PAU MONDELO
Artista Multidisciplinar
Cada proyecto pide un lenguaje plástico con el que expresarse. Y más aún en esta época de indefinición o imposibilidad de categorizar a los artistas plásticos. Sumando esto a una necesidad de experimentar en los diferentes campos, mi crecimiento técnico o conceptual siempre está en constante evolución. Si bien, la volumetría y la imagen impresa se mantienen como lenguajes predilectos. Pau Mondelo
Artista Multidisciplinar
| El primer que em va cridar l’atenció de Pau Mondelo va ser justament la incapacitat de categoritzar-lo d’alguna manera. La seva producció és dispar, es veu clarament que està en una fase d’experimentació molt gran, probablement fruit de la seva joventut, tot i que també és evident que forma part del seu procés creatiu. Mondelo té clar el que vol explicar, i en un moment en que els límits de les diferents disciplines artístiques són inexistents, ell opta per moure’s amb naturalitat per totes elles. Ha experiment amb la instal·lació, ceràmica, joieria, fotografia, arts gràfiques (des del fotollibre fins el gravat o el collage digital), passant també per una fascinació amb tot allò que hagi tingut una trajectòria vital, com objectes trobats fins arxius i documents antics. |
El seu procés creatiu
| Mondelo deambula per les diferents tècniques artístiques, i el fet de no tenir el total domini i control de totes elles, més enllà de ser un impediment, és una motivació. Diu que la tècnica és un mitjà, però també limita la creativitat, i de vegades cal superar-la per anar directe al missatge. Una de les tècniques en la qual més s’identifica és la ceràmica, potser per la seva resistència, entesa també com una superació, i també per tot allò que té de tècnica ancestral i essencial. Ha fet treballs performàtics, caracteritzats per ser actes de caràcter intimista, carregats de contingut i matisos que s’han d’assaborir. És en definitiva un artista ple de possibilitats que caldrà seguir d’aprop. Us proposo fer un breu recorregut per alguns dels seus projectes que essencialment ens parlen del record, un passat que es barreja amb el nostres present: |
Els seus projectes
| Comencem per la pintura, la més clàssica de les disciplines. Pau Mondelo la utilitza per parlar-nos de la memòria, i ens presenta a personatges sobradament coneguts com si es tractessin de fotografies policials, intentant donar el màxim d’informació amb una aparent objectivitat, cosa que aconsegueix gràcies també amb l’ús del color blau, distant i fred. El resultat és enigmàtic, penetrant i pertorbador, lluny d’aquesta pretesa objectivitat, justament perquè la intervenció de l’artista és fa més evident que mai, una bona paradoxa. |
| I seguim per una de les disciplines més actuals, la “perfomance”. Us vull presentar una acció artística que va portar a terme fa un temps: “APPLAUSE” Gira, com el mateix artista descriu “al voltant del enrariment de la comunicació, del discurs com a format, i de l’eufòria del públic com a interferència o fins i tot com a censura. Aquests tres eixos s’articulen mitjançant una obra performàtica que es basa en el silenciamient de parts significatives del discurs mitjançant aplaudiments. Un ponent llegeix un text davant un públic. L’audiència, rebent un senyal mitjançant un indicador lluminós (objecte autoritari), es posa a aplaudir de forma dictada fins al cessament d’aquest senyal. D’aquesta manera, mitjançant un aplaudiment obligat (una eufòria forçada), interfereix en el discurs del ponent, deixant buits en el mateix —buits plens d’aplaudiments—, i dificultant la comprensió del missatge” L’artista ens parla de la comunicació, i sovint de la incomunicació crònica d’aquesta societat que es perd en els formats i les aparences i és incapaç d’aprofundir en els veritables significats d’un discurs. |
| Una tècnica ancestral com la ceràmica i una tècnica moderna com la fotografia. Ens presenta una imatge sobre suport ceràmic partint d’una fotografia antiga, una imatge d’algú del passat, i al damunt l’artista intervé tapant-la amb franges de color negre. La informació no desapareix, només queda oculta, i l’artista amb la seva intervenció afegeix una nova capa que fa present allò que ja havia esdevingut història. |
| La fotografia artística. Dobles retrats, fotografies, imatges ambigües que desdibuixen el personatge i el confonen amb el fons, imatges que es dupliquen i un cop més ens volen evidenciar una enganyosa explicitat. Fotografies que més enllà de deixar constància d’una realitat aparentment objectiva ens demostren com qualsevol voluntat artística pot doblegar el mitjà per acabar donant-li un caràcter totalment interpretatiu. |
| Tornem a la ceràmica per parlar de motivacions molt primàries. També amb ceràmica Pau Mondeo presenta màscares, amb una clara al·lusió a les antigues màscares mortuòries que pretenien retenir la imatge d’algú que havia traspassat. Són imatge summament expressionistes, desdibuixades com el record que queda després de l’absència. |
| Us convido a entrar al seu web i descobrir altres projectes que ha portat a terme i sobretot us animo a treure les vostres pròpies conclusions que m’encantarà que compartiu amb nosaltres: PAU MONDELO |
Deixa un comentari