Accedeix al Show Room M’agrada
JESÚS
CUENCA
La lírica del color
La indiscutible necessitat de pintar
Jesús Cuenca va sentir de molt petit la indiscutible necessitat de pintar, com de fet la major part dels artistes, però ell no ho va tenir fàcil, i va ser la seva determinació el que li van permetre formar-se primer a l’Escola Massana, i després a la Facultat de Belles Arts. |
La lírica del color
La seva obra és una oda al color, amb una composició poètica d’espais figuratius. Exhibeix el color a través d’una pinzellada ample i segura, de moviments lírics i expressius. Interpreta la realitat del seu voltant a la manera dels antics fauvistes, alterant el color i buscant una nova realitat. No és una visió agressiva ni convulsa, és una visió de sons tonals que creen una harmònica melodia. Però el color no només dóna l’expressivitat a l’obra sinó que també funciona com a un element compositiu, creant diferents capes que es sobreposen i que a través del “grattage” permeten crear la il·lusió òptica de la profunditat. |
“La vida va tapando y destapando, pero todo está ahí” – Jesús Cuenca
La força de la geometria
Cuenca experimenta amb la tècnica i el missatge, i sovint desenvolupa una pinzellada més estructurada, amb formes més geomètriques i contundents, atorgant a la imatge més força i corporeïtat. |
La simbologia dels elements
L’arbre és un element recurrent en l’obra de Jesús Cuenca, l’arbre de la vida, el nexe d’unió entre la terra i el cel, la dualitat de l’element físic i l’espiritualitat de l’ascensió. L’arbre estructura el quadre, és la seva essència, com un “mantra” que dóna sentit a l’obra…que simple i que profund alhora. |
La dansa de la creació: la gestualitat
Des de l’Informalisme i l’Expressionisme abstracte, la gestualitat forma part del procés creatiu, l’artista estableix una dansa involuntària que l’ajuda a treure de dins allò més instintiu, allò més amagat, la part més expressiva i irreflexiva de la creació. |
“Yo quiero que la pintura me sorprenda a mi” – Jesús Cuenca
La importància de la pinzellada
La pinzellada de Cuenca s’expressa per si sola, com si es tractés d’escriptura japonesa, conté un codi o un missatge amagat. Us convido a desxifrar els seus enigmes… |
“La pincelada queda registrada, y el tiempo se detiene” – Jesús Cuenca
Bravo Jesús! Admiro mucho tu pintura.
Ja som dos!!!! Gràcies Jordi pel teu comentari 🙂