Lisa Pram

La fotografia és el mitjà

Lisa Pram és una fotògrafa barcelonina nascuda i criada entre Dinamarca i Espanya. La fotografia és el seu mitjà expressiu, és el llenguatge que ella utilitza per canalitzar la seva curiositat i les ganes d’experimentar. Com la majoria dels artistes, cerca el seu concepte de bellesa, una bellesa entesa de manera polièdrica, profunda, contradictòria, que troba en la imperfecció del que és quotidià la seva raó de ser. No es tracta només de fer una fotografia, es tracta de desenvolupar una proposta estètica carregada de contingut, de traspassar més enllà de la imatge i endinsar-se en un món de reflexió i contemplació de la nostra pròpia experiència vital.

El seu llenguatge visual

Les fotografies de Pram s’estructuren a partir d’un element central que organitza la composició: la tela de colors vius, present a totes les seves obres. Les teles funcionen com una porta d’entrada, allà a on s’inicia el recorregut visual, i a la vegada també esdevenen l’element clau que separa dos grans plans, l’objecte i el fons. Dins de cada un dels plans es creen noves capes de realitat a través de la sobre posició d’imatges, jugant a la confusió, concentrant diferents moment en un mateix instant. Són realitats que s’acumulen per crear un món complex i profund. Ella ho anomena “Caos orgànic”. La seva llum no és convencional, estableix un diàleg amb els personatges de la composició, crea l’aleatorietat, la incertesa, ens resulta contradictòria i crea el veritable caos de la imatge. Una llum que enlluerna i amaga, i desproveeix als personatges del seu protagonisme, obligant a l’espectador a centrar la seva mirada al conjunt, un cúmul d’objectes i elements que dins del caos funcionen com un tot en igualtat de condicions. Els personatges estan nus, cossos que es fonen amb el paisatge, postures atzaroses, una mirada moderna d’un dels gèneres pictòrics més recurrents de la Història de l’Art. Són nus que exhibeixen la seva fragilitat, no s’imposen sensuals, ni perfectes, són ànimes fràgils enmig d’un entorn que se les fa pròpies. Ni tant sols les teles de colors poden aturar la seva simbiosis, elles retornen al seu origen i es fusionen amb el “tot” del qual sorgiren.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Presències

De l’obra de Lisa Pram, us vull destacar un projecte que està portant a terme que us he de confessar que quan el vaig veure em va enlluernar: la visió serena, elegant i poètica del pas del temps, dues dones de la mateixa família, generacions diferents, però essencialment la mateixa presència. Preciós, gràcies Lisa!!!

• 

• 

La estrategia de no decir casi nada, y el hecho de no intentar construir el relato desde el centro de la historia deja mucho espacio para dibujarlo desde los márgenes y eso, muchas veces ofrece resultados contradictorios y sorprendentes, sobre todo porque son del todo incontrolables. Éste es el riesgo. Como la vida misma.

Lisa Pram