Dones artistes – Abans i Ara

Dones artistes – Abans

Fa temps que ARTxTu s’ha implicat en l’intent de reivindicar el paper de la dona artista dins del món de l’art, i sobretot en la recuperació d’artistes que han quedat oblidades i/o borrades de la Història de l’Art. La temporada passada vaig donar diversos cursos i xerrades a voltant d’aquest tema, i més que mai em vaig donar compte de tota la feina que encara queda per fer.

El món de l’Art durant molts segles, no només va negar la oportunitat a les dones a formar part dels cercles artístics i culturals, producte de perjudicis socials i de discriminació, sinó que aquelles dones que per escletxes atzaroses van aconseguir fer-se un lloc en un món d’homes i demostrar la seva vàlua com a artistes, fins i tot amb el reconeixement explícit del sector i de la clientela, van patir l’oblit volgut i propiciat per els historiadors i cronistes. No és fins a l’actualitat que algunes historiadores han volgut reescriure la veritable Història de l’Art i fer visibles de nou totes aquelles dones injustament oblidades i doblement discriminades.

Us deixo alguns exemples:

1. Ende o Eude (c.950 – c.1000) Pintora i religiosa, autora de les cent quinze miniatures que il·lustren el Beatus de Girona, còdex conservat a la catedral de Girona i datat al voltant del 975.
2. Sabina de Steinbach (entre segles XIII – XIV) Escultora a va ser una escultora del segle XIII a qui hom atribueix les escultures del pòrtic de la catedral d’Estrasburg i algunes de les estàtues gòtiques més notables de la catedral de Notre Dame de París.
3. Sofonisba Anguissola (Itàlia, 1532 – 1625) Com tantes altres pintores al llarg de la història, va assolir un gran èxit durant el Renaixement però ha estat oblidada desprès de la seva mort.
4. Clara Peeters (Anvers, 1594) Pintora flamenca especialitzada en natura morta..
5. Artemisia Gentileschi (Roma, 1597 – Nàpols, vers el 1654) Pintora caravaggista.
6. Luisa Roldán (Sevilla,  1652  – Madrid, 1706), coneguda popularment com “La Roldana”, va ser la primera escultora espanyola registrada. És una de les principals figures de l’escultura del Barroc en l’Andalusia de finals del segle XVII i principis del XVIII.
7. Élisabeth Vigée Lebrun (París, 1755 – 1842) En el segle XVIII va poder viure de la seva pintura. Artista favorita de Maria Antonieta. Va fugir de la Revolució Francesa i durant uns anys fou nòmada, visqué a Roma, Nàpols Turí, Siena… i, allà on anà, sempre fou ben rebuda. Tornà a França al cap de deu anys. Morí gran, 84 anys, i en la seva làpida va deixar escrit ” Ici, enfin, je repose…”.
8. Berthe Morisot (Bourges, 1841 – París, 1895) Pintora impressionista francesa.
9. Mary Cassatt (Pennsilvània, 1844 – Mesnil-Théribus, 1926), pintora americana. Amiga de Degas, és sovint vinculada amb l’impressionisme, que va tenir una gran influència sobre la seva
   obra inicial.
10. Camile Claudel (Fère-en-Tardenois, 1864 – Montdevergues, 1943) Escultora a l’ombra de Rodin.
11. Lluïsa Vidal (Barcelona, 1876 – 1918) Pintora d’època modernista, l’única dona amb exposició al MNAC.
12. Sonia Delaunay (Ucraïna, 1885 – França, 1979) Va ser una pintora i una dissenyadora de les avantguardes artístiques que juntament amb el seu marit Robert Delaunay van ser grans
    representants de l’art abstracte i creadors del simultaneisme.
13. Georgia O’Keeffe (Wisconsin, 1887 – Santa Fe, 1986) Precisiosisme modernista americà. És coneguda principalment pels seus paisatges i pintures de flors del desert.
14. Liubov Popova (Rússia 1889 – 1924) Pintora i dissenyadora tèxtil associada a les avantguardes de l’època (Cubo-futurisme, Futurisme, Suprematisme, Constructivisme…).
15. Tamara de Lempicka (Varsòvia, 1898 – Cuernavaca, 1980) Pintora polonesa, destacà per la bellesa dels seus
    retrats femenins i dels nus, d’art déco.
16. Louise Nevelson (Kiev, 1899 – Nova York, 1998) Escultora i precursora de les escultures expandides o més tard anomenades “instal·lacions”.
17. Dora Mar (París, 1907 – 1997) Artista plàstica, pintora, fotògrafa i escultora francesa, coneguda per la seva relació amb Picasso.
18. Barbara Hepworth (Yorkshire, 1903 – Cornualles, 1975) Escultora abstracta i membre del grup “Abstraction-Création” als anys 30 a París. Va aconseguir una important projecció internacional i va ser a Gran Bretanya una dels principals representants de l’art abstracte dels anys 30 juntament amb Naum Gabo y Ben Nicholson.
19. Remedios Varo (Anglès, la Selva, 1908 – Ciutat de Mèxic, 1963) va ser una pintora surrealista mexicana d’origen català. En la seva obra apareixen sovint figures humanes estilitzades realitzant tasques simbòliques i, alhora, elements onírics i arquetípics .
20. Louise Bourgeois (París, 1911 – NY, 2010) Expressionisme abstracte, art feminista, Modernitat i surrealisme.
21. Niki de Saint Phalle (França, 1930 – California, 2002). Va ser una escultora, pintora i cineasta francesa. Rebutjava els valors conservadors i puritans de la seva família, que dictava que les
    dones havien de quedar-se a casa i seguir una conducta estricta.
22. Ana Mendieta (L’Havana, 1948 – Roma, 1985) Body art, performance… Visió feminista i ecològica de l’art i la natura. Ha contribuït a la revalorització estètica de tradicions culturals alienes a Occident.
23. Lita Cabellut (Osca, 1961 – Actualitat) Artista catalana d’origen gitano, resident als Països Baixos. Pintora de grans llenços amb una tècnica contemporània del fresc. Reivindica la universalitat de l’art, a través del qual descriu la realitat de la condició humana.
24. GUERRILLA GIRLS (1985 – Actualitat) Col·lectiu anònim de dones artistes que lluita contra la discriminació de les dones, els estereotips de gènere i el racisme en el mon de l’art. Generalment les seves reivindicacions són en cartells.

Dones artistes – Ara

Enguany, vull fer un pas més a través del blog per contribuir al posicionament de la dona artista en el lloc que li pertoca i es mereix. És inconcebible que encara actualment, el 75% de les exposicions que es programen en els grans museus del país siguin sent per ells. El mateix percentatge es podria aplicar a les exposicions que es realitzen a les diferents galeries o centres artístics i culturals, o bé als llocs de gestió i direcció dels mateixos. L’esdeveniment artístic de més rellevància internacional que es celebra des del 1895, la “Bienal de Venècia”, no va tenir fins al 2005 la presència femenina de la mà de la creadora portuguesa Joan Vasconcelos, van necessitar 110 anys per acceptar a les “dones artistes”.

I què farà ARTxTu per contribuir a aquesta justa reivindicació? Doncs aquesta temporada vull que ARTxTu compleixi amb la llei de quotes per la igualtat de gènere, i és per això que inicio un cicle de dones artistes contemporànies. Us presentaré a creadores de diferents disciplines i estils, dones que fa temps que admiro i segueixo, artistes que brillen amb intensitat en el actual panorama artístic. I espero que mica a mica també s’incorporin en el Show Room d’ARTxTu per oferir-vos la seva obra amb el nostre segell i al millor preu.

SOM-HI??

Us deixo alguns exemples: