Paula Leiva – Màgica singularitat d’inspiració japonesa

És un enorme plaer parlar-vos de Paula Leiva, una artista d’esperit optimista que fa del seu procés creatiu un ritual carregat d’amor i generositat, un tresor exquisit i refinat, una recerca de la bellesa més íntima i essencial, on la simplicitat i l’ordre esdevenen l’eix vertebral.

L’obra de la Paula parteix d’una inspiració clarament japonesa, i com molt bé ens explica l’Anna Adell en el seu escrit que dóna la benvinguda a la web oficial de l’artista, la seva obra recull reminiscències de la pintura decorativa “Rinpa”, i també del tradicional retrat “Bijinga” japonès.

“Rinpa” és una de las escoles més importants de la pintura japonesa, sorgida al segle XVII. Les pintures típiques d’aquest estil inclouen diversos temes de naturalesa, com aus, plantes i flors, conjuntament amb un fons daurat il·luminat:

“Bijinga” es refereix a un tipus de retrat centrat en models de dones boniques, en escenes de gènere i pròpies de tocador, amb les habituals geishas vestides amb quimonos:

La pintura de Paula Leiva reconforta en una atmosfera de recolliment i introspecció, un espai a on les contradiccions harmonitzen, on es reconcilien dos conceptes ancestralment contradictoris: allò que ens fa eterns i el que ens fa més vulnerables, una simbiosi entre l’espiritualitat i l’element més temporal, material i fugisser. Daurats que ens ubiquen en un espai indeterminat, i al seu damunt la representació de l’element vegetal i floral, el qual obté la seva bellesa i esplendor per la intensitat d’allò que és caduc.

Tècnicament destaca per les seves impressionants gradacions cromàtiques, un total joc de subtileses. El gust i refinament dels seus acabats són pura màgia, un exercici de professionalitat i talent, una meravella que s’ha de tastar a poc a poc i en silenci.

Les seves composicions són plenament estructurades i recolzades per una visió plana de la perspectiva, emulant un cop més la pintura japonesa i aconseguint un efecte directe i dinàmic.

Us vull presentar la seva obra i ensenyar-vos les diferents tècniques i estils que treballa:

Aquarel·la

A l’aquarel·la és a on Paula Leiva adquireix la seva màgica singularitat. Hi ha pocs artistes que dominin com ella ho fa aquesta tècnica pictòrica i que adquireixin uns acabats tan especials.

Quan vaig anar al seu taller li vaig demanar que m’expliqués com treballava aquesta tècnica, ja que jo mai havia vist uns acabats tan complexes com els seus. Ella porta molts anys perfeccionant l’aquarel·la, dóna classes a altres pintors per ajudar-los millorar, i fins i tot va escriure un manual. I el que més em va sorprendre és el treball que fa a partir de “veladures”, propi de la pintura a l’oli, i que consisteix a pintar a base de diferents capes de pintura, aconseguint donar una gran profunditat als colors i obtenint diferents textures i acabats. És difícil treballar amb “veladures” amb l’aquarel·la i no deixar que el paper es saturi.

Utilitza pigments fets a mà, de “Jacques Blockx”, aquarel·les japoneses i russes, que em diu que són les millors (els millors blaus són els dels russos, i els millors ors els dels japonesos). I per les formes i els contorns la tinta xinesa.

Fins i tot utilitza l’aquarel·la per pintar a sobre de tela, i que com molt bé em diu ella: “això només ho fan els Perses!!”.

  

Olis

També treballa amb l’oli sobre tela, aconseguint nous acabats que dignifiquen les possibilitats expressives del propi suport, la tela.

Il·lustració

Dins del món de la il·lustració, Paula Leiva amplia el seu gran coneixement del dibuix, i ens deixa petites joies col·laborant amb libres de narrativa i de text, portades de llibres, cartells, agendes, calendaris, publicitat, premsa gràfica, revistes i diaris. 

Cal·ligrafia

La Paula Leiva també realitza treballs cal·ligràfics per a invitacions, per a cerimònies oficials, diplomes, casaments, escrits de celebració, esdeveniments, publicitat, llibres, etc.

Ha col·laborat amb Luis Vouitton, Paco Rabanne i Puig, entre d’altres marques comercials. També per a empreses organitzadores d’esdeveniments per a la Casa Reial, la Generalitat de Catalunya, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona MACBA, el Gran Teatre del Liceu, Centre d’Art Santa Mònica, etc.