Fauvisme

Antecedents i referents del Fauvisme

Per entendre d’on sorgeix el Fauvisme cal tenir en compte els antecedents de l’últim quart del segle XIX: IMPRESSIONISME: Diluïen la matèria sòlida en pro de la captació de la llum. POST-IMPRESSIONISMES: Buscaven l’essència de les coses, la seva realitat oculta; partien de la realitat, però el resultat buscava una nova realitat; fou l’inici cap a l’ABSTRACCIÓ, és a dir, s’abandonà la representació per anar cap a la interpretació. Alguns dels grans pintors d’aquest moment foren Paul Cézanne, Vincent Van Gogh, Paul Gauguin, Henri Toulouse-Lautrec i Georges Seurat, entre d’altres. I d’aquests referents, els fauvistes en treuen algunes lliçons: Dels impressionistes, agafen: – La temàtica: escenes de la vida quotidiana a la ciutat o al camp, paisatges o interiors en els que la llum i el color eren l’element fonamental. Dels post-impressionistes, agafen: – La zonificació i la plenitud del color, i també el seu sentit decoratiu: com per exemple Gauguin i els «Nabis» (ve del hebreu i vol dir «profeta» i foren un cercle d’artistes postimpressionistes de París de la dècada del 1890: Sérusier, Denis, Bonnard, Maillol, Ranson i Vuillard). – La pinzellada divisionista: com per exemple Seurat i Signac. – La vivència intensa de la naturalesa explorada: com per exemple Van Gogh. – La lliçó plàstica de Cézanne.

• 

• 

• 

• 

Característiques del Fauvisme

“Fauves” vol dir “Feres” i fou l’apel·latiu pejoratiu atorgat pel crític Luis Vauxcelles a les obres dels artistes del nou moviment pictòric expressionista de principis del segle XX sorgit a París durant el període de 1904 a 1907. Vauxcelles els va anomenar així per la seva violència cromàtica. Suposà una reacció formal contra l’Impressionisme, els quals havien reduït la realitat a tonalitats lluminoses, en pro del COLOR i l’OBJECTE. El color fou l’ingredient principal del quadre: – S’aplicava directament del tub, en la plenitud de la seva potencia cromàtica, sense alterar-lo amb barreges en el pinzell o a la paleta. – Formalment, el color s’aplicava a través de taques planes i amples, sense ombres ni llum, és per això que desapareixerà la profunditat i el volum tal i com s’havia entès fins ara, amb tendència al “pla únic”. L’única perspectiva existent s’assoliria a través de la sobreposició de plans. – Aquest color s’independitza de l’objecte i s’esdevenen arbitrarietats coloristes. Recordem que l’artista ja no està interessat en representar la realitat sinó que pretén interpretar-la, passar-la per la seva subjectivitat i crear una nova i personal realitat. Els objectes sintetitzen l’escena: -Les formes es marcaven per un traç gruixut i nítid. – Cal destacar la gran influència de l’art africà i el seu primitivisme (especialment per les màscares). El temes foren principalment: Paisatges, personatges en interiors i natures mortes. El Fauvime no defensà cap ideologia, només aportaren una nova tècnica pictòrica que obriria la porta d’entrada a les avantguardes del segle XX. Els pintors més destacats foren, entre d’altres: -Henry Matisse -Maurice Vlaminck -Raoul Dufy -André Derain -Émile Charmy Émile Charmy és un exemple més d’aquestes dones artistes que van ser oblidades per la Història de l’Art i que recentment s’estan intentant recuperar. Ja sabeu que estic plenament compromesa en aquesta tasca, i m’encantaria que descobrissiu aquesta pintora tant fascinant).

• 

• 

• 

• 

• 

Matisse va dir al 1908:

«Lo que pretendo es llegar a ese grado de concentración de todas las sensaciones que conforman el cuadro (…). No consigo copiar servilmente la naturaleza, sino que me siento forzado a interpretarla y a someterla al espíritu del cuadro. Una vez que he dado con todas las relaciones tonales, el resultado es un acorde vivo de colores, una armonía análoga a la de una composición  musical»

Si esteu interessats en saber més, consulteu la programació de cursos d’Història de l’Art d’ARTxTu:

FORMACIÓ ARTXTU