Accedeix al Show Room M’agrada
Jordi
Mestrich
Fotografia
d’experimentació
Jordi Mestrich
| Jordi Mestrich va néixer a Barcelona el 1980, ciutat a la qual resideix i treballa. Arquitecte de formació, es va començar a interessar per la fotografia durant els seus viatges a la Índia, Àfrica, Guatemala o Vietnam. La seva relació amb la fotografia ha estat sempre condicionada per una constant experimentació, un aprenentatge que ha fet de manera autodidacta. Amant de les filosofies orientals, utilitza el taoisme com a font d’inspiració i de reflexió. És per a ell una manera de fer un procés introspectiu i de descoberta de la realitat que l’envolta. Ha cultivat premis i reconeixement, destacant el premi que va obtenir el 2019 dins del concurs internacional de fotografia de naturalesa i muntanya “MONTPHOTO“ Des de l’any 2019 forma part del Fotoclub Poblenou de Barcelona, i recentment s’ha incorporat com a col·laborador amb articles d’opinió a la revista especialitzada en fotografia d’aquest mateix col·lectiu: “Donec-perficiam” |
La seva obra
| L’obra de Mestrich és formalment dispersa, però no ho dic en un sentit pejoratiu, tot el contrari, la seva incansable curiositat el porta a obrir moltes portes d’experimentació i a exhaurir de manera frenètica les possibilitats de totes elles. Té una constant necessitat de cercar un canal d’expressió que li permeti explicar-se a si mateix, que li permeti passar la seva sensibilitat per la lent d’una càmera i bolqui en aquella imatge una plasmació del lloc que ocupa dins del món que li ha tocat viure. La constant de l’obra de Jordi Mestrich és la recerca a través de l’art, i en aquest cap de la fotografia, d’atrapar el que som en relació al que vivim, al que sentim, al que patim, o del que estimem. La seva obra és només una part del Tot, però com a tal és també l’expressió de l’ordre còsmic que dóna sentit a la nostra existència. Un ordre canviant i espontani que ell accepta i hi connecta. |
Els seus projectes
| Mestrich com a artista inquiet i donat a la constant experimentació, s’interessa en explorar els límits, tant de la pròpia disciplina artística, la fotografia, com de si mateix com creador. Us proposo endinsar-nos en el seu món i descobrir alguns dels seus projectes, els quals us explico a través de les seves pròpies paraules: |
| “Paisatges naturals” que giren primordialment al voltant d’un element, l’aigua, com a símbol del canvi permanent. L’aigua contrasta amb altres elements naturals que es presenten immòbils, com les roques, les quals representen l’anhel d’immortalitat o transcendència de la humanitat. |
| “Introspeccions“: Contrallums de gran contrast amb forta presència del negre. Un tenebrisme que representa les nostres pors i també els prejudicis que tenim abans de conèixer com són realment les coses. |
| “Essències“: Imatges minimalistes de fulles d’arbres sobre fons blanc que representen una part del Tot i el Tot en sí mateix. Cada fulla conté el mateix Univers que la forma en el seu interior. |
| “Exercicis lliures” en el qual utilitza la creativitat com a motor per a explicar el que hi ha més enllà dels límits de la ciència. Una reflexió metafísica sobre l’Univers com a una expressió d’una gran consciència col·lectiva formada per tots aquells que han existit i existiran. |
| “Artistificacions”: Formació artística que sorgeix espontàniament, sigui en la naturalesa o en un entorn urbà, de manera que la seva creació es produeix en el moment en què aquesta és identificada pel fotògraf. |
| “Deconstruccions de l’Eteri”: Un procés d’alteració d’imatges que proposen una reflexió crítica sobre la publicitat i el món de la moda, en els que s’utilitza la imatge de manera massiva i etèria, gairebé sempre sota uns determinats cànons de bellesa i per mitjà d’una teatralització d’escenes idíl·liques. Després d’ésser alterades, les imatges obtingudes resulten sovint inquietants evidencien una tergiversació del missatge inicial, el qual no deixava de ser una altra tergiversació de la realitat a la qual pretenien al·ludir. |
| Diari d’un confinament: Imatges quotidianes del confinament domiciliari realitzat el mes de Març de 2020 amb la voluntat de reflectir l’estat d’ànim viscut durant la crisi de la pandèmia; les pors, l’angoixa o la solitud versus una reducció de la contaminació per la caiguda de la mobilitat. Paradoxes d’una pandèmia mundial. |
Us animo a descobrir més de les seves obres a través del SHOW ROOM D’ARTxTu.
Impresionantes y originales fotografías. Me ha gustado conocer este autor. Gracias, Mireia!!!!
Gracias Rosa por tu comentario. Me alegro que hayas descubierto a un nuevo artista ❤️
Jordi Mestrich, ets gran!
Que aquesta curiositat teva no s’aturi mai.
👏🏼👏🏼👏🏼👏🏼👏🏼