FAUVISME
I la seva repercussió
Antecedents i referents del Fauvisme
Per entendre d’on sorgeix el Fauvisme cal tenir en compte els antecedents de l’últim quart del segle XIX: IMPRESSIONISME: Diluïen la matèria sòlida en pro de la captació de la llum. POST-IMPRESSIONISMES: Buscaven l’essència de les coses, la seva realitat oculta; partien de la realitat, però el resultat buscava una nova realitat; fou l’inici cap a l’ABSTRACCIÓ, és a dir, s’abandonà la representació per anar cap a la interpretació. Alguns dels grans pintors d’aquest moment foren Paul Cézanne, Vincent Van Gogh, Paul Gauguin, Henri Toulouse-Lautrec i Georges Seurat, entre d’altres. I d’aquests referents, els fauvistes en treuen algunes lliçons: Dels impressionistes, agafen: – La temàtica: escenes de la vida quotidiana a la ciutat o al camp, paisatges o interiors en els que la llum i el color eren l’element fonamental. Dels post-impressionistes, agafen: – La zonificació i la plenitud del color, i també el seu sentit decoratiu: com per exemple Gauguin i els «Nabis» (ve del hebreu i vol dir «profeta» i foren un cercle d’artistes postimpressionistes de París de la dècada del 1890: Sérusier, Denis, Bonnard, Maillol, Ranson i Vuillard). – La pinzellada divisionista: com per exemple Seurat i Signac. – La vivència intensa de la naturalesa explorada: com per exemple Van Gogh. – La lliçó plàstica de Cézanne. |
PAUL GAUGUIN “Tahitianes”
1892 Oli sobre tela,
Hermitage, San Petersburg
GEORGES SEURAT
“Un bany a Asniere” 1887, Oli sobre tela
National Gallery, Londres
VICENT VAN GOGH “Camp de rosselles”
1890 Oli sobre tela,
Museu Van Gogh, Amsterdam
PAUL CÉZANNE “Mont Sainte-Victoire” 1904 Oli sobre tela,
Princeton University Art Museum
Característiques del Fauvisme
“Fauves” vol dir “Feres” i fou l’apel·latiu pejoratiu atorgat pel crític Luis Vauxcelles a les obres dels artistes del nou moviment pictòric expressionista de principis del segle XX sorgit a París durant el període de 1904 a 1907. Vauxcelles els va anomenar així per la seva violència cromàtica. Suposà una reacció formal contra l’Impressionisme, els quals havien reduït la realitat a tonalitats lluminoses, en pro del COLOR i l’OBJECTE. El color fou l’ingredient principal del quadre: – S’aplicava directament del tub, en la plenitud de la seva potencia cromàtica, sense alterar-lo amb barreges en el pinzell o a la paleta. – Formalment, el color s’aplicava a través de taques planes i amples, sense ombres ni llum, és per això que desapareixerà la profunditat i el volum tal i com s’havia entès fins ara, amb tendència al “pla únic”. L’única perspectiva existent s’assoliria a través de la sobreposició de plans. – Aquest color s’independitza de l’objecte i s’esdevenen arbitrarietats coloristes. Recordem que l’artista ja no està interessat en representar la realitat sinó que pretén interpretar-la, passar-la per la seva subjectivitat i crear una nova i personal realitat. Els objectes sintetitzen l’escena: -Les formes es marcaven per un traç gruixut i nítid. – Cal destacar la gran influència de l’art africà i el seu primitivisme (especialment per les màscares). El temes foren principalment: Paisatges, personatges en interiors i natures mortes. El Fauvime no defensà cap ideologia, només aportaren una nova tècnica pictòrica que obriria la porta d’entrada a les avantguardes del segle XX. Els pintors més destacats foren, entre d’altres: -Henry Matisse -Maurice Vlaminck -Raoul Dufy -André Derain -Émile Charmy Émile Charmy és un exemple més d’aquestes dones artistes que van ser oblidades per la Història de l’Art i que recentment s’estan intentant recuperar. Ja sabeu que estic plenament compromesa en aquesta tasca, i m’encantaria que descobrissiu aquesta pintora tant fascinant). |
HENRY MATISSE
“La ratlla verda” o “Madame Matisse”
1905 Oli sobre tela,
Museu Nacional de Dinamarca
MAURICE VLAMINCK
“Vores del Sena a Carrières-sur-Seine” 1906 Oli sobre tela,
Col·lecció privada, París
RAOUL DUFY “Interior amb la finestra oberta”
1928 Oli sobre tela,
Col·lecció privada, París
ANDRÉ DERAIN “Pont de Charing Cross”
1906 Oli sobre tela,
Museu d’Orsay, ParísÉMILE CHARMY “Dona amb un vestit japonès”,
1907, oli sobre tela,
Col·lecció Privada
Matisse va dir al 1908:
«Lo que pretendo es llegar a ese grado de concentración de todas las sensaciones que conforman el cuadro (…). No consigo copiar servilmente la naturaleza, sino que me siento forzado a interpretarla y a someterla al espíritu del cuadro. Una vez que he dado con todas las relaciones tonales, el resultado es un acorde vivo de colores, una armonía análoga a la de una composición musical»
Deixa un comentari