Accedeix al Show Room M’agrada
XAVIER PUENTE
Absències
Comencem temporada
| Ara fa gairebé 6 anys, al 2014, vaig publicar el meu primer article del blog, i el vaig dedicar a l’obra de l’escultor Xavier Puente per raons que imagino son òbvies 😉 Aquí va començar un viatge apassionant de superació personal i professional, amb moltes hores de dedicació i sobretot molta il·lusió per tirar endavant el blog. Enguany vull començar temporada amb un article a on m’agradaria revisar l’obra de Xavier Puente, un artista que amb aquests anys, i en paral·lel al meu projecte dins del món de la divulgació artística, també ha evolucionat, ha madurat i ha consolidat la seva carrera. Si us sembla bé, us proposo tornar a analitzar el llenguatge visual d’aquest escultor per veure la seva evolució: |
El seu llenguatge visual
| En el meu primer article us vaig parlar dels orígens i motivacions primàries de l’artista, ho podeu recuperar al següent enllaç: ARTICLE Treballa en fusta, partint de troncs que ell mateix emmagatzema i asseca per establir una relació de proximitat i de coneixement profund del material. Un material que condiciona el llenguatge visual de l’artista, sense cap mena de dubte. Un cop inicia el procés de talla, l’obra de Xavier Puente s’estructura sobre un eix vertebrador: la geometria. Aquesta geometria essencial és allò que l’artista imposa en el seu procés creatiu, aquella voluntat que vol modular davant de la presència de l’element natural. S’inicia un joc de pressions que l’artista ha de saber conduir, i la màgia està en saber imposar la mida justa respectant també el caràcter propi de cada peça, les seva estructura, allò que el tronc ja és com a resultat d’un procés de creixement i evolució natural. La fusta és un element orgànic, un element viu que reacciona i/o s’adapta al medi. També quan l’obra estigui finalitzada seguirà evolucionant i si l’artista ha respectat la seva essència podran créixer junts. Formalment, les seves obres ens parlen del canvi, entès com fi en si mateix, element constitutiu de la vida, com un camí inexorable a transitar, moviment implícit que ens obliga a moure’ns per l’interior de la peça, recórrer les seves ondulacions, i fluir en cada gir inesperat del recorregut. Però dins d’aquest canvi és necessari trobar l’equilibri, una virtut necessària per recórrer els camins que la contradicció en proposa i que la necessitat de canvi ens imposa. Tota la seva obra esdevé un joc de volums, buits i espirals. És en les absències d’aquell tronc inicial a on veiem més clarament el seu virtuosisme, assolint girs magistrals, contradiccions estimulants, fregant gairebé l’impossible que de forma sublim es materialitza i certament ens fascina. |
Es tal com dius Mireia, l’arbre es un ser viu i per tant l’artista es troba amb una pre-existència de molts anys, i cada ondulació, cada racó, marca un camí on l’arbre i l’artista es troben i s’adapten per confluir en una obra d’Àrt que et mostra la sinceritat i la realitat del Artista.
Gràcies pel comentari 🙂