Expressionisme Alemany

Característiques generals de l’Expressionisme Alemany

Moviment avantguardista de 1905 a 1914. Copsen les angoixes interiors de l’home: La filosofia de l’Expressionisme és herència directa del Romanticisme alemany en el sentit de que tracta de copsar el «jo interior» autèntic, que es troba ofegat darrera la barrera de les convencions socials i altres valors que l’anquilosen. És l’expressió d’una crisis social i un desemparament espiritual.  Vol subtituir la mirada naturalista per una «segona visió» independent de la imatge del món i de les aparences, una visió interior. Aquesta corrent centroeuropea va tenir incidència no només en la pintura (tot i que van ser les arts plàstiques les que van donar l’impuls inicial), sinó també en l’escultura, les arts gràfiques, la literatura, el teatre, la dansa i el cinema. Es defineixen dos focus creatius: – Die Brücke (Dresde) – Der Blue Reiter (Munich).

• 

Die Brücke (El pont)

Moviment avantguardista de 1905 a 1913. Per què el nom de “El pont“?: Un pont per obrir-se a les forces progressistes i a la juventut. Antecedents: – S.XVI: El Greco – S.XIX: Goya i el Romancitisme – Influència dels Postimpressionistes: Gauguin i Van Gogh i Paula Modersohn-Becker. – Precursors directes: Eduard Munch, James Ensor.  Copsen de manera més intensa que «Der Blue Reiter» el sentit existencial i trascedental de l’angoixa de l’existència humana, i la desastabilització del moment històric. Destaca la intensitat de siluetes i les masses cromàtiques (= Fauvisme, però amb preferència pels colors foscos, sobretot el color negre) Pintors més representatius : Ernest Ludwing Kirchner i Emil Nolde.

• 

• 

• 

• 

Der Blue Reiter (El genet blau)

Moviment avantguardista de 1911 a 1914. El nom de “Der Blue Reiter” prové de la portada d’una revista publicada per Kandinskij i Marc. Són més lírics, més espirituals, d’actitud reflexia i serena; menys donats als impulsos turbulents del “Die Brücke”. Són menys figuratius que “Die Brücke”, depurant allò material per assolir representar l’essència d’allò real, la “veritat” de les coses→ Conseqüent tendència cap a l’ABSTRACCIÓ: La subjecció a la regla tradicional de l’art com a imitació de la realitat es trenca el 1910 quan KANDINSKIJ va fer la seva primera aquarel·la abstracta, dins de la sèrie de quadres denominats Impressions, Improvitzacions i Composicions. La Primera Guerra Mundial posa fi al moviment, tot i que la seva influència es farà palesa durant el període d’entreguerres. Posteriorment el nazisme ho veurà com una amenaça i perseguirà a través de la denúncia i la repressió qualsevol manifestació artística que s’acosti a l’ideari expressionista. Pintors més representatius:  – Frank Marc – Grabiele Münter – Aleksej Von Jawlensky (D’origen rus) – Vasilij Kandinskij (D’origen rus) Altres pintors fora del focus alemany:  – Kokoschka (Austríac) – Modigliani (Italià)

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Arts gràfiques

La producció de gravats sobre fusta, la majoria en blanc i negre, és una de les senyals d’identitat de l’expressionisme alemany. Un dels grans gravadors és ERNEST LUDWING KIRCHNER, el qual ho va definir com un «jerogrífic expressiu», obligant a l’artista a centrar-se en allò essencial mitjançant una composició simplificada però extremadament eficaç. Un altre gran gravador expressionista va ser ERICH HECKEL

• 

• 

Dansa

Mary Wigman fou una pionera de la «dansa lliure» o «dansa expressiva», punt de partida de la dansa moderna. Wigman pensava que en la dansa no existeixen moviments lletjos ni grotescs, sinó moviments que neixen del ritme orgànic de les emocions. Wigman va crear una dansa orgànica carregada d’energies i emocions intenses. Volia que la seva dansa sigués viscuda des de l’interior i no com una producció de moviments acumulats. Dèia: “No ballem històries, ballem sentiments“ HEXETANZ  («Ball de bruixes») 1914 (utiliza instrumentos de percusión  asiàtics per a expresar els ritmes dels impulssos emocionals).

• 

Cinema

El nou mitjà artístic recull l’herènica de l’Expressionisme Alemany i crea obres de gran repercussió que encara actualment són un referent: Alguns exemples clau són: «El gabinete del doctor Caligari» de Robert Wiene 1920 Una obra que parla d’ocultisme, i del trauma de la guerra, denunciant l’autoritarisme militar i psiquiàtric. Un plantejament que encaixa amb els fantasmes de la Primera Guerra Mundial i que vislumbra els horrors que han de venir amb la República de Weimar.   «Nosferatu, una simfonia de l’horror» de Friedrich W.Murnau 1922 Basada en la novel·la «Drácula» de Bram Stoker, i expressionista per la història d’un mort vivent com a símbol de la «sombra», entesa com una doble visió d’un mateix, l’altra cara oculta de la nostra existència. «Metrópolis» de Fritz Lang 1922 Una fàbula utòpic-futurista. Una ciutat situada en l’hipotètic any 2000 i dividida en dos móns, el superior de les classes adinerades i l’inferior amb esclaus, dins d’una atmofera futurista de mecanització i deshumanització.

• 

• 

• 

Si esteu interessats en saber més, consulteu la programació de cursos d’Història de l’Art d’ARTxTu:

FORMACIÓ ARTXTU