nova realitat, cercant la seva essència geomètrica i la seva puresa cromàtica. Els seus quadres són obres summament estructurades i s’equilibren enmig del caos.

Treballa amb colors plans. De vegades busca el ritme en imatges monocromes, i de vegades utilitza els colors perquè sonin, cercant una relació musical. L’inspira el jazz, i es reflecteix en els seus quadres vibrants i contrastats però que aconsegueixen estabilitzar-se.

El blanc deixa espais de reflexió, de silenci i de buidor. El blanc és l’element clau per aconseguir que les seves formes i colors adquireixin més força i personalitat.

Utilitza una barreja fascinant de colors “pop” amb colors “bruts”, colors brillants amb colors profunds, i la combinació és possible a les interrupcions “cubistes”, als talls que fan que, conjuntament amb els blancs, es respectin els seus espais.

Us he de confessar que l’obra de Carlos Puyol em fascina profundament, és sobretot la constant recerca d’integrar dues energies diferents la que em resulta summament estimulant: en un mateix quadre hi podem veure per una banda un interès més geomètric i analític, i per una altra banda un treball més gestual, emotiu i expressiu. Dues realitat que es troben per ajustar-se mútuament, potser l’encaix que ha de donar sentit a la vida, potser allò que uneix les dues cares d’una mateixa moneda…

Recentment treballa una nova manera de tractat el tall o la interrupció utilitzant el collage, un assemblatge de diferents quadres pintats en moments temporals diferents, com si volgués unir passat i present per elaborar un nou futur.

Endinseu-vos en aquesta meravella i gaudiu de l’experiència!!