RESTAURACIÓ
Mel i Llimona
Conservació i Restauració
| Él món de la restauració ha estat sempre immers en una eterna polèmica, “restaurar o intervenir”. De fet, al llarg dels anys, els criteris han anat evolucionant, i és per això que al 1964 es va redactar el que es va anomenar “La Carta de Venècia” (denominada també “Carta Internacional para la Conservación y Restauración de Monumentos y Sitios”). Es tracta d’un document signat a la ciutat de Venècia amb motiu del “II Congrés Internacional d’Arquitectes i Tècnics de Monuments Històrics”, en què es congregaren especialitats importants de la restauració de monuments a fi d’establir els principis comuns que havien de presidir la conservació i la restauració. La “Carta de Venècia”, el seu article número 9 diu així: «La restauración es un proceso que debe tener un carácter excepcional. Su finalidad es la de conservar y poner de relieve los valores formales e históricos del monumento y se fundamenta en el respeto a los elementos antiguos y a las partes auténticas. La restauración debe detenerse allí donde comienzan las hipótesis: cualquier trabajo encaminado a completar, considerado como indispensable por razones estéticas y teóricas, debe distinguirse del conjunto arquitectónico y deberá llevar el sello de nuestra época. La restauración estará siempre precedida y acompañada de un estudio arqueológico e histórico del monumento» Aquest acord posa de manifest la importància d’establir uns criteris que delimitin els límits de la restauració, i eviti una intervenció excessiva que porti a la confusió de l’observador i a la manipulació del patrimoni conservat. És evident doncs que fins que no es va redactar aquest document, els restauradors no sempre van fer actuacions encertades que en ocasions van posar en risc els béns culturals i artístics. La restauració comporta una formació acadèmica específica i una manera de treballar basada en principis científics, històrics i artístics. No es tracta d’una feina creativa, sinó que es requereix un treball objectiu i científic. Malauradament, recentment em pogut veure treballs desafortunat portats a terme per persones sense formació ni preparació que han esdevingut mediàtics, com per exemple el “Ecce Homo de Borja”, i que fins i tot han acabat esdevenint reclam pel turisme…Una llàstima tot plegat. |
| Però també hi ha restauracions brillants com la que van portar a terme recentment els experts del Museu del Prado amb l’obra de “L’Anunciació” de Fra Angelico: |
| I també la famosa “Condesa de Chinchón” de Goya: |
“Mel i Llimona”
| Aprofitant que en aquest article estic parlant de conservació i restauració, us vull presentar el projecte de “Mel i Llimona”, un taller ubicat a la ciutat de Badalona des de l’agost de 2018, actualment propietat de Juliana Domínguez, restauradora i artesana acreditada per la Generalitat, amb l’ajuda de la també restauradora Carme Zabala. Totes dues, lluiten per desenvolupar la seva professió i vocació dins del taller, restaurant qualsevol moble o objecte que caigui a les seves mans, i organitzant cursos i tallers. Porten a terme projectes que poden requerir el coneixement de diferents tècniques, fet que evidencia la seva àmplia formació i preparació: entapissats, reixeta i cordill, talla, modelat, pintura, daurats, etc. |
| A la visita que vaig fer al seu taller, amb la Juliana i la Carme vam comentar la importància de donar valor als objectes, de la bellesa de recuperar la seva història i mostrar-los com a reflex d’una època, un estètica i un ús, conceptes que actualment xoquen de ple amb una societat instal·lada dins de la filosofia del “fer servir i tirar”. El valor i la qualitat de determinats objectes fan imprescindible la seva preservació, i darrera d’aquesta feina cal molta dedicació i un professional format que torni a donar a l’objecte la seva dignitat. La restauració és un art, i cal que així ho entenguem per donar a la seva feina el reconeixement i la dimensió que es mereix. Crec que casa nostra és un espai personal, el nostre oasis particular, a on cerquem trobar el recolliment i la pau necessària per començar de nou cada dia. Omplir el nostre espai d’objectes únics, amb personalitat, que parlin de qui som i de com som, ens ajuda a conèixer-nos millor i ens explica a la resta del món. Us animo a crear un oasis ple d’art, de bellesa i emoció, un espai que us reconforti quan us faci falta. Justament després del confinament que tots hem hagut de viure per culpa del COVID19, ens hem adonat de la importància de donar a casa nostra no només un espai a on estar, sinó un espai a on viure i ser feliç. Vull compartir amb vosaltres alguns exemples de restauració que han portat a terme en el taller de “Mel i Llimona”: |
Deixa un comentari