Art Cinètic: “Obres obertes. L’art en moviment 1955-75” La Pedrera

“Obres obertes. L’art en moviment 1955-1975” a la Pedrera

Des del 28/09/2018 fins al 27/01/2019 l’exposició «Obres obertes. L’art en moviment, 1955-1975» reuneix una àmplia i acurada selecció d’obres de 37 artistes internacionals que busquen una transformació profunda del rol de l’espectador a través de la participació i la interacció amb l’obra d’art.

L’exposició presenta una de les últimes avantguardes artístiques del segle XX, però que és més vigent que mai, el cinetisme o l’art del moviment. Fou una revolució artística i internacional que va eclosionar en els anys cinquanta i seixanta a Europa, i que actualment encara té molt a dir.

La visita és ideal per fer amb nens i nenes, ja que les obres es mostren de manera dinàmica, vistosa i amb un ampli component lúdic. La mostra permet explorar, jugar i interactuar i el més important, qüestionar-se molts conceptes, fins i tot científics i tècnics. I si ho necessiteu podeu consultar els consells d’ARTxTu per anar d’exposició amb nens i nenes de diferents edats:

ANAR D’EXPOSICIÓ AMB NENS (1ERA PART)

ANAR D’EXPOSICIÓ AMB NENS (2A PART). I LA IMPORTÀNCIA D’EDUCAR EN L’ART

Obra oberta

El concepte d’obra oberta, teoritzat per Umberto Eco el 1962, és el d’una obra múltiple i canviant, un camp d’infinites possibilitats obert a la interpretació de qui observa. L’obra exigeix de l’observador la seva participació, i instaura una nova relació de gaudi i d’utilització de l’objecte artístic: l’observador n’esdevé així el seu coautor. L’obra oberta és la metàfora d’una nova visió del món on la realitat és sentida com inestable, ambigua i en perpètua mutació.

L’Art Cinètic o Op Art

Ja als anys 30 Vasarely creava les seves primeres obres cinètiques.

Amb el cinetisme l’art incorpora el moviment d’una manera no només il·lusòria sinó també real.

Aquest es classifica en tres grups:

1. Obres de caràcter bidimensional o tridimensional amb moviment real i generalment dotades d’un motor. Stabile-mobile de Calder.
2. Obres de tipus bidimensional o tridimensional estàtiques però que produeixen efectes òptics. Es centra en l’estudi de les relacions entre espai i color per tal de crear un efecte de vibracions en la retina que es perceben com a moviment, és l’anomenat Op-Art (Optical Art) de Vasarely.
3. Obres transformables, també bidimensionals o tridimensionals, en les quals l’espectador s’ha de desplaçar per apreciar-hi el moviment. Poden derivar en instal·lacions. Jordi Pericot

Els artistes busquen una nova perspectiva de la realitat, anant més enllà de la matèria, explorant les relacions internes, les forces visibles i invisibles, copsant allò immaterial: fan servir la llum, els camps magnètics, les forces naturals, les ones sonores, crean objectes que fan visible l’invisible.

L’obra en moviment reflecteix la presa de consciència sobre el caràcter inestable de la realitat i sensibilitza l’espectador envers una nova manera de sentir les coses, el moviment continu que les habita.

 

Us deixo un vídeo amb les espectaculars imatges de l’escultor cinètic d’ANTHONY HOWE: