MARI ITO
Somnis calidoscòpics
Qui és Mari Ito?
Nascuda a Tòquio el 1980, Mari Ito es va formar a la Universitat de Belles Arts i Disseny Joshibi, on es va especialitzar en Nihonga, la pintura tradicional japonesa. Establerta a Barcelona des de 2006, l’artista s’ha anat donant a conèixer progressivament, realitzant exposicions a països com França, Turquia, Xina, Estats Units o Canadà -a més del Japó i d’Espanya-. Mari Ito ha fet pintures, escultures i instal·lacions, a més de dissenyar estampats per a roba (Berskha). Recentment va realitzat una intervenció a la parada Universitat del Metro de Barcelona: |
Les seves influències
L’obra de Mari Ito veu de moltes fonts, i barreja de manera magistral dues cultures diametralment oposades, la cultura Oriental i l’Occidental. Podem veure la influència del concepte surrealista, les reutilitzacions de temes florals de Yayoi Kusama, Takashi Murakami (exemple clau del moviment d’avantguarda anomenat “Superflat”) o Geòrgia O’Keeffe (influències confesses de l’autora). La seva formació i origen donen peu a l’ús de papers com el oguniwashi, de pinzells FUDE, l’ampli ús de daurats (reminiscents de les escoles Kano i Rinpa). També es confesa deutora de l’obra del Bosco, amb l’ús de formes delirants. |
Què ens explica Mari Ito?
Mari, em parlar de la influència de la filosofia de Freud, amb el concepte i l’origen dels desitjos, partint de la pròpia experiència. En els seus quadres, sobretot dels primers temps, dels cabells sorgeixen flors, i fan referència als nostres anhels (tant dels reprimits com dels que afloren). En la societat japonesa, algunes emocions son reprimides en àmbits públics, i Ito pretén redimir-se, i personalitza els desitjos essencials en la condició humana com a petites cares immerses dins les seves flors. Un esdeveniment que va marcar la vida i l’obra de Mari Ito fou la catàstrofe nuclear de Fukushima. Va obrir ferides mal cicatritzades a la societat nipona, i el tema encara continua sent un tema tabú. Mari Ito introdueix un imaginari post-nuclear enmig d’una iconografia plena de simbolisme i detall, i canalitza un impacte físic i emocional que va patir en primera persona. |
L’anàlisi de l’obra
El color és part primordial de l’obra de l’artista, per ella és una manera de generar energies positives. Treballa amb pigments que porta del Japó, i que l’ajuden a crear tonalitats vibrants i úniques. Els contrastos cromàtics són tant elèctrics que podríem parlar d’efectes en 3D, o fins i tot d’art cinètic, una psicoldèlia que ens atrapa. Amb el temps, Mari Ito ha creat una composició molt característica, imatges calidoscòpiques que generen un espai infinit. Són imatges que neixen a l’interior del quadre per obrir-se cap a l’exterior de manera explosiva. El preciosisme dels detalls donen un acabat barroc a l’obra que ens ajuda a entrar en la complexitat desbordant del quadre. Les formes sinuoses es mouen de manera frenètica i tot plegat acabant sent un deliciós deliri estètic. |












Molt interesant i original!! Sempre amb propostes innovadores. Gràcies pel teu article!
Gràcies a tu Rosa 😉