Cubisme

(Fotos portada Raúl Guillamón)

Antecedents del Cubisme

El cubisme sorgí com a reacció a dos moviments artístics anteriors que havien marcat significativament el món de l’Art: –Reacció a l’estètica impressionista: Paul Cézanne (un dels precursors del Cubisme) buscava l’estabilitat enlloc de la fugacitat de l’Impressionisme; la consistència física en lloc de la subtilesa etèria; la disciplina d’un color «constructor» de formes i espais, davant del color impressionista, dispers i diluït. –Reacció als fauvistes: El cubisme no buscava l’expressió espontània, ni el sentit cromàtic lliure del fauvisme, sinó que volia sotmetre la composició a una reducció formal molt conceptual i rigorosa. L’ apel·latiu del nou estil artístic va ser atorgada pel crític d’art Luis Vauxcelles quan deia que les teles de Braque estaven composades de petits cubs.

• 

Característiques del Cubisme

El cubisme va sorgir el 1907 amb el famós quadre de Pablo Ruiz Picasso, “Les Senyoretes del Carrer d’Avinyó”. Les principals característiques són: -Fou un art cerebral, intel·lectual, que creava i destruïa lliurament la realitat, la qual no tenia per què coincidir amb la realitat visual. -No hi havia perspectiva convencional: No existia un únic punt de vista, sinó que l’objecte es representava des de diferents perspectives, multiplicant-se, per tant, els angles des dels quals el contemplàvem. Superava la 4ª dimensió, el temps, ja que es podia veure l’objecte des de tots els angles, resumits en dues dimensions, fins i tot la del temps que necessitaríem per rodejar-lo i veure les tres dimensions complertes. -Els colors es desvinculaven de la realitat. S’utilitzava preferentment una gama cromàtica austera, de tons neutres (gris, blanc, verd clar). -Quan es volia representar l’interior d’alguna cosa es feia a través de transparències. Els principals pintors del Cubisme foren: -Georges Braque -Juan Gris -Pablo Ruiz Picasso El Cubisme va passar per diferents fases durant el període de 1907 a 1914: – Protocubisme o Cubisme cezannià (1907-1910): Els objectes es representaven tal i com es veien a la realitat, però amb un to escultòric de les formes. – Cubisme analític (1907-1910): Es treballava per superposició de plans, dificultant-ne bastant la lectura. Els artistes s’orientaven cap a la representació de les coses NO tal i com nosaltres les percebem visualment, sinó com ells sabien que estaven construïdes essencialment. – Cubisme sintètic (1912-1914): Es produí una síntesi dels elements, i l’artista agafava els trets més característics i elementals de l’objecte. Això permetia una lectura més fàcil.

• 

• 

• 

• 

Més enllà del Cubisme

El Cubisme va ser un moviment clau dins de les Primeres Avantguardes Artístiques, i fins i tot va ser versionat per altres artistes del moment com Fernand Léger o bé el matrimoni format per Robert i Sònia Delaunay. La declaració de la Primera Guerra Mundial acabà amb el Cubisme creat per Picasso, Braque i Gris. La guerra els dispersà: Braque marxà a la guerra, Picasso i Gris s’empararen en el paper neutral d’Espanya dins del conflicte. Però el Cubisme fou un moviment que va anar més enllà dels seus anys de creació, i va obrir la porta a una nova manera d’entendre la representació de la realitat imprescindible per comprendre l’Art Contemporani. Dins dels moviments d’Avantguarda, van sorgir altres expressions artístiques que tenien en el Cubisme la seva raó de ser, com per exemple tots aquells que es van englobar dins l’anomenat “PURISME”, un terme general que va donar lloc a altres moviments que es van anar consolidant a Europa, com per exemple: • El Neoplasticisme (també dit «The Stijl» o «Constructivisme Holandès) • El Constructivisme Rus • El Suprematisme Rus • La Bauhaus • L’Arquitectura de Le Corbusier , El Cubisme va descomposar la nostra mirada per oferir-nos una nova dimensió. Els artistes postimpressionistes havien permès interpretar la realitat més enllà de la mera representació d’aquesta, passar la composició d’una realitat convencional a una mirada subjectiva i reflexiva, però els cubistes van anar un pas més enllà per qüestionar-se la realitat més objectiva, per preguntar-se si existeix una única i inamovible realitat de les coses. El Cubisme va posar el nostre món en una coctelera, va barrejar força estona i va treure el millor dels còctels, va crear UNA NOVA REALITAT molt mes essencial i plausible, ens va ensenyar que l’engany més gran de tots, la pintura, que en el fons ens vol fer creure real allò que no és, potser podia amagar la més gran de les veritats.

• 

• 

• 

• 

• 

Si esteu interessats en saber més, consulteu la programació de cursos d’Història de l’Art d’ARTxTu:

FORMACIÓ ARTXTU