Joan Brossa (Any Brossa 2019). Col·laboració Escola Voramar

Col·laboració amb Escola Voramar

Habitualment, ARTxTu col·labora amb la mestra i psicopedagoga Neus Medina per parlar de la importància de l’educació artística. Com ja he comentat en articles anteriors, és a l’escola a on es pot posar la llavor per a construir una societat emocionalment madura, de pensament crític i creatiu i amb una capacitat d’anàlisi flexible i progressista.

Enguany, Medina juntament amb Marisol Toledo i Caterina Clos, professora de música del centre, han realitzat un projecte a l’Escola Voramar, centre educatiu a on desenvolupen la seva tasca docent, al voltant de l’obra de Joan Brossa en motiu de de la commemoració del centenari del naixement del poeta.

Actualment, tot el sector artístic es mostra preocupat per l’evident desconnecció que existeix entre creadors i públic en general. L’art contemporani no troba la manera d’arribar a una societat que li ha girat l’esquena. El concepte de bellesa ha canviat, i l’art ja no en té prou fascinant-se per l’objecte com a tal, necessita que l’art estimuli l’intel·lecte al seu observador, necessita una actitud activa i participativa d’aquest, necessita un públic disposat a acceptar un procés emocional multidireccional. L’art contemporani ens incomoda i preferim aparcar-lo dins d’un calaix que mica a mica es va omplint de pols. Però els nens i nenes que han realitzat aquest projecte a l’Escola Voramar han entrat dins del món de Joan Brossa, han jugat amb els conceptes i significats de les coses, han trencat les barreres de les diferents disciplines, han après que el més important a l’art contemporani és la IDEA, i que no té perquè excloure l’objecte, però és lliure d’escollir. Aquests nens i nenes han après una lliçó que ja mai oblidaran, han après que l’art ens pot ajudar a expressar-nos, a canalitzar emocions, que forma part de la nostra vida, que ens ajuda a créixer i a coneixe’ns millor;  ells i elles ja han connectat amb l’art contemporani.

Gràcies Escola Voramar per preparar els adults del futur a ser creatius i lliures de pensament.

Us deixo un breu escrit a on les directores del programa ens explicaran com han plantejat el projecte i les conclusions que n’han obtingut:

Projecte Brossa a l’escola

Fa molts anys que l’escola Voramar participa al projecte “Cantània”, una cantata participativa dirigida a escolars de cicle mitjà i superior de primària.

Cantània va néixer el curs 1989-90 a partir de la voluntat de les mestres de música de les 9 escoles municipals de Barcelona per fer alguna activitat conjunta. L’any 1997 es van afegir totes les escoles de la ciutat. L’èxit va ser tal, que l’any 2002 va començar a implantar-se a d’altres ciutats de Catalunya per a, l’any 2005, començar a créixer arreu del món. Cada temporada s’encarrega una obra nova per a un gran cor de nens i nenes. L’obra d’aquest any es centra en la figura del gran poeta Joan Brossa.

A l’escola vam veure la possibilitat d’aprofundir en el coneixement d’aquest poeta i de treballar aspectes que anaven implícits en la seva manera de fer: l’expressió de sentiments, l’esperit crític i la multidisciplinarietat.

Les mestres van rebre una formació de la Fundació Brossa dirigida a docents que ens ha permès veure l’ampli ventall de possibilitats a desenvolupar  amb els nens i nenes.

Hem realitzat un procés multidisciplinari que consta de diferents moments:

1. Observació  i anàlisi de l’obra de Brossa: Vam fer una sortida dinamitzada per una educadora de la fundació Brossa que ens va donar a conèixer l’aspecte multidisciplinar del poeta, la seva biografia, la passió que sentia per la màgia i per l’expressió escènica. A l’escola vam llegir poemes de l’autor, vam veure entrevistes i vam quedar-nos amb tres premises: la possibilitat de transformació del que veiem, la importància de mostrar l’ànima de l’artista en les obres d’art i la possibilitat d’expressar idees amb diferents mitjans artístics.
2. Treball individual plàstic: Primerament, a plàstica, se’ls va demanar la transformació d’una lletra per expressar alguna idea personal. En una segona sessió se’ls va demanar que pensessin 3 objectes  i després posessin davant les paraules, “em sento com un…”, d’aquesta manera feien identificació personal amb un objecte que esdevenia una metàfora del seu estat d’ànim.
3. Treball cooperatiu en petit grup: Se’ls va demanar que busquessin un tema i l’expressessin a través de la creació d’una poesia objecte, poesia literària i una música descriptiva. Vam comptar amb un taller de poesia literària a càrrec de la poeta Laura López, que va oferir recursos poètics per transmetre idees i sentiments. Els conceptes que han desenvolupat han estat triats per ells i s’han agrupat segons aquests conceptes. Han tractat la màgia, l’addicció al mòbil, la violència de gènere, la igualtat de gènere, el maltractament animal, el canvi climàtic, el racisme, la no violència i la llibertat d’expressió.
4. Tot el grup de 5è finalitzarem el projecte participant a la Cantània d’enguany el dia 31 de maig.

Aquest projecte ens ha permès:

• Fer un treball d’educació emocional on expressen diferents emocions a través del dibuix, la paraula, la composició amb volum o amb la música
• La possibilitat d’explorar diferents disciplines artístiques per expressar-se i així descobrir les pròpies capacitats.
• Veure un canvi en les poesies de st Jordi, els nens inenes han fet individualment unes produccions molt millors que altres anys. Són poesies que parteixen del concepte que es vol comunicar , fugen de la rima forçada i usen altres recursos com la metàfora i  la repetició.
• Despertar en les criatures l’interès per l’art en general valorant la seva intencionalitat a més a més de la seva estètica.

Un exemple concret del treball realitzat pels alumnes és el projecte portat a terme “ADDICCIÓ AL MÒBIL” 

1. Des del punt de vista de la poesia objecte van idear la realització d’un cervell, fet amb argila pintada de color rosa, i li van incrustar paper d’alumini simbolitzant la contaminació. Sobre del paper d’alumni li van clavar un mòbil fet amb cartró, el que acaba sent el causant del deteriorament del cervell.
2. Des del punt de vista de la poesia escrita, van escriure el poema que acompanya a la poesia objecte.
3. Des del punt de vista de la música descriptiva van buscar de plasmar els sons característics de les notificacions del mòbil amb els instruments d’aula i alhora, mitjançant un tambor, expressar l’emoció que provoca l’addicció al mòbil en la persona protagonista. Veureu com la música comença amb les campanes i el tambor que representen el despertador i la persona que es desperta. Després sonen moltes notificacions i missatges. Com més avança el dia, més enfadada està la persona (aquesta emoció està expressada pel tambor), fins que, finalment, se li acaba la bateria (flauta d’èmbol) i s’enfada moltíssim (tambor). El grup va posar la següent frase final: “Més del 65% de les persones estan addictes a algun aparell electrònic.
   
4. Des del punt de vista de la poesia escènica van crear un guió per realitzar un curtmetratge: Uns nens i nenes estan mirant el mòbil sense comunicar-se entre ells i ve una noia amb llibre, els dóna un llibre a cadascn d’ells i deixen els mòbils de banda per descobrir la lectura.
   

Altres treballs: