EVA
MIQUEL
Silenci
Els inicis
| Eva Miquel va estudiar Belles Arts i es va iniciar amb la tècnica del gravat. Un cop finalitzada la carrera va trobar un nou mitjà d’expressió en la fotografia, el vídeo i les instal·lacions, incorporant els “new media” a la seva producció artística. Després de molts anys explorant totes aquestes possibilitats, va fer un tomb per recuperar allò més essencial, quelcom que expressava i resumia la seva cerca estètica: el dibuix a llapis de grafit. |
Blanc i negre
| L’obra de l’Eva és en blanc i negre, les llums i les ombres del dibuix a llapis de grafit, una tècnica virtuosa que ella elabora amb tot el preciosisme necessari. És una feina minuciosa que cal fer en silenci, el mateix silenci que transmeten les seves obres, de personatges perduts enmig del paisatge, d’atmosferes màgiques i evocadores. És el mateix blanc i negre de les seves fotografies, del gravat, de tot allò que ha sigut i l’ha portat fins a on és ara. Una estètica elegant i contemporània per una tècnica mil·lenària. |
La inspiració dels clàssics
| Els dibuixos d’Eva Miquel tenen una mirada oberta, contemplativa, poètica, mística i misteriosa. Són paisatges que recuperen l’essència de la pintura romàntica, la contemplació i admiració per una naturalesa que ens fa petits i ens supera plena d’emocions, és impossible no pensar en les visions de Friedrich que es perden a l’infinit. Les llums i atmosferes de l’artista també ens remeten als clàssics, un estudi de la llum que recorda les nuvoloses de Rembrandt, personatges lluminosos que surten de la foscor, un gran interès per captar la llum i els seus efectes i matisos. Es tracta d’una llum que es palpa en l’aire, que pesa i embolcalla els personatges, una llum copsada en blanc i negre. Per últim, tampoc puc evitar de pensar en els grans paisatges dels pintors holandesos del segle XVII, un gènere que impulsà el paisatgisme com quelcom amb personalitat pròpia, i no només com un mer teló de fons de les grans obres pictòriques del moment. Les obres d’Eva Miquel tenen tendència als horitzons baixos, igual que els antics holandesos, propiciant una visió àmplia, profunda i grandiloqüent. |
La mirada contemporània
| La tècnica de dibuix a llapis de grafit ens remet habitualment a una estètica més convencional, però en l’obra d’Eva Miquel es transforma en una mirada plenament contemporània, per la seva elegància, la sobrietat dels elements, la composició, i en el enquadrament fotogràfic que evidencia la seva trajectòria. |
L’emoció d’un silenci
| Us he de confessar que l’obra d’aquesta artista em va commoure profundament, i després d’estar una bona estona xerrant sobre la seva feina, i veient i analitzant la seva obra, vaig sentir una profundíssima emoció dins meu, l’emoció d’un gran plaer estètic, d’entrar amb contacte amb la bellesa més essencial, l’emoció d’un silenci que omplia de significat el NO RES…De vegades t’has de quedar quieta per deixar que les coses passin. |
M’encaixen. M‘Empenyen a mirar i mirar.
Són un regal!!!!!
Gràcies Jordi 🙂
I he dit m’encaixen, espresament. Que també m’encanten, però encaixar, és més.
Realment una obra interessant!! Quand estava veien las seva obra, em semblava enigmàtica sabia que em recordava alguna cosa, pero no sabia ben bé qué era. He rellegit el teu comentari i he trobat la resposta, certament!!!: “és impossible no pensar en les visions de Friedrich que es perden a l’infinit”.
Gràcies, Mireia, per compartir aquestes cinc temporades i fer-nos arribar obres i artistes molt interessants. Felicitats!
Rosa, que bé que tu també hagis vist la relació amb Friedrich!!!. Gràcies com sempre pels teus comentaris. Són aquests missatges els que m’animen a continuar. Gràcies mil vegades!!!