Mari Ito

MARI ITO

Somnis calidoscòpics

Qui és Mari Ito?

Nascuda a Tòquio el 1980, Mari Ito es va formar a la Universitat de Belles Arts i Disseny Joshibi, on es va especialitzar en Nihonga, la pintura tradicional japonesa.

Establerta a Barcelona des de 2006, l’artista s’ha anat donant a conèixer progressivament, realitzant exposicions a països com França, Turquia, Xina, Estats Units o Canadà -a més del Japó i d’Espanya-.

Mari Ito ha fet pintures, escultures i instal·lacions, a més de dissenyar estampats per a roba (Berskha). Recentment va realitzat una intervenció a la parada Universitat del Metro de Barcelona:

Les seves influències

L’obra de Mari Ito veu de moltes fonts, i barreja de manera magistral dues cultures diametralment oposades, la cultura Oriental i l’Occidental.

Podem veure la influència del concepte surrealista, les reutilitzacions de temes florals de Yayoi Kusama, Takashi Murakami (exemple clau del moviment d’avantguarda anomenat “Superflat”) o Geòrgia O’Keeffe (influències confesses de l’autora).

La seva formació i origen donen peu a l’ús de papers com el oguniwashi, de pinzells FUDE, l’ampli ús de daurats (reminiscents de les escoles Kano i Rinpa).

També es confesa deutora de l’obra del Bosco, amb l’ús de formes delirants.

Què ens explica Mari Ito?

Mari, em parlar de la influència de la filosofia de Freud, amb el concepte i l’origen dels desitjos, partint de la pròpia experiència. En els seus quadres, sobretot dels primers temps, dels cabells sorgeixen flors, i fan referència als nostres anhels (tant dels reprimits com dels que afloren).

En la societat japonesa, algunes emocions son reprimides en àmbits públics, i Ito pretén redimir-se, i personalitza els desitjos essencials en la condició humana com a petites cares immerses dins les seves flors.

Un esdeveniment que va marcar la vida i l’obra de Mari Ito fou la catàstrofe nuclear de Fukushima. Va obrir ferides mal cicatritzades a la societat nipona, i el tema encara continua sent un tema tabú. Mari Ito introdueix un imaginari post-nuclear enmig d’una iconografia plena de simbolisme i detall, i canalitza un impacte físic i emocional que va patir en primera persona.

L’anàlisi de l’obra

El color és part primordial de l’obra de l’artista, per ella és una manera de generar energies positives. Treballa amb pigments que porta del Japó, i que l’ajuden a crear tonalitats vibrants i úniques. Els contrastos cromàtics són tant elèctrics que podríem parlar d’efectes en 3D, o fins i tot d’art cinètic, una psicoldèlia que ens atrapa.

Amb el temps, Mari Ito ha creat una composició molt característica, imatges calidoscòpiques que generen un espai infinit. Són imatges que neixen a l’interior del quadre per obrir-se cap a l’exterior de manera explosiva.

El preciosisme dels detalls donen un acabat barroc a l’obra que ens ajuda a entrar en la complexitat desbordant del quadre. Les formes sinuoses es mouen de manera frenètica i tot plegat acabant sent un deliciós deliri estètic.