Accedeix al Show Room M’agrada
JESÚS
CUENCA
La lírica del color
La indiscutible necessitat de pintar
| Jesús Cuenca va sentir de molt petit la indiscutible necessitat de pintar, com de fet la major part dels artistes, però ell no ho va tenir fàcil, i va ser la seva determinació el que li van permetre formar-se primer a l’Escola Massana, i després a la Facultat de Belles Arts. |
La lírica del color
| La seva obra és una oda al color, amb una composició poètica d’espais figuratius. Exhibeix el color a través d’una pinzellada ample i segura, de moviments lírics i expressius. Interpreta la realitat del seu voltant a la manera dels antics fauvistes, alterant el color i buscant una nova realitat. No és una visió agressiva ni convulsa, és una visió de sons tonals que creen una harmònica melodia. Però el color no només dóna l’expressivitat a l’obra sinó que també funciona com a un element compositiu, creant diferents capes que es sobreposen i que a través del “grattage” permeten crear la il·lusió òptica de la profunditat. |
“La vida va tapando y destapando, pero todo está ahí” – Jesús Cuenca
La força de la geometria
| Cuenca experimenta amb la tècnica i el missatge, i sovint desenvolupa una pinzellada més estructurada, amb formes més geomètriques i contundents, atorgant a la imatge més força i corporeïtat. |
La simbologia dels elements
| L’arbre és un element recurrent en l’obra de Jesús Cuenca, l’arbre de la vida, el nexe d’unió entre la terra i el cel, la dualitat de l’element físic i l’espiritualitat de l’ascensió. L’arbre estructura el quadre, és la seva essència, com un “mantra” que dóna sentit a l’obra…que simple i que profund alhora. |
La dansa de la creació: la gestualitat
| Des de l’Informalisme i l’Expressionisme abstracte, la gestualitat forma part del procés creatiu, l’artista estableix una dansa involuntària que l’ajuda a treure de dins allò més instintiu, allò més amagat, la part més expressiva i irreflexiva de la creació. |
“Yo quiero que la pintura me sorprenda a mi” – Jesús Cuenca
La importància de la pinzellada
| La pinzellada de Cuenca s’expressa per si sola, com si es tractés d’escriptura japonesa, conté un codi o un missatge amagat. Us convido a desxifrar els seus enigmes… |
“La pincelada queda registrada, y el tiempo se detiene” – Jesús Cuenca
Bravo Jesús! Admiro mucho tu pintura.
Ja som dos!!!! Gràcies Jordi pel teu comentari 🙂